Davant la persecució, fermesa en la fe

En el nou vídeo de Rome Reports sobre els cristians perseguits el bisbe egipci, Mons. Botros, afirma que "després dels atemptats la fe de molts cristians ha sortit enfortida"

11 Gen, 2019
Església de Barcelona

Sembla que cada vegada són més difícils les coses per als cristians d’Egipte. Estan en el punt de mira de fanàtics que els consideren ciutadans de segona i, no obstant això, la comunitat cristiana egípcia és molt antiga. Una de les zones afectades en els últims temps per la violència sectària és la de Minya. Hi ha por però, tot i aixó, la persecució també ha enfortit la fe de molts.

Una característica de la fe catòlica

El bisbe copte-catòlic de Minya, Mons. Botros Fahim Awad Hanna, explica que “hi ha gent que té por, uns altres no ho podien creure i uns altres han sentit molta ràbia». No obstant això, comenta que la persecució els ha portat a l’enduriment de la fe ja que, «en la major part dels casos, els cristians han vist el seu veu enfortida de manera que hi ha més persones en missa que abans dels atemptats”.

A més, Mons. Botros afegeix que tal actitud no és estraña. Ho afirma mitjançant Crist que «ens va dir que qui volgués seguir-lo havia de negar-se a si mateix i portar la creu«. D’aquesta manera, conclou que és, per tant, «una característica de la nostra fe”.

Les dificultats a Egipte

No obstant això, les dificultats per als cristians a Egipte són moltes començant per disposar de llocs de culte. Explica el bisbe que, per a edificar o reparar les esglésies, «sempre hi ha dificultats burocràtiques, sempre hem d’esperar mesos i fins i tot anys». Des de la seva experiència, s’han de fer les processons «sempre dins de l’església, no per fora com aquí a Europa». A més, afegeix que hi ha persones que volen convertir-se al cristianisme «però és impossible per a ells, està prohibit». Ser cristià públicament és un esport d’alt risc perquè «la seva vida corre perill, que creguin en el seu cor”.

Des de discriminació fins atacs físics i, fins i tot, l’assassinat pel mer fet de ser cristians. Tot això respon a un adoctrinament difícil d’atallar.

La clau del problema

Tot i així, el problema està en el fanatisme. Mons. Botros comenta que «la mentalitat fanàtica que ha estat alimentada en les comunitats pels salafistes, els Germans Musulmans i uns altres. Han contaminat les ments de molta gent”.

D’aquesta manera, només uns dies després de l’últim atac en la seva diòcesi contra un autobús de pelegrins, el bisbe va participar a Venècia. En aquest esdeveniment, es va tenyir de vermell la famosa catedral de Sant Marcos i la seva llacuna per a cridar l’atenció sobre la persecució als cristians a tot el món.

Font: Rome Reports

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)