Contra l’ús de la religió en el ressorgiment de l’autoritarisme

Si l’any passat el centre alertava del perillós ressorgiment de l’autoritarisme, durant l’últim any hem vist com es confirmava aquest pronòstic. La declaració que publica avui Cristianisme i Justícia, i que és probablement una de les més dures dels últims anys, descriu una situació altament preocupant en què «la globalització de l’autoritarisme arreu del món ha ofegat l’esperança d’un progrés en la humanització de les nostres societats».

Un optimisme i una confiança que s’han desplomat

Segons el centre, els esdeveniments dels últims anys han provocat la caiguda de la confiança i l’optimisme de l’últim mig segle. «Moguts pel projecte de construcció europea, creiem que els drets humans i la democràcia anirien estenent-se per tots els països i totes les cultures», afirma el text. «S’hi tenia una fe cega, com si la veritat i la raó tinguessin prou força elles mateixes per acabar imposant-se».

Però des de començaments del segle XXI, alguns esdeveniments com la crisi econòmica, l’inici de la guerra de Síria o la proclamació d’Estat Islàmic han acabat provocant un ressorgiment de l’autoritarisme que es va estenent en diferents països. Les alarmes s’han disparat també a Espanya amb motiu de les eleccions andaluses.

«Es tracta», diu el centre, «d’un autoritarisme cada vegada més sense complexes en la seva simbologia” i on “els polítics insulten i denigren des dels seus comptes de twitter o les seves declaracions públiques”. En aquest context, Cristianisme i Justícia denuncia tota temptació d’utilitzar el cristianisme com a argument per imposar models autoritaris, ja que sovint veiem com aquests moviments fan servir signes cristians desproveint-los del seu significat profund, que no és cap altre que la denúncia de l’absolutització dels poders d’aquest món.

Núvols sobre l’Església de Francesc

L’Església liderada pel papa Francesc també es veu coberta pels núvols foscos de l’autoritarisme. Si la seva elecció com a bisbe de Roma va suposar una primavera eclesial i un retorn a la senzillesa de l’evangeli, les seves denúncies profètiques han generat l’oposició pública i confessada d’alguns grups eclesials.

Cristianisme i Justícia denuncia que «la dreta eclesial i la dreta econòmica s’han aliat per fer caure Francesc”, uns per frenar en sec l’obertura a uns certs col·lectius, i els altres per erradicar el seu profetisme en temes de justícia social.

«Una determinada ​extrema dreta eclesial afirma que combrega amb el subratllat de la misericòrdia de l’Evangeli però, en la pràctica, només si aquesta es manté en un nivell genèric i abstracte», per això «reacciona amb vehemència quan es tracta de concretar-la en col·lectius equivalents als de l’Evangeli: els pobres i marginats per les elits polítiques, econòmiques i religioses», assegura la declaració.

Per Cristianisme i Justícia, estem davant la lluita entre dos paradigmes religiosos. Un que busca una Església elitista dels «purs», «que es delecten en les seves capacitats per acumular mèrits» i, que paradoxalment, davant els casos d’abusos, amaguen aquesta vergonya per protegir la imatge de l’Església. I un altre que cerca un Déu evangèlic que és Amor, que desenvolupa la «cultura de la cura» especialment d’aquells que sembla que no hi siguin comptats, i que crida al món a un decreixement econòmic i a la cura del medi ambient.

Signes d’esperança

Tot i el to de gravetat i preocupació, la declaració de cap d’any de Cristianisme i Justícia també assenyala signes d’esperança. «Hi ha força esglésies cristianes que, davant el creixement de l’extrema dreta, denuncien clarament la seva incompatibilitat amb l’Evangeli», recorda.

Davant la dolorosa realitat dels escàndols de pederàstia a l’Església, el centre celebra la convocatòria per part del papa Francesc d’una reunió internacional el proper mes de febrer sobre aquest tema, així com les iniciatives de diferents congregacions religioses per elaborar protocols estrictes i revisar el passat.

També assenyala que moltes comunitats religioses i llars familiars s’han convertit en cases d’hospitalitat que acullen persones refugiades. I veu motius d’esperança en comunitats cristianes liderades per dones que van avançant en la seva progressiva normalització. Precisament el centre acaba de publicar un quadern dedicat al paper protagonista de les dones en els processos de canvi de la societat i l’Església. El seu títol és ​Transformar l’Església i la societat en femení i la seva autora és la teòloga brasilera Maria Clara Lucchetti Bingemer.

Font: Cristianisme i Justícia