Congregació dels Dolors de Badalona, 300 anys bategant amb la ciutat

La institució ha organitzat una exposició al Museu de Badalona, un llibre d’història i diversos actes per commemorar tres segles d’activitat ininterrompuda

13 Febr, 2023
Església de Barcelona

El proper 19 de març farà 300 anys que es va fundar a Badalona la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, probablement, la institució badalonina que fa més temps que manté ininterrompudament la seva activitat. La Congregació dels Dolors ha incidit durant tres segles en la vida cultural i espiritual dels badalonins i ha tingut una presència notable a la vida ciutadana. A destacar, la promoció de l’ecumenisme, atès el principi que tenen de conrear unes relacions fraternes entre les diferents denominacions cristianes, i que es concreta en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que a Badalona porta 22 edicions.

S’han organitzat una sèrie d’actes culturals i religiosos per celebrar aquest tercer centenari com una exposició al Museu de Badalona que s’inaugura el 16 de febrer (visites fins al 26 de març). En aquest mateix acte d’inauguració, a les 19 es presentarà un llibre d’història de la congregació. També s’ha fet una auca amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i textos d’en Joan Vilamala, que es presentaran l’endemà, 17 de febrer. Està previst fer una representació de l’acte sacramental “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol”, el 17 de març. A més de diverses conferències, visites guiades, etc. que culminaran amb una missa solemne el 19 de març a la parròquia de Santa Maria on estan convocades totes les Congregacions dels Dolors a Catalunya.

Adjunt podeu trobar tot el programa. Les activitats compten amb l’esponsorització de l’Ajuntament de Badalona i de PFB-Badalona (Tanatori) i la col·laboració del Museu de Badalona i la parròquia de Santa Maria.

L’origen de la Congregació dels Dolors

A Catalunya hi ha una trentena de congregacions de la Mare de Déu dels Dolors que s’han ocupat de tenir cura de l’església, la capella, l’altar o el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors corresponent i d’organitzar processons per Setmana Santa. Es tracta d’unes fraternitats que van tenir en el seu origen el set pares fundadors dels Servents de Maria —també coneguts com a servites— que van ser canonitzats pel papa Lleó XIII l’any 1888. Aquests set pares fundadors, joves comerciants i notables, van néixer i viure en la Florència del segle XIII. Van atreure l’atenció dels seus contemporanis un cop es van traslladar a fer vida monàstica (van adoptar la regla de sant Agustí) i de pregària al mont Senari. L’orde dels servites va ser aprovat l’any 1255 pel papa Alexandre IV.

Els frares de l’orde servita es van establir l’any 1619 al convent de Nostra Senyora del Bon Succés de Barcelona i van fomentar la devoció a la Mare de Déu dels Dolors possibilitant la formació de confraries. A partir del 1660, any que es va publicar la butlla del papa Innocenci X, aquestes associacions laiques al servei de Maria van poder-se transformar en congregacions de la Mare de Déu dels Dolors i van passar a ser fraternitats de l’orde seglar dels servents de Maria.

Les processons dels Dolors són els actes públics pels quals són més conegudes aquestes congregacions que durant els segles XVII i XVIII van arribar a ser un centenar a Catalunya. De fet, totes aquestes processons seguien el model de la de Barcelona, instal·lada al convent dels servites del Bonsuccés, al Raval, a l’altra part de les Rambles

Amb la desamortització de Mendizábal i l’expulsió de religiosos, els frares servites van haver de marxar de Catalunya i no han tornat a establir-s’hi, malgrat que sí que són presents en algun convent a Espanya. Per aquest motiu, van ser les congregacions seglars les que es van ocupar de mantenir viva la flama servita i la devoció a la Mare de Déu dels Dolors.

El carisma servita, transportat a l’actualitat, es reflecteix a l’article primer de les constitucions de l’orde tot recordant la finalitat principal d’aquests frares: «Moguts per l’Esperit Sant, ens comprometem, com els nostres primers Pares, a donar testimoni de l’Evangeli en comunió fraterna i a viure al servei de Déu i de l’home, inspirant-nos constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor.»

 

Font: Congregació dels Dolors de Badalona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)