Descobreix la Fundació La Vinya a través d’un dels seus voluntaris

L’últim testimoni en el marc de l’Eix dels Pobres del Pla Pastoral Diocesà «Sortim!» ens explica el projecte nascut entre les tres parròquies dels barris de Bellvitge i Gornal

10 Nov, 2021
Església de Barcelona

L’últim testimoni en el marc de l’Eix dels Pobres del Pla Pastoral Diocesà Sortim! és Kiko Segura, un voluntari de la Fundació La Vinya, creada el 2008 entre les tres parròquies dels barris de Bellvitge i Gornal per dur a terme l’acció social als dos barris de l’Hospitalet de Llobregat. «Tenim tres grans projectes: el primer és l’ajuda fraterna on a través del banc d’aliments i dels petits equips de carrer acompanyem a les persones que viuen al carrer; en segon lloc tenim la infància, hi ha dos esplais que ajuden també als infants dels nostres barris i als casals d’estiu; i finalment els adults i la gent gran on hi ha programes d’alfabetització, d’informàtica, diferents serveis i també visites a malalts de diferents col·lectius que responen a aquestes necessitats» ha explicat Segura.

Coneix la Fundació La Vinya

La fundació va néixer per acompanyar a les persones més vulnerables «els oferim el nostre temps, la nostra conversa, una conversa on se sentin com a les persones dignes que són, com a fills de Déu, és un diàleg de tu a tu al mateix nivell. A més intentem cobrir les seves necessitats com menjar, higiene, solucionar temes de papers, roba, medicaments», ha afegit el voluntari que ha remarcat que hi ha col·lectius amb una situació més precària com són les dones, els migrants i les persones que tenen trastorns mentals. «Aquestes persones s’han d’acompanyar d’una manera especial» ha assegurat.

«Aconseguir que cap persona visqui al carrer»

«L’objectiu final d’aquest grup és aconseguir que cap persona visqui al carrer» afirma Kiko Segura. Durant el temps que porten en actiu han acompanyat a 25 persones de les quals 5 ja no dormen al carrer, «aquest és un dels grans èxits d’aquesta acció» exclama el voluntari de la Fundació La Vinya, tot i que remarca que no han deixat d’acompanyar a aquestes cinc persones perquè no hagin de tornar a viure una situació tan dura.

Les oportunitats de l’Església

«Una de les grans oportunitats de l’Església com a tal i amb la seva representativitat seria que es creessin més petits equips de carrer com el que hem començat aquí i que es poguessin donar respostes a aquesta part de la nostra societat que és la que viu en situacions més precàries i sobretot la que viu al carrer perquè són persones que estan més enllà de la pobresa», ha demanat Kiko Segura que assegura que aquest voluntariat «és per a mi una gran oportunitat per viure l’Evangeli, per donar visibilitat i realitat al compromís pels més pobres. Costa anar a dormir un dia de pluja i fred sabent que aquelles persones ho passaran malament, però per altra banda et donen moments gratificants magnífics que compensen amb escreix el compromís que fas».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)