Comunicat dels col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears

[Secretariat de la Pastoral Obrera]

Quan portem més d’una setmana de confinament a causa del coronavirus a tot el país (i també a molts altres països arreu del món), volem oferir la nostra paraula d’alè, d’ànim i d’esperança en aquesta emergència sanitària i social. 

Quan els infectats i els morts a causa del virus van augmentant volem encoratjar totes les persones que estan donant el millor de si mateixes, sovint en condicions adverses. A totes les persones treballadores que estan sostenint aquest moment dur i incert.

Tot el col·lectiu professional sanitari, que comprèn el personal mèdic, d’infermeria i auxiliar, equip administratiu, personal de neteja, personal de cuina, treballadors i treballadores d’ambulàncies… Els equips professionals de la xarxa de Serveis Socials bàsics, i d’una manera molt especial tots els qui treballen en centres residencials d’infància i joventut, de persones amb diversitat funcional i de gent gran. Però també el personal de les botigues d’alimentació, bàsiques per poder restar confinats; transportistes de les cadenes alimentàries i productors de productes de primera necessitat; treballadores d’atenció als telèfons d’interès; a les treballadores familiars i auxiliars de la llar, als empleats de la neteja i l’ordre; forces de seguretat… és a dir, a totes les persones que cada dia sostenen amb el seu treball i el seu servei la vida quotidiana, amb feines moltes vegades no prou reconegudes.

A totes elles volem agrair, valorar i reconèixer el treball i l’esforç; volem que ens sentin propers, sostenint, tant com puguem, el seu treball en benefici del bé comú. I això és el que s’expressa cada vespre als nostres balcons. 

També volem tenir una paraula d’ànim per tants treballadors i treballadores autònomes que han hagut de parar i no saben el que el futur els oferirà; també aquelles treballadores i treballadors que, a causa de la manca de matèries estan veient amb incredulitat i incertesa com les seves empreses han d’acollir-se a un ERTO, amb el que suposa de no saber si es cobrarà a final de mes ni quant… I ja són desenes de milers. 

Plou sobre mullat 

Sí, l’emergència sanitària està comportant una emergència social d’abast gegantí, que per a molts segueix a la gran crisi del 2008. De nou, plou sobre mullat. Haurem après alguna cosa i no deixarem que s’estenguin la pobresa i la desigualtat? 

A la vegada, recordem que situacions com aquesta (i de més dures) les viu bona part del nostre món (a l’Àfrica, a Centre i Sud-Amèrica, a l’Àsia). Totalment nafrat per les esgarrinxades ferotges d’un capitalisme que –no ens cansarem de repetir– provoca injustícies i desigualtats que deixen milions de persones al marge. Per aquest motiu ens solidaritzem amb tots els pobles que no tenen uns serveis sanitaris, d’assistència i socials mínims necessaris per a desenvolupar-se com a fills i filles de Déu. 

Però alhora, com tantes vegades al llarg de la història, en aquestes condicions adverses i amenaçadores està apareixent el millor en tantes persones que, lluny de resignar-se, es posen en acció solidària a favor dels més febles. La creativitat i les mobilitzacions ciutadanes estan sent un raig de llum enmig dels núvols foscos. 

Crida en favor de les energies positives i constructives en clau comunitària 

És per això que volem fer una crida a tota la població a lliurar la batalla contra els instints més primaris que tenen tendència a aparèixer en aquestes situacions, en favor de les energies més positives i constructives, en clau comunitària. Tenim una oportunitat de créixer en aquells aspectes més humans, que potser teníem una mica oblidats entre tant deler de producció i consum: el temps per pensar, per valorar les petites coses de cada dia, els plaers senzills i quotidians, l’escolta i l’atenció als que tenim al costat, la part més creativa i artística que hi ha dins de cadascú, la clau més comunitària contra l’individualisme invasor… 

Com a treballadores i treballadors seguidors de Jesús de Natzaret volem manifestar la nostra proximitat i solidaritat a totes aquestes persones; la nostra comunió en l’acció i la nostra pregària confiada i agraïda a Aquell que percebem com a Misteri de Vida. Tant de bo que, a partir d’aquesta nova crisi, aprenguem a construir sobre uns bons fonaments (Jesús ens convida a construir sobre roca), humans i dignes per a tothom; i que així puguem copsar i maldar per allò que és essencial per al desenvolupament de la persona . La salut, una feina decent per viure dignament, viure fraternalment en comunitats. Criteris que ens permetin globalitzar la humanització arreu en comptes de promoure la riquesa econòmica de pocs. 

Honestedat i responsabilitat

Per això, demanem a les autoritats polítiques –a les quals també volem animar en aquest moment difícil per les decisions no fàcils que s’han de prendre– que gestionin aquesta crisi amb honestedat i responsabilitat compartida al servei del bé comú. I que facilitin, tant com puguin, els recursos materials i personals que demana aquesta crisi sòcio-sanitària a totes les persones que estan en primera línia. Amb l’esperança que això sigui la llavor d’una sortida més humana per a tothom. 

Pensem especialment en les persones infectades, aïllades i que han mort en la soledat. Que les seves famílies puguin sentir l’escalf de tothom. 

També alertem sobre la necessitat de protegir d’aquesta malaltia (que avui afecta, principalment, el món occidental) a pobles dels altres continents que hem citat. 

I, finalment, cridem a mobilitzar-nos solidàriament, a sostenir els qui ja ho estan fent i animar a d’altres a fer-ho segons les seves possibilitats. Donar gratuïtament és un signe inconfusible i excels d’humanitat.