Comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense
Comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense
Després de la reunió celebrada a Salardú i que ha comptat amb la presència de tots els bisbes de Catalunya
06 Jul, 2018
Església de Barcelona
Els dies 3, 4 i 5 de juliol de 2018 ha tingut lloc la reunió n. 227 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a Salardú (Vall d’Aran i bisbat d’Urgell). La reunió ha estat presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona, i hi han assistit tots els bisbes de Catalunya.
Els bisbes han reflexionat àmpliament sobre la catequesi, el catecumenat i la confirmació, a partir de les explicacions que els han donat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), el director del SIC, Mn. Joan Maria Amich, el delegat de catequesi de l’arquebisbat de Barcelona, Mn. Enric Termes, i el responsable del departament del catecumenat, Mn. Felip-Juli Rodríguez.
També han pogut ponderar i dialogar sobre els treballs de la traducció al català de la tercera edició esmenada del Missal Romà, en temes d’especial rellevància, que ha presentat Mons. Joan Enric Vives i Mn. Joan Baburés, coordinador de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL).
Mons. Francesc Pardo, encarregat de l’àmbit de la pastoral de joventut, ha presentat l’informe que els delegats diocesans de joventut han fet de l’Aplec de l’Esperit, celebrat a Tortosa la passada Pentecosta, que ha estat valorat molt positivament. També ha presentat una primera aproximació al document de treball per al proper Sínode sobre «els joves, la fe i el discerniment vocacional» que se celebrarà a Roma del 3 al 28 d’octubre, en el que hi participarà el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona.
Així mateix, s’han revisat diverses qüestions relatives a la formació dels seminaristes i la formació permanent dels preveres, la pastoral vocacional i el Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya.
Els bisbes han tingut notícia de l’apropament d’alguns antics membres del govern de la Generalitat i altres dirigents socials a Centres penitenciaris ubicats en territori català. Celebren l’aplicació d’aquesta mesura legal i humanitària que, sens dubte, afavorirà el contacte amb les famílies d’aquests detinguts en presó preventiva.Així mateix, els bisbes desitgen que es continuïn donant passos per part de tots els agents polítics i socials per tal que, com ja han manifestat repetidament, es pugui trobar una solució a l’actual situació que sigui justa i acceptable per a tothom, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú.I conviden novament els cristians a pregar i ser constructors de pau i apòstols de reconciliació enmig de la societat catalana.
Els bisbes valoren positivament que les diverses Administracions públiques i també Càritas i altres entitats socials de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol hagin donat acolliment humanitari a refugiats i emigrants rescatats a la Mediterrània, així com també el recent Conveni que l’Estat andorrà ha signat amb la Comunitat de Sant’Egidi per tal d’establir un corredor humanitari d’acollida de refugiats. En aquest sentit volen fer-se ressò de la crida del papa Francesc a estar oberts i a ser solidaris envers els qui fugen de la guerra i de situacions injustes.Salardú, 5 de juliol de 2018
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...