Comentari de cinema: «Parasceve, retrato de una Semana Santa»
Comentari de cinema: «Parasceve, retrato de una Semana Santa»
Llargmetratge cinematogràfic dirigit i guionat per Hilario Abad que aprofundeix i fa un retrat molt detallat sobre la Setmana Santa de Sevilla
25 Febr, 2022
Església de Barcelona
Ja a les portes de la Quaresma, aquesta setmana Mn. Peio Sánchez, el crític de cinema espiritual, comenta l’estrena de Parasceve, retrato de una Semana Santa. Es tracta d’un llargmetratge cinematogràfic fet a Espanya, dirigit i guionat per Hilario Abad, que aprofundeix i pretén fer un retrat molt detallat sobre la Setmana Santa de Sevilla.
Sinopsis
Film documental sobre la Setmana Santa de Sevilla que compta el transcurs de la celebració en ordre cronològic, amb el focus posat a les sensacions de les persones que acudeixen a viure-la, transmetent els diferents ambients que es viuen al carrer. La pel·lícula té l’objectiu de fer un retrat evocador de la celebració, gairebé impressionista, evitant racionalitzar allò intangible.
Entrant a la Setmana Santa a través de la pantalla
El crític de cinema recomana a tot aquell que desitgi veure i experimentar la setmana santa de Sevilla aquest documental, enregistrat durant deu anys. Tal com assegura permet a tot aquell que el vegi entrar en la realitat d’aquesta tradició tan pròpia i tan viscuda Sevilla com ho es a semana santa. Tal com exposa Peio Sánchez, “es transmet l’emoció i la fe d’aquells que ho viuen a peu de carrer”.
A més a més, destaca la banda sonora que recrea a la perfecció el so de les tradicionals processons. Composta i produïda per Francisco Javier Torres Simón i ha estat interpretada per la Banda Simfònica Municipal de Sevilla.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less