Comentari de cinema espiritual: «Belfast»
Una història ambientada a finals dels anys 60 sobre la confrontació entre protestants i catòlics a Irlanda
Aquesta setmana des de la secció de cinema espiritual es presenta Belfast. Es tracta d’una pel·lícula dirigida pel director anglès Kenneth Branagh, molt ben rebuda per part de la crítica i nominada a diversos festivals de cinemam com els Globus d’Or.
El director porta als cinemes aquest relat inspirat en la seva vida. Una història ambientada en els anys 60, explica la confrontació que va tenir lloc entre protestants i catòlics a Irlanda.
Sinopsis
L’argument s’ubica en ple 1969. Explica una història dramàtica de maduresa que té lloc enmig dels tumults de la Irlanda del Nord. El protagonista és un nen anomenat Buddy que amb la seva família fa front a un paisatge de lluita obrera, canvis culturals radicals i violència sectària. Buddy somia amb un futur glamurós que l’allunyi dels problemes, però, mentrestant, troba consol en el seu carismàtic pare i la seva mare, i en els seus avis alegres.
Enmig la batalla, la pau
El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, presenta aquesta pel·lícula destacant el paper de la família del protagonista. Tots plegats, resulten una família acollidora, dialogant amb grans valors cristians. Uns valors que es veuen de sobte enmig la batalla entre catòlics i protestants. Als ulls dels crítics també ha donat peu a grans comentaris. Entre aquests Fotogramas, destaca el film com «una pel·lícula que no et colpeja, sinó que t’acarona a través de potents fogonades emocionals, pura gasolina per als nostres tocats cors».
Peio Sánchez, destaca com en plena disputa, la família del Buddy, suposa una postura de defensa de la pau. «Més enllà de les idees i les diferències sempre hi ha una possibilitat de trobar-se i renunciant a exercir la violència». Alhora, el crític destaca l’excel·lent posada en escena i recursos tècnics com la fotografia.
