Comentari de cinema espiritual: «Belfast»

Una història ambientada a finals dels anys 60 sobre la confrontació entre protestants i catòlics a Irlanda

28 Gen, 2022
Església de Barcelona

Aquesta setmana des de la secció de cinema espiritual es presenta Belfast. Es tracta d’una pel·lícula dirigida pel director anglès Kenneth Branagh, molt ben rebuda per part de la crítica i nominada a diversos festivals de cinemam com els Globus d’Or. 

El director porta als cinemes aquest relat inspirat en la seva vida. Una història ambientada en els anys 60, explica la confrontació que va tenir lloc entre protestants i catòlics a Irlanda.

Sinopsis

L’argument s’ubica en ple 1969. Explica una història dramàtica de maduresa que té lloc enmig dels tumults de la Irlanda del Nord. El protagonista és un nen anomenat Buddy que amb la seva família fa front a un paisatge de lluita obrera, canvis culturals radicals i violència sectària. Buddy somia amb un futur glamurós que l’allunyi dels problemes, però, mentrestant, troba consol en el seu carismàtic pare i la seva mare, i en els seus avis alegres. 

Enmig la batalla, la pau

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, presenta aquesta pel·lícula destacant el paper de la família del protagonista. Tots plegats, resulten una família acollidora, dialogant amb grans valors cristians. Uns valors que es veuen de sobte enmig la batalla entre catòlics i protestants. Als ulls dels crítics també ha donat peu a grans comentaris. Entre aquests Fotogramas, destaca el film com  «una pel·lícula que no et colpeja, sinó que t’acarona a través de potents fogonades emocionals, pura gasolina per als nostres tocats cors».

Peio Sánchez, destaca com en plena disputa, la família del Buddy, suposa una postura de defensa de la pau. «Més enllà de les idees i les diferències sempre hi ha una possibilitat de trobar-se i renunciant a exercir la violència». Alhora, el crític destaca l’excel·lent posada en escena i recursos tècnics com la fotografia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)