Coloma Boada: «La monografia vol fer memòria de la Congregació de la Santa Família de Manacor»

Entrevista a Coloma Boada de la comunitat benedictina de la Santa Família de Manacor i una de les editores de 'Ses Curioses'

23 Març, 2021

Església de Barcelona

Ses Corioses (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és una monografia que neix de la voluntat de deixar memòria de la Congregació de les Serventes de la Santa Família de Manacor i de les seves successores, la comunitat benedictina de la Santa Família de Manacor, en un moment on el seu passat es dilueix en un present en transformació. La germana Coloma Boada és una de les editores del llibre, juntament amb Irene Brugués i Pere Fullana.

Per què el nom de Ses Corioses?

En el parlar de Manacor, una persona coriosa és una persona endreçada, neta. I també era el motiu de la família de la casa dels fundadors de la Congregació, Mn. Bartomeu i Antònia Domenge. Així, per aquests dos motius, i pel fet que les feines que feien de costura i de brodat eren especialment ben fetes, es va anar consolidant el sobrenom de monges corioses.

Quina és la trajectòria de la Congregació de les Serventes de la Santa Família?

Unes manacorines a cavall entre els s. XIX i XX van crear un espai d’amistat, formació, culte i lleure per a les dones i per als seus fills i filles. Sempre atentes a les necessitats de les dones que les envoltaven, van viure al seu servei i els van donar la resposta que creien més adient, creant un cor de dones pels oficis litúrgics i de pietat, una escola, una escola bressol -la primera a Manacor-, un dispensari, i la primera xarxa de la Visita Domiciliària a l’illa.

Per què van fer el pas a benedictines?

Aquesta Congregació diocesana mai va passar de tenir una sola casa i no més de 40 membres. Per aquest motiu, a partir del Concili Vaticà II, hagué de replantejar-se el seu futur i, després de moltes recerques, la Federació Catalana de Monges Benedictines la va acollir, passant a ser un monestir benedictí, el primer a l’illa. L’any 2016, la comunitat formada per dues monges es va fusionar amb el monestir de Sant Benet de Montserrat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 de març.