Coloma Boada: «La monografia vol fer memòria de la Congregació de la Santa Família de Manacor»

Entrevista a Coloma Boada de la comunitat benedictina de la Santa Família de Manacor i una de les editores de 'Ses Curioses'

23 Març, 2021
Església de Barcelona

Ses Corioses (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és una monografia que neix de la voluntat de deixar memòria de la Congregació de les Serventes de la Santa Família de Manacor i de les seves successores, la comunitat benedictina de la Santa Família de Manacor, en un moment on el seu passat es dilueix en un present en transformació. La germana Coloma Boada és una de les editores del llibre, juntament amb Irene Brugués i Pere Fullana.

Per què el nom de Ses Corioses?

En el parlar de Manacor, una persona coriosa és una persona endreçada, neta. I també era el motiu de la família de la casa dels fundadors de la Congregació, Mn. Bartomeu i Antònia Domenge. Així, per aquests dos motius, i pel fet que les feines que feien de costura i de brodat eren especialment ben fetes, es va anar consolidant el sobrenom de monges corioses.

Quina és la trajectòria de la Congregació de les Serventes de la Santa Família?

Unes manacorines a cavall entre els s. XIX i XX van crear un espai d’amistat, formació, culte i lleure per a les dones i per als seus fills i filles. Sempre atentes a les necessitats de les dones que les envoltaven, van viure al seu servei i els van donar la resposta que creien més adient, creant un cor de dones pels oficis litúrgics i de pietat, una escola, una escola bressol -la primera a Manacor-, un dispensari, i la primera xarxa de la Visita Domiciliària a l’illa.

Per què van fer el pas a benedictines?

Aquesta Congregació diocesana mai va passar de tenir una sola casa i no més de 40 membres. Per aquest motiu, a partir del Concili Vaticà II, hagué de replantejar-se el seu futur i, després de moltes recerques, la Federació Catalana de Monges Benedictines la va acollir, passant a ser un monestir benedictí, el primer a l’illa. L’any 2016, la comunitat formada per dues monges es va fusionar amb el monestir de Sant Benet de Montserrat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 de març.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)