Claret s’afegeix a la Setmana per la Unitat dels Cristians

L'editorial presenta "Visions del Cristianisme oriental", una obra sobre la riquesa del cristianisme de tradició oriental escrit per Sebastià Janeras

25 Gen, 2018
Església de Barcelona

(Editorial Claret) Aquest dimarts al vespre s’ha presentat a Barcelona el llibre d’Editorial Claret “Visions del Cristianisme oriental”. És una obra de difusió sobre la riquesa del cristianisme de tradició oriental escrit per Sebastià Janeras, un dels màxims experts internacionals en aquest àmbit. Amb aquest acte l’Editorial Claret s’ha sumat a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, una iniciativa conjunta de les diverses Esglésies cristianes (catòlics, ortodoxos, protestants…) que aquest any se celebra del 18 al 25 de gener arreu del món per afavorir el diàleg entre les diverses tradicions cristianes.

A més de l’autor, a l’acte a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret hi ha intervingut Antoni Matabosch, expert en ecumenisme, i l’ha presentat el claretià Màxim Muñoz, president del Consell Editorial Claret. La presentació ha comptat amb el cants del Cor Irini, una conjunt coral que néixer a Barcelona els anys 80 per acompanyar les celebracions litúrgiques de ritu bizantí. Entre el públic també s’hi ha fet present l’arquebisbe d’Urgell i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan-Enric Vives, i diversos membres de la comunitat de la Parròquia Ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu de Barcelona.

En la presentació, Sebastià Janeras ha destacat els elements ecumènics del llibre. Com ara la portada, amb la imatge del Sant Sepulcre de Jerusalem, que ja és una declaració d’intencions. El sepulcre buit és la mostra més clara del que uneix tots els cristians: la resurrecció de Jesús. Alhora Jerusalem «és la Mare de totes les Esglésies i el lloc on hi va haver la primera trobada el 1964 entre un papa, Pau VI, i el Patriarca de Constantinoble, Atenàngoras«. La trobada entre els caps de diverses esglésies cristianes ara sembla habitual, però Janeras ha explicat que un any abans d’aquesta trobada ho va escriure com a possibilitat en una revista ecumènica i li van retenir la publicació perquè llavors es veia massa agosarat.

Un altre element ecumènic del llibre és l’explicació sobre el sentit de les icones en les Esglésies orientals. Durant el primer mil·leni hi va haver diverses disputes sobre aquest tema entre comunitats cristianes d’Orient i d’Occident, i «fins i tot es van fer concilis contra la veneració de les icones«, amb problemes que també provenien per les interpretació de les traduccions dels textos del grec al llatí. Janeras ho ha posat com exemple de que amb diferents paraules i des de diferents tradicions «estem dient tots el mateix».

El llibre també recull una àmplia descripció de la litúrgia de les Esglésies Orientals en la que es pot descobrir com hi ha elements de la litúrgia romana que celebrem a Occident que s’inspiren en la litúrgia oriental. La mirada del cristianisme oriental sobre la llum o elements centrals de la fe com l’Esperit o la Mare de Déu, són altres aportacions del llibre que ajuden a una aproximació entre les diverses tradicions cristianes.

Janeras finalment s’ha referit especialment a la part del llibre que retrata les Esglésies més perseguides a Orient i que avui estan en perill de desaparèixer, especialment a

Síria, Iraq i el sud de Turquia. A més del drama humà, la desaparició també representa perdre un patrimoni espiritual i cultural d’un valor que no es pot quantificar. Per això, Janeras ha recordat amb emoció com va conèixer una família que havia hagut d’emigrar forçosament, però que conservava com un tresor “un llibre de pregàries en siríac, que havien pogut salvar, mig cremat, amb el qual ells resaven i en el qual trobaven la seva identitat ètnica i cristiana”.

Antoni Matabosch ha fet la presentació dels continguts del llibre on es pot veure que entre el cristianisme romà i l’ortodox «hi ha poca controvèrsia dogmàtica però som molt lluny culturalment» i com «sota diverses formulacions hi ha la mateixa fe».

Matabosch ha explicat que són «dues tradicions que han crescut en paral·lel i mentre es perdia el coneixement entre uns i altres s’han anat allunyant». Ara, la presència de comunitats ortodoxes a Catalunya també ha afavorit el coneixement mutu. En vint anys s’ha passat d’una comunitat ortodoxa a Catalunya a 52 centres i, per exemple, «s’han cedit temple catòlics a comunitats ortodoxes perquè poguessin celebrar la seva litúrgia».

En la presentació Màxim Muñoz ha remarcat la importància de «persones com Sebastià Janeras que fan de pont entre el món catòlic i ortodox». Alhora, la presentació del llibre signada per Bartomeu I, arquebisbe de Constantinoble i Patriarca Ecumènic, és una mostra del reconeixement internacional de Sebastià Janeras. En el pròleg, Bartomeu I li reconeix “la vostra saviesa” i “totes les coses bones que heu fet per la consolidació i la difusió de l’autèntic ensenyament dels Pares, de l’espiritualitat ortodoxa, i del valuós tresor espiritual de l’Església de Constantinoble a l’afectuós i estimat poble català, però també a la resta del món cristià d’Occident”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)