Clam per la vida

La Rosa ha tingut 18 fills. Se li’n van morir tres i ara en són 15. Fa prop d’un any que és vídua. Es considera una persona afortunada i cada dia li dóna gràcies a Déu «per viure amb una família tan gran, però sobretot per haver-me regalat el do de la fe; és un regal immerescut. Tinc molta sort!», afirma. Les persones que no poden tenir un fill, la Rosa els convida a tenir en compte l’adopció. El seu blog “Cómo ser feliz con 1, 2, 3… hijos” té 35.000 seguidors. El, 9 d’abril, se celebra la jornada per la vida.

 Com s’ho fa per organitzar-se i donar exemple, i ser sempre positiva?

Entre tots ens ajudem i ens donem suport. En les famílies nombroses les alegries es multipliquen i les tristeses es comparteixen. Quan va morir el meu marit em vaig reunir amb les meus fills grans i vàrem dividir les tasques. Està clar que el pare no hi és i que ningú no el pot substituir, però sí que cadascú pot fer alguna de les tasques que ell feia, els vaig dir. I dividit entre tants fills tocava a molt poquet per cap.

Per què donar llum a una vida és el més gran que es pot viure?

Cada fill és un súper regal. Quan un matrimoni decideix tenir un fill és per a sempre. Si tenim en compte que l’època fèrtil de la dona s’acaba prop dels 40 anys -i els que neixen avui viuran 100 anys-, després queda tota una vida per endavant, per fer múltiples coses. Les meves amigues que s’han quedat voluntàriament amb dos fills, al cap dels anys m’han dit: de l’únic que me’n penedeixo és de no haver tingut més fills…

La transmissió de la fe en una família tan nombrosa és més fàcil?

A casa insistim molt en la vida de pietat, perquè vivint en aquest món meravellós tenim al nostre abast molta maldat. I què és el que farà que no hi caiguem mai? Sens dubte, una fe viscuda. A casa animem a anar a missa cada dia des de la llibertat. També ens agrada resar el rosari en família abans de sopar.

 Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 8 d’abril