Una producció francesa inspirada en fets reals que a través de l'esport aprofundeix en valors com l’amistat, la solidaritat i la superació
14 Des, 2018
Església de Barcelona
Després de riure amb els gags de Campeones de Javier Fresser, arriba als cinemes Todos a una, de Vianney Lebasque. En aquest cas, l’esport i els jugadors discapacitats, continuen sent el marc on es desenvolupa la trama. Ara bé, aquesta vegada s’inspira en una història real que va tenir lloc a Espanya.
Sinopsis
El Martin és l’entrenador de l’equip francès de jugadors de bàsquet amb deficiències mentals. Tot es complica quan els seus millors jugadors l’abandonen, en plena preparació per als Jocs Paralímpics de Sydney. Per tal de no perdre la subvenció de la federació, decideix fer trampa. Concretament, mirarà de substituir els jugadors que li falten amb esportistes sense discapacitat. Set aturats desencantats i dos veritables jugadors minusvàlids és l’equip que volarà direcció Austràlia.
Tot i que d’entrada ningú sembla sospitar, un cop tots els equips de paralímpics ubicats a la capital australiana, hi haurà un xoc frontal. En aquest sentit, l’actitud arrogant dels jugadors sense discapacitat contrastarà amb l’esforç i la passió dels altres.
El cor rere la mentida
Valors com l’amistat, la solidaritat i la superació són alguns dels que ens serveixTodos a una. Tal com afirmen alguns dels crítics, el director reprodueix aquesta història real amb un punt fort: “un guió que combina la humilitat amb el tacte”. En aquest sentit, destaca en Vianney una manera de lligar els fets amb l’humor com a base, però sense ridiculitzar. Segons exposa el mitjà francés Mondo Cine el film suposa “una oda a la diferència, una celebració de solidaritat i un drama de comèdia que aborda el tema de la discapacitat de manera força intel·ligent sense pagar per la caricatura grollera, descarada o maliciosa”.
Al llarg de la pel·lícula els diferents gags reserven a l’espectador un punt de reflexió, a través dels mateixos protagonistes. Tal com explica Mn. Peio Sánchez, es mostra com fins i tot la mentida, la veritat del cor humà acaba descobrint-se.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...