Cinema espiritual: «Penguin Bloom», sobre el valor de la vida

Història basada en fets reals de la campiona de surf que després d'un accident va haver d'aprendre a viure amb una discapacitat

23 Set, 2021
Església de Barcelona

Cinema espiritual: «Penguin Bloom», sobre el valor de la vida

Aquest cap de setmana es presenta a les sales de cinema, Penguin  Bloom. Es tracta de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Cameron Bloom, del novelista Bradley Trevor Greive, inspirada en una història real.

El director Glendyn Ivin dirigeix el relat audiovisual amb la famosa actriu Naomi Watts, que farà el paper protagonista. Aquesta descriu la pel·lícula una «història única i fascinant d’una família que brega amb la tragèdia i que la supera amb amor, valor i esperança.»

Sinopsis

Després d’un accident desafortunat la Sam, una mare de família, casada amb el Càmeron i amb tres fills queda paralítica. Aquesta situació la porta a una depressió tot i els esforços de la família per ajudar-la a superar-ho. La situació dona un gir quan apareix el Penguin a les seves vides. Es tracta d’un garza malferida a causa d’una caiguda, que la família acull i cuida, especialment la Sam posarà tots els seus esforços perquè pugui reprendre el vol. 

Salvant, ens guarim a nosaltres

“Un cant a la vida”. Així descriu El Pais en la seva crítica bibliogràfica la història que va redactar primerament l’escriptor Greive i que ara arriba als cinemes. 

En aquest sentit el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, presenta la pel·lícula subratllant la història de superació. Destaca com la presència d’aquesta petita garza es transforma en una presència guaridora per a tota la família. Una situació que porta a descobrir a tots, especialment a la protagonista, l’important que és viure. «Lluitant per salvar aquest ocell, aquesta campiona de surf esdevindrà una campiona també per a persones amb discapacitat física», afegeix.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)