Cinema espiritual: «Minari. Història de la meva família»
Cinema espiritual: «Minari. Història de la meva família»
Premiada pels diferents festivals de cine arriba aquesta pel·lícula sobre la família i la supervivència davant les dificultats
19 Març, 2021
Montse Punsoda
Ja es troba a la cartellera dels cinemes la pel·lículacoreana Minari, història de la meva família. Guardonada amb nominacions als diferents festivals cinematogràfics de més renom, com els Òscar o Globus d’Or, arriba amb un gran relat sobre la família. Per això, el crític de cinema la presenta aquesta setmana i hi destaca els llaços familiars i la superació davant les dificultats que relata el film.
La pel·lícula es basa en la història viscuda pel mateix director Lee Isaac Chung i ens trasllada a l’època dels anys vuitanta.
Sinopsis
Es tracta d’una família -meitat coreana, meitat nord-americna que un dia decideix marxar de Corea i anar als Estats Units per crear una granja Concretament és traslladen a Arkansas i allà miraran d’aconseguir l’anomenat «somni nord-americà». Un dia arriba l’àvia, i aquesta canviarà completament la situació.
Importància de les coses mínimes
La pel·lícula ha estat mencionada pels diferents festivals de cinema i recull nominacions que la destaquen en els camps de millor pel·lícula, director i guió.
Tal com explica Mn. Peio Sánchez, s’explica el relat d’aquesta família, com una «supervivència ordinària on les coses mínimes es fan importants» i ens mostra l’arrelament i la tendresa dels vincles i de la llar. Aquesta experiència plegats portarà a una història de superació. A través del relat, «la pel·lícula arriba al cor i mostra com tot i les dificultats els somnis poden fer-se possible», assegura Mn. Peio.
Relat sobre l’existència
A nivell tècnic, tant la fotografia, com el guió com la posada en escena es destacada pels crítics. Tots aquests aspectes s’uneixen per «convertir-se en en un retrat resplendent de l’existència», assegura el Luís Martínez a El Mundo. Altres, destaquen la senzillesa de la pel·lícula que resulta molt humana a la vista de l’espectador, el qual pot introduir-se fàcilment dintre de la història.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...