Cinema Espiritual: «El artista anónimo», un missatge per a la Quaresma

Fotograma de la pel·lícula «El artista anónimo»

En inici del temps de Quaresma, el cinema espiritual presenta El artista anónimo. Del director finlandès Klaus Häro, conegut per la seva pel·lícula La classe de esgrima, arriba aquesta producció, que fa una reflexió sobre la industrialització de l’art i ens mostra una història de conversió personal, des de tres personatges diferents. 

Sinopsi

Olavi Launio és un comerciant d’obres d’art que està a punt de retirar-se. Per la seva part, com a veterà galerista ha estat un home que ha avantposat anteposat els negocis i els interessos artístics a qualsevol altra cosa. Entre aquestes la mateixa família. L’ancià negociant d’art, en altres temps molt respectat, ha estat ara oblidat per la corporativització de la indústria. La seva obsessió se centra en un misteriós retrat, el qual espera que el retorni a seva fortuna i millori el seu estatus infravalorat per la resta del sector. 

Història per a la Quaresma

El crític de cinema, Mn. Peio Sánchez, presenta aquesta pel·lícula que aquest 12 de febrer s’ha estrenat a les plataformes digitals (Filmin). Així mateix, recentment, ha estat nominada com a Millor pel·lícula sobre la família, pels premis del setmanari informatiu Alfa i Omega.

Quant a la crítica cinematogràfica, l’han categoritzat amb bona nota. Concretament, entre les crítiques, s’ha destacat el fons de la història que es relata, «un drama de bons sentiments», «tendre i agradable», amb alguns punts d’humor que ajuden a activar l’empatia amb l’espectador.

Així, la trama encaixa a la perfecció amb allò que es demana en aquesta Quaresma. Un reclam centrat en l’austeritat i el dejuni per donar als altres. Aquest canvi de mentalitat el mostra el director Häro amb els personatges de la pel·lícula. És així que aprofundeix, parlant sobre els canvis de generació i el distanciament entre els vincles humans a causa de les tendències superficials d’avui i el veritable «herència del coneixement». 

Tal com destaca el crític, el negoci que finalment acaba obtenint el jove ancià és la mateixa acció d’humanitzar. Una redempció a través de l’art on els lligams familiars cobraran una gran importància.