S’estrena “un drama inspirador que porta a la gran pantalla una de les històries més significatives del nostre temps”
28 Febr, 2020
Església de Barcelona
Aquesta setmana s’estrena als cinemes Cuestión de Justícia. L’americà Destin Cretton dirigeix la pel·lícula a partir d’un guió que ha coescrit, basat en el guardonat bestseller de Bryan Stevenson, Castillo de Cristal (2017). Es tracta d’una història basada en fets reals. La protagonitzen: Michael B. Jordan (Black Panther) i els guanyadors de l’Oscar Jamie Foxx (Ray) i Brie Larson (L’habitació). Interpreten d’un drama inspirador “que porta a la gran pantalla una de les històries més significatives del nostre temps”, explica la productora Warner Bross.
Sinopsis
La història s’ubica a la dècada dels 90. Bryan Stevenson (Michael B. Jordan) és un jove advocat que, després de graduar a Harvard, rep ofertes de treball molt lucratives. Tot i així anirà a Alabama. Allà pretèn defensar persones que han estat condemnades erròniament o que no tenen recursos per tenir una representació legal adequada, i ho fa amb el suport de l’activista local Eva Ansley (Brie Larson).
Un dels seus primers i més turbulents casos és el de Walter McMillian (Jamie Foxx). Sentenciat a la pena mort el 1987 per l’assassinat d’una noia de 18 anys. Tot i que les proves demostraven la seva innocència. Tot i tenir-ho tot en contra, inclòs el sistema judicial, Bryan lluitarà per Walter i altres com ell encara que això suposi un laberint de maniobres legals i polítiques obertament racistes.
La misericòrdia per un món millor
La crítica cinematogràfica ha catalogat amb bona nota la pel·lícula. De fet, ha estat guardonada amb el Premi a la llibertat d’expressió pel National Board of Review (2019) i Jamie Fox, va ser nominat pel Sidicat d’Actors (SAG), amb el reconeixement de Millor Actor Secundari.
Quant als valors que exposa el relat, destaca la defensa dels més febles davant les igualtats socials, com la gent de color que en aquells anys vivia estigmatitzada pels estereotips. Tal com diu el crític de Cine,a Espiritual, explica un drama judicial on es mostra acció, però alhora, la lluita incansable de l’advocat i el seu compromís fins al final commou l’espectador. D’altra banda, a través de l’acusat, interpretat per Jamie Fox, es personalitza el sentiment de “lluita contra la ira interior i el desig de perdó que ve només amb l’ajut de Déu”, explica Mn. Sánchez. En un moment del guió es diu fent referència a l’actitud de l’advocat: “Com mirar de fer el món millor amb misericòrdia i clemencia”.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less