Santa Maria del Mar acull l'ordenació diaconal de Santiago Aragonés, Jordi García, Alejandro López, Josep Saperas i Fernando-Carlos de Valdivia
14 Des, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll
Santiago Aragonés, Jordi García, Alejandro López, Josep Saperas i Fernando-Carlos de Valdivia són els nous diaques de l’Església de Barcelona. La basílica de Santa Maria del Mar ha acollit aquest 13 de desembre la celebració, presidida per l’Arquebisbe de Barcelona, el Card. Joan Josep Omella. L’acompanyaven també els bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo, Mons. Antoni Vadell i el bisbe electe, Mons. Javier Vilanova, que serà ordenat aquest 22 de desembre.
Amb l’aforament reduït al 30%, en total hi van assistir a l’acte 500 persones. Entre aquestes els familiars dels escollits per al diaconat, així com els preveres i membres del diaconat. Tots presents com a testimonis de l’ordenació dels cinc escollits per Déu. Així els ho va dir el Card. Omella en el moment de l’homilia. «Déu és qui et tria i et crida. Déu t’ha triat en la seva absoluta llibertat. No tria el millor, tria aquell que ell vol. Déu elegeix el feble perquè sigui fort amb la força de l’Esperit, amb la força de l’Amor…»
Actitud de servei i caritat
El Cardenal, els va el dir gran secret del ministeri pastoral. Un ministeri centrat en l’actitud de servei als altres. «Desgastar-se en servir els germans; desgastar perquè ells recuperin la seva dignitat; desgastar perquè es reconeguin i siguin reconeguts com a persones … com a fills de Déu». Una entrega com la de Sant Llorenç, patró dels diaques, amb els pobre de Roma, els va recordar Omella.
Els va recalcar, el pilar de l’amor com a motor de transformació. «L’amor comporta sempre una bona dosi de creu, de sofriment i de dolor. La Creu de Jesucrist és redemptora, és alliberadora. La Creu és camí de resurrecció, però per arribar a la glòria cal saber agafar-se a la Creu, portar-la sobre les espatlles i el cor».
Ritus d’ordenació
Els cinc ordenants, es van presentar davant el Cardenal en l’elecció dels candidats i van seguir tots els passos segons el ritus d’ordenació. Així, després de les promeses dels escollits i obediència al bisbe, els candidats es van prostrar al terra en senyal d’humilitat i pregària, invocant els sants i santes demanant la Gràcia de Déu, amb la Lletania dels Sants. El Cardenal va fer la imposició de les mans als cinc escollits, per rebre així el do de l’Esperit Sant per a l’ofici de diaca.
Finalment, es van revestir amb l’estola i la dalmàtica, pròpies del seu ofici i Omella, els va lliurar el llibre de l’Evangeli per a les celebracions litúrgiques. Va ser, en aquest moment, quan els altres diaques presents van saludar els nous ordenats. En lloc de la tradicional abraçada, per precaució sanitària davant el context de pandèmia, els nous diaques van dedicar-los una reverència en el gest d’acolliment en l’ordre del diaconat
«Gràcies!»
Després de l’Eucaristia, el nou diaca Santiago Aragonés en nom dels ordenats va expressar unes paraules d’agraïment a tots els presents. Entre aquests, als membres del diaconat que «amb el seu servei acollir ser guia en acompanyament i germanor». També, als familiars i amics, als quals va agrair el fet «d’acceptar la crida que el Senyor ens ha fet sent així una mostra d’estima».
Al final de la celebració, el cardenal va felicitar els nous diaques i les famílies que els acompanyen en aquest ministeri de l’església. Va fer un agraïment especial a tots els membres del diaconat diocesà que celebren enguany el 40è aniversari del primer diaca ordenat a Barcelona.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less