«Christus vivit»

L'Exhortació Apostòlica Postsinodal del papa Francesc dirigida «als joves i a tot el poble de Déu»

Christus Vivit, la nova Exhortació Apostòlica Postsinodal del papa Francesc ha arribat. El document es dirigeix a tota l’Església, però especialment als joves del món. Es tracta d’una reflexió que busca estimular a tots i ofereix plantejaments generals per al discerniment eclesial en aquesta matèria. És exigent i optimista i preveu nous horitzons a persones de totes les edats. Perquè «Ser jove és un estat del cor». S’estructura en nou capítols que recullen grans missatges del sínode dels joves d’octubre i dóna pautes sobre l’atenció de joves a l’església. «Viu Crist, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d’aquest món. Tot el que Ell toca es torna jove, es fa nou, s’omple de vida. Llavors, les primeres paraules que vull dirigir a cadascun dels joves cristians són: Ell viu i et vol viu!».

1.Què diu la Paraula de Déu sobre els joves?

El primer dels nou capítols respon aquesta pregunta reprenent les Sagrades Escriptures. Torna a l’Antic Testament per a recordar que «En una època en què els joves comptaven poc, alguns textos mostren que Déu mira amb altres ulls». Allà recorda les figures de Josep, el Rei David, Jeremies o Rut. No obstant això, en el Nou Testament planteja com l’edat no establia privilegis. «Jesús, l’eternament jove, vol regalar-nos un cor sempre jove». Al mateix temps el Papa ens assegura que «la veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar».

2.Jesucrist sempre jove

Aquest segon capítol està inspirat en el passatge de la visita de Jesús i els seus pares al temple de Jerusalem. «Jesús és jove entre els joves per a ser exemple dels joves i consagrar-los al Senyor». Per això el Papa assegura que en el Sínode va dir que «la joventut és una etapa original i estimulant de la vida, que el mateix Jesús va viure, santificant-la». Així comença aquest segon capítol desglossat en cinc subcapítols. Ens parla de la joventut de Jesús, no de la seva infantesa sinó alguns passatges de la seva adolescència i joventut. Tot acaba resumint-se que «tota la seva joventut va ser una preciosa preparació, en cadascun dels seus moments, perquè tot en la vida de Jesús és signe del seu misteri i tota la vida de Crist és misteri de Redempció».

El Sant Pare demana una “Església rejovenida”. Allà Francesc demana al Senyor que alliberi a l’Església dels quals volen “esclerotitzada en el pa­ssat, detenir-la, tornar-la immòbil”. En Christus Vivit assegura que l’Església: «És jove quan és ella mateixa, quan rep la força sempre nova de la Paraula de Déu, de l’Eucaristia, de la presència de Crist i de la força del seu Esperit cada dia. És jove quan és capaç de tornar una vegada i una altra a la seva font». Maria rep un dels subcapítols. «En el cor de l’Església resplendeix Maria. Ella és el gran model per a una Església jove, que vol seguir a Crist amb frescor i docilitat» assegura el papa en la seva Exhortació Apostòlica.

3.Vostès són l’ara de Déu

«Quan l’Església abandona esquemes rígids i s’obre a l’escolta disponible i atenta dels joves, aquesta empatia l’enriqueix, perquè permet que els joves donin la seva aportació a la comunitat, ajudant-la a obrir-se a noves sensibilitats i a plantejar-se preguntes inèdites». Així comença el Papa el seu tercer capítol destacant l’aportació dels joves a les seves esglésies locals. «La joventut no és alguna cosa que es pugui analitzar en abstracte. En realitat, “la joventut” no existeix, existeixen els joves amb les seves vides concretes. Un món actual, ple de progressos, moltes d’aquestes vides estan exposades al sofriment i a la manipulació» expressa el Papa. En aquest capítol parla de les realitats d’un món globalitzat amb totes les seves ferides. La marginació, els migrants, el món digital, la sexualitat o la dona. «No siguem una Església que no plora enfront d’aquests drames dels seus fills joves. no ens acostumem mai».

Pel que fa a la sexualitat, per al papa Francesc “la moral sexual sol ser moltes vegades causa d’incomprensió i d’allunyament de l’Església, ja que es percep com un espai de judici i de condemna”. “Al mateix temps, els joves expressen un explícit desig de confrontar-se sobre les qüestions relatives a la diferència entre identitat masculina i femenina, a la reciprocitat entre homes i dones, i a l’homosexualitat”.

«Una Església viva pot reaccionar parant esment a les legítimes reivindicacions de les dones que demanen més justícia i igualtat» expressa el Papa. També ha valorat l’era digital on vivim en “una cultura àmpliament digitalitzada”. Aquesta afecta la manera de la «noció de temps i d’espai, la percepció d’un mateix, dels altres i del món, la manera de comunicar, d’aprendre, d’informar-se o d’entrar en relació amb els altres». Els migrants han tingut un punt detallat per al Papa en la seva Exhortació. Finalment ha demanat que l’«Església exerceixi enmig de la societat un paper profètic sobre el tema de les migracions».

Posar fi a tota mena d’abusos

Aquesta exhortació té destinada una subsecció només als abusos. «La universalitat d’aquesta plaga, que confirma la seva gravetat en les nostres societats, no disminueix la seva monstruositat dins de l’Església» explica el Papa. «El Sínode renova el seu ferm compromís en l’adopció de mesures rigoroses de prevenció que impedeixin que es repeteixin, a partir de la selecció i de la formació d’aquells als qui s’encomanaran tasques de responsabilitat i educatives».

4.El gran anunci per a tots els joves

En el quart capítol el papa exposa les «tres grans veritats que tots necessitem escoltar sempre, una vegada i una altra». La primera és: “Déu t’estima”. En segon costat, que “Crist, per amor, es va lliurar fins al final per a salvar-te”. Finalment, la tercera veritat consisteix que “Van matar al sant, al just, a l’innocent, però Ell va vèncer. El mal no té l’última paraula”.

5.Camins de joventut

En aquest cinquè capítol el Papa respon a Com es viu la joventut quan ens deixem il·luminar i transformar pel gran anunci de l’Evangeli? Per a ell «la joventut és un temps beneït». Segons el Sant Pare “Apreciar la joventut implica veure aquest temps de la vida com un moment valuós i no com una etapa de pas on la gent jove s’assegui empesa cap a l’edat adulta”. L’objectiu del Papa és que “siguem germans, compromesos contra la violència i defensors de la vida”.

6.Joves amb arrels

«És impossible que algú creixi si no té arrels fortes que ajudin a estar ben sostingut i agarrat a la terra. És fàcil “volar-se” quan no hi ha des d’on agafar-se, d’on subjectar-se» comença dient el Papa. Tenir arrels implica tenir una història, una família, una cultura. No es tracta d’adorar una joventut superficial sinó tenir un lligam per a créixer forts. «Avui veiem una tendència a “homogeneïtzar” als joves, a dissoldre les diferències pròpies del seu lloc d’origen, a convertir-los en éssers manipulables fets en sèrie». Benvolguts joves, no acceptin que usin la seva joventut per a fomentar una vida superficial».

7.La pastoral dels joves

«Si els joves van créixer en un món de cendres, no és fàcil que puguin sostenir el foc de grans il·lusions i projectes»

«S’està creixent en dos aspectes: la consciència que tota la comunitat evangelitza als joves i la urgència que ells tinguin un protagonisme major en les propostes pastorals». Així ho assegura el Papa en la seva Exhortació. Anima als joves a trobar nous camins, a ser audaços, creatius. «Crear “llar” en definitiva és crear família; és aprendre a sentir-se units als altres més enllà de vincles utilitaris o funcionals, units de tal manera que sentim la vida una mica més humana».

8.La vocació

«És veritat que la paraula “vocació” pot entendre’s en un sentit ampli, com anomenat de Déu. Això és valuós, perquè situa tota la nostra vida de cara al Déu que ens estima» explica el Papa en el vuitè capítol.”El fonamental és destriar i descobrir que el que vol Jesús de cada jove és abans de res la seva amistat”. En aquesta amistat, afirma, “Som cridats pel Senyor a participar en la seva obra creadora, prestant la nostra aportació al bé comú a partir de les capacitats que rebem”.

La vocació, per tant, «és un camí que orientarà molts esforços i moltes accions en una direcció de servei. Per això, en el discerniment d’una vocació és important veure si un reconeix en si mateix les capacitats necessàries per a aquest servei específic a la societat».

9. El discerniment

Per últim, arribem al novè capítol amb el discerniment. «Sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos fàcilment en marionetes a la mercè de les tendències del moment».
El Papa recorda que el regal de la vocació és un regal “exigent”. Per tant, «quan el Senyor suscita una vocació no només pensa en el que ets sinó en tot el que al costat d’Ell i als altres podràs arribar a ser». Així el Sant Pare presenta per a aquest capítol “l’atenció a la persona”.

El Papa acaba amb un desig: “Benvolguts joves, seré feliç veient-los córrer més de pressa que els lents i temorosos. Corrin, «atrets per aquest Rostre tan estimat, que adorem en la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent. L’Esperit Sant els empenyi en aquesta carrera cap endavant. L’Església necessita el seu entusiasme, les seves intuïcions, la seva fe. Ens fan falta! I quan arribin on nosaltres encara no hem arribat, tinguin paciència per a esperar-nos».