«Christus vivit»

L'Exhortació Apostòlica Postsinodal del papa Francesc dirigida «als joves i a tot el poble de Déu»

03 Abr, 2019
Església de Barcelona

Christus Vivit, la nova Exhortació Apostòlica Postsinodal del papa Francesc ha arribat. El document es dirigeix a tota l’Església, però especialment als joves del món. Es tracta d’una reflexió que busca estimular a tots i ofereix plantejaments generals per al discerniment eclesial en aquesta matèria. És exigent i optimista i preveu nous horitzons a persones de totes les edats. Perquè «Ser jove és un estat del cor». S’estructura en nou capítols que recullen grans missatges del sínode dels joves d’octubre i dóna pautes sobre l’atenció de joves a l’església. «Viu Crist, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d’aquest món. Tot el que Ell toca es torna jove, es fa nou, s’omple de vida. Llavors, les primeres paraules que vull dirigir a cadascun dels joves cristians són: Ell viu i et vol viu!».

1.Què diu la Paraula de Déu sobre els joves?

El primer dels nou capítols respon aquesta pregunta reprenent les Sagrades Escriptures. Torna a l’Antic Testament per a recordar que «En una època en què els joves comptaven poc, alguns textos mostren que Déu mira amb altres ulls». Allà recorda les figures de Josep, el Rei David, Jeremies o Rut. No obstant això, en el Nou Testament planteja com l’edat no establia privilegis. «Jesús, l’eternament jove, vol regalar-nos un cor sempre jove». Al mateix temps el Papa ens assegura que «la veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar».

2.Jesucrist sempre jove

Aquest segon capítol està inspirat en el passatge de la visita de Jesús i els seus pares al temple de Jerusalem. «Jesús és jove entre els joves per a ser exemple dels joves i consagrar-los al Senyor». Per això el Papa assegura que en el Sínode va dir que «la joventut és una etapa original i estimulant de la vida, que el mateix Jesús va viure, santificant-la». Així comença aquest segon capítol desglossat en cinc subcapítols. Ens parla de la joventut de Jesús, no de la seva infantesa sinó alguns passatges de la seva adolescència i joventut. Tot acaba resumint-se que «tota la seva joventut va ser una preciosa preparació, en cadascun dels seus moments, perquè tot en la vida de Jesús és signe del seu misteri i tota la vida de Crist és misteri de Redempció».

El Sant Pare demana una «Església rejovenida». Allà Francesc demana al Senyor que alliberi a l’Església dels quals volen «esclerotitzada en el pa­ssat, detenir-la, tornar-la immòbil». En Christus Vivit assegura que l’Església: «És jove quan és ella mateixa, quan rep la força sempre nova de la Paraula de Déu, de l’Eucaristia, de la presència de Crist i de la força del seu Esperit cada dia. És jove quan és capaç de tornar una vegada i una altra a la seva font». Maria rep un dels subcapítols. «En el cor de l’Església resplendeix Maria. Ella és el gran model per a una Església jove, que vol seguir a Crist amb frescor i docilitat» assegura el papa en la seva Exhortació Apostòlica.

3.Vostès són l’ara de Déu

«Quan l’Església abandona esquemes rígids i s’obre a l’escolta disponible i atenta dels joves, aquesta empatia l’enriqueix, perquè permet que els joves donin la seva aportació a la comunitat, ajudant-la a obrir-se a noves sensibilitats i a plantejar-se preguntes inèdites». Així comença el Papa el seu tercer capítol destacant l’aportació dels joves a les seves esglésies locals. «La joventut no és alguna cosa que es pugui analitzar en abstracte. En realitat, «la joventut» no existeix, existeixen els joves amb les seves vides concretes. Un món actual, ple de progressos, moltes d’aquestes vides estan exposades al sofriment i a la manipulació» expressa el Papa. En aquest capítol parla de les realitats d’un món globalitzat amb totes les seves ferides. La marginació, els migrants, el món digital, la sexualitat o la dona. «No siguem una Església que no plora enfront d’aquests drames dels seus fills joves. no ens acostumem mai».

Pel que fa a la sexualitat, per al papa Francesc «la moral sexual sol ser moltes vegades causa d’incomprensió i d’allunyament de l’Església, ja que es percep com un espai de judici i de condemna». «Al mateix temps, els joves expressen un explícit desig de confrontar-se sobre les qüestions relatives a la diferència entre identitat masculina i femenina, a la reciprocitat entre homes i dones, i a l’homosexualitat».

«Una Església viva pot reaccionar parant esment a les legítimes reivindicacions de les dones que demanen més justícia i igualtat» expressa el Papa. També ha valorat l’era digital on vivim en «una cultura àmpliament digitalitzada». Aquesta afecta la manera de la «noció de temps i d’espai, la percepció d’un mateix, dels altres i del món, la manera de comunicar, d’aprendre, d’informar-se o d’entrar en relació amb els altres». Els migrants han tingut un punt detallat per al Papa en la seva Exhortació. Finalment ha demanat que l’«Església exerceixi enmig de la societat un paper profètic sobre el tema de les migracions».

Posar fi a tota mena d’abusos

Aquesta exhortació té destinada una subsecció només als abusos. «La universalitat d’aquesta plaga, que confirma la seva gravetat en les nostres societats, no disminueix la seva monstruositat dins de l’Església» explica el Papa. «El Sínode renova el seu ferm compromís en l’adopció de mesures rigoroses de prevenció que impedeixin que es repeteixin, a partir de la selecció i de la formació d’aquells als qui s’encomanaran tasques de responsabilitat i educatives».

4.El gran anunci per a tots els joves

En el quart capítol el papa exposa les «tres grans veritats que tots necessitem escoltar sempre, una vegada i una altra». La primera és: «Déu t’estima». En segon costat, que «Crist, per amor, es va lliurar fins al final per a salvar-te». Finalment, la tercera veritat consisteix que «Van matar al sant, al just, a l’innocent, però Ell va vèncer. El mal no té l’última paraula».

5.Camins de joventut

En aquest cinquè capítol el Papa respon a Com es viu la joventut quan ens deixem il·luminar i transformar pel gran anunci de l’Evangeli? Per a ell «la joventut és un temps beneït». Segons el Sant Pare «Apreciar la joventut implica veure aquest temps de la vida com un moment valuós i no com una etapa de pas on la gent jove s’assegui empesa cap a l’edat adulta». L’objectiu del Papa és que «siguem germans, compromesos contra la violència i defensors de la vida».

6.Joves amb arrels

«És impossible que algú creixi si no té arrels fortes que ajudin a estar ben sostingut i agarrat a la terra. És fàcil «volar-se» quan no hi ha des d’on agafar-se, d’on subjectar-se» comença dient el Papa. Tenir arrels implica tenir una història, una família, una cultura. No es tracta d’adorar una joventut superficial sinó tenir un lligam per a créixer forts. «Avui veiem una tendència a «homogeneïtzar» als joves, a dissoldre les diferències pròpies del seu lloc d’origen, a convertir-los en éssers manipulables fets en sèrie». Benvolguts joves, no acceptin que usin la seva joventut per a fomentar una vida superficial».

7.La pastoral dels joves

«Si els joves van créixer en un món de cendres, no és fàcil que puguin sostenir el foc de grans il·lusions i projectes»

«S’està creixent en dos aspectes: la consciència que tota la comunitat evangelitza als joves i la urgència que ells tinguin un protagonisme major en les propostes pastorals». Així ho assegura el Papa en la seva Exhortació. Anima als joves a trobar nous camins, a ser audaços, creatius. «Crear «llar» en definitiva és crear família; és aprendre a sentir-se units als altres més enllà de vincles utilitaris o funcionals, units de tal manera que sentim la vida una mica més humana».

8.La vocació

«És veritat que la paraula «vocació» pot entendre’s en un sentit ampli, com anomenat de Déu. Això és valuós, perquè situa tota la nostra vida de cara al Déu que ens estima» explica el Papa en el vuitè capítol.»El fonamental és destriar i descobrir que el que vol Jesús de cada jove és abans de res la seva amistat». En aquesta amistat, afirma, «Som cridats pel Senyor a participar en la seva obra creadora, prestant la nostra aportació al bé comú a partir de les capacitats que rebem».

La vocació, per tant, «és un camí que orientarà molts esforços i moltes accions en una direcció de servei. Per això, en el discerniment d’una vocació és important veure si un reconeix en si mateix les capacitats necessàries per a aquest servei específic a la societat».

9. El discerniment

Per últim, arribem al novè capítol amb el discerniment. «Sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos fàcilment en marionetes a la mercè de les tendències del moment».
El Papa recorda que el regal de la vocació és un regal «exigent». Per tant, «quan el Senyor suscita una vocació no només pensa en el que ets sinó en tot el que al costat d’Ell i als altres podràs arribar a ser». Així el Sant Pare presenta per a aquest capítol «l’atenció a la persona».

El Papa acaba amb un desig: «Benvolguts joves, seré feliç veient-los córrer més de pressa que els lents i temorosos. Corrin, «atrets per aquest Rostre tan estimat, que adorem en la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent. L’Esperit Sant els empenyi en aquesta carrera cap endavant. L’Església necessita el seu entusiasme, les seves intuïcions, la seva fe. Ens fan falta! I quan arribin on nosaltres encara no hem arribat, tinguin paciència per a esperar-nos».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)