Celebració de la festivitat de la Mare Petra a Sant Josep de la Muntanya

El bisbe Vilanova presideix la festivitat de la beata, un exemple d'alegria i caritat

18 Oct, 2021
Església de Barcelona

Aquesta setmana el Santuari de Sant Josep de la Muntanya ha celebrat la festivitat de la Mare Petra. Es tracta d’Ana Josefa Pérez Florido, coneguda com beata Petra de Sant Josep, que va ser la impulsora de la construcció del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova va acudir per presidir la celebració, on hi van assistir els devots i part de la feligresia del Santuari. 

Llegat de la Mare Petra

El llegat de la Mare Petra, fundadora de la Congregació de Germanes Mares dels Desemparats (1906), va ser beatificada per Sant Joan Pau ll el 1994. Va deixar un llegat exemplar marcat pel seu tarannà alegre i la cura per la gent gran i els orfes. 

En el moment de l’homilia, el bisbe Vilanova va destacar la relació espiritual de la Mare Petra amb Sant Josep, el qual, «la va impulsar a viure com la missió que Déu ens demana», va dir el bisbe. Una vida «d’atreviment, gosadia, resiliència… que només s’entén quan es mira desde la l’òptica que Déu hi intercedeix». «Una virtud de caritat exemplar l’exercida de manera heroica en una vida de treball i sacrifici per a ells» -afegia el bisbe Javier-.

«La Mare Petra és una dona amb un cor de foc de l’Esperit Sant – va exposar el bisbe Javier-. Aquest foc el volia contagiar i va tenir clar que havia de dedicar-se a aquells més necessitats: els orfes i els desemparats, els ancians». En aquesta línia, el Mons. Vilanova va subratllar com la beata vivia d’un amor dividit, pel pare i pel germà. «La passió per al Senyor no s’entén si no hi ha una passió per al germà. especialment el més necessitat». Citant les mateixes paraules de Mare Petra va dir: «Si tant he rebut és per donar-ho tot».

Una missió per avui en sinodalitat

En ple context d’inici del Sínode, el bisbe va traslladant al dia d’avui el llegat de la Beata, convidant a continuar tenint cura dels desemparats. Entre aquests, no només els més necessitats en el seu context afectiu i econòmic, sinó també els allunyats de la fe amb Déu. «Cal escoltar allò que avui demana l’Església: unir-nos per treballar en comunió com ens diu el Sínode. L’objectiu és viure la comunió per a una clara missió: “Anunciar que crist és el salvador”», va afegir. Tal com va dir el bisbe, «un missatge que molts encara no han ni escoltat ni sentit. Cal anunciar-ho amb la pròpia vida i viure a l’església un procés de renovació i conversió, inspirats per aquest foc que vivia la Mare Petra. Sent així instruments de Déu», va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)