Catalunya aprova en llibertat religiosa i de consciència

L'Observatori Blanquerna presenta els resultats del primer anàlisi sobre reconeixement, respecte, protecció i compliment de la llibertat religiosa al país

Catalunya supera l’examen en llibertat religiosa i de consciència. Així ho mostra l’informe de la Càtedra que, des de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura (Universitat Ramon Llull), ha analitzat l’estat d’aquest dret a Catalunya durant el darrer any i mig. Es tracta del primer anàlisi del grau de reconeixement, respecte, protecció i compliment de la llibertat religiosa al país i s’ha dut a terme amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

La directora de la Càtedra, la Dra. Miriam Diez Bosch, n’ha presentat els resultats aquest dimecres a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. L’acte ha comptat amb l’assistència de la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, que ha subratllat que “el suport a aquest informe vol posar de manifest el compromís del Govern de Catalunya amb la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania. I particularment, és clar, amb la defensa dels drets de llibertat religiosa”.L’equip d’investigació, integrat per més de 20 recercadors de diverses disciplines i monitorizat per un consell assessor internacional d’experts, ha localitzat 80 casos que vulneren la llibertat religiosa, la majoria dels quals estan relacionats amb la COVID-19 i les restriccions als centres de culte, ja que el període d’estudi que contempla aquest informe va des de l’1 de gener del 2020 al 31 de desembre del 2021.

Conclusions del primer informe

Amb la col·laboració de les diverses comunitats religioses amb presència a Catalunya, s’ha estudiat la situació de la llibertat religiosa en l’àmbit educatiu, funerari, sanitari, laboral, els centres de culte, la via pública, entre d’altres. La recerca conclou principalment que:
  • Catalunya no pateix restriccions greus ni violacions en llibertat religiosa, ni hi ha persecució per motius religiosos. Es detecten vulneracions en alguns àmbits que es presenten com un camí a recórrer de cara a la millora de la protecció d’aquest dret.
  • A Catalunya es garanteix el dret a la llibertat religiosa i de consciència i l’Administració compta amb eines i espais pioners per escoltar les comunitats i vetllar per l’esmentat dret. L’existència de la DGAR i les línies prioritàries d’aquesta expliciten que, per al Govern, la llibertat religiosa i de consciència és una prioritat.
  • La comunitat musulmana és la més afectada per les esmentades incidències (58% dels casos estudiats); la segueixen la catòlica (20%) i la jueva (16%).
  • La majoria de vulneracions tenen a veure amb la instal·lació i activitat dels centres de culte —vandalisme als temples, interrupcions de cultes, manifestacions contra la presència de comunitats religioses— i amb el compliment del dret de llibertat religiosa en l’àmbit funerari. Les restriccions per la COVID-19, la manca d’espais i la incompatibilitat d’algunes normes urbanístiques amb els requeriments de les comunitats religioses han generat situacions que requereixen atenció i la revisió d’algunes polítiques existents. En aquest sentit, l’àmbit educatiu presenta també reptes, sobretot vinculats a la presència de les religions al currículum.
  • L’informe ha detectat un problema greu de creixent discurs d’odi, especialment contra les comunitats musulmana i jueva. En el cas de l’islam, prové tant de la vessant social com d’alguns partits polítics. Aquesta situació revela també el paper clau dels mitjans de comunicació en el coneixement, l’entesa i el diàleg per a una millora del compliment del dret a la llibertat religiosa.

Concienciar sobre la llibertat religiosa

L’estudi vol conscienciar sobre la importància de garantir que els ciutadans puguin creure, i també no creure, en el si d’una societat democràtica i lliure i situar el debat a l’esfera pública per tal que es garanteixin els drets individuals i col·lectius pel que fa a creences i conviccions. Aquest text es posa a l’abast de la ciutadania per fomentar la reflexió sobre la importància de garantir el dret a la llibertat religiosa i impulsar mesures per protegir-la.

El registre de casos detectats compta amb un mapa digital que els geolocalitza per tot Catalunya, i hi inclou el tipus de fet, l’àmbit a què correspon i la font on s’ha localitzat. L’informe es troba disponible en obert a la pàgina web de la Càtedra per tal que qualsevol ciutadà o ciutadana pugui ser coneixedor/a de la realitat del dret a la llibertat religiosa a Catalunya. L’estudi té una cadència biennal i és el primer de les seves característiques. Un segon informe està previst per al 2024.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...