Catalonia Sacra obre l’agenda 2026 amb una visita a la capella modernista de Sant Joan de Gràcia de Barcelona

Un dels espais més singulars, que ha sobreviscut a dos incendis, protagonitza la primera activitat de la programació dedicada al modernisme

24 Febr, 2026
Església de Barcelona

Foto: Catalonia Sacra

Catalonia Sacra estrena la seva programació cultural de 2026 aquest divendres 6 de març a les 19.30 h amb una visita guiada a la capella del Santíssim Sagrament de l’església de Sant Joan de Gràcia de Barcelona (Barcelonès). L’activitat, proposada per l’Arquebisbat de Barcelona i conduïda per la historiadora de l’Art, Beli Artigas, permetrà descobrir un dels exemples més característics del modernisme religiós català, gairebé desconegut per al gran públic. La inscripció té un preu de 9 euros i s’ha de fer a través de la renovada web de Catalonia Sacra.

La capella, construïda el 1909 i atribuïda a Francesc Berenguer —deixeble d’Antoni Gaudí—, ocupa el soterrani de la casa parroquial del carrer de la Santa Creu. L’espai combina elements arquitectònics inconfusiblement modernistes: l’ús del trencadís a les cúpules, columnes d’altar amb superfície bombada, la creu de Malta, una profusió d’àngels amb les mans plegades i inscripcions en llatí amb cal·ligrafia acurada. Els mosaics de l’artista Mario Maragliano completen un conjunt de gran riquesa plàstica i simbòlica.

La seva ubicació subterrània, lluny de ser una anècdota, és clau en la seva història: va permetre que la capella sobrevisques als incendis de la Setmana Tràgica (1909) i de la Guerra Civil (1936), esdevenint un dels pocs espais d’aquest període que s’ha conservat pràcticament intacte al cor del barri de Gràcia.

La visita s’emmarca en l’agenda 2026 de Catalonia Sacra, que té el modernisme com a fil conductor coincidint amb l’Any Gaudí, el centenari de la mort de l’arquitecte. Al llarg de l’any, la programació inclou més de quaranta activitats en vint comarques de Catalunya i una del País Valencià, amb especial atenció al patrimoni modernista, especialment aquell menys conegut però d’alt valor cultural.

Catalonia Sacra

Catalonia Sacra és una iniciativa única a Europa nascuda l’any 2012 per dinamitzar el patrimoni cultural de l’Església i ajudar a la seva gestió. Impulsada pels deu bisbats amb seu a Catalunya, la seva tasca es tradueix en accions de divulgació cultural, com l’agenda d’activitats i jornades de formació, així com en l’organització de la Xarxa d’Esglésies de Catalonia Sacra, un treball coordinat d’esglésies amb alt valor patrimonial que col·laboren per millorar l’atenció al visitant i la seva pròpia gestió. A l’àmbit del Bisbat de Tortosa, Catalonia Sacra té la denominació de Dertosa Sacra, i al Bisbat d’Urgell es desplega amb el nom d’Urgelia Sacra.

CAPELLA DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE GRÀCIA

Data Divendres 6/3/2026

Hora 19.30 h

Lloc Carrer de la Santa Creu, 2, Gràcia, Barcelona (Barcelonès)

Punt de trobada Porta principal de l’església de Sant Joan de Gràcia

Ponent/Guia Beli Artigas

Preu 9 €

Durada 90 minuts

Info i inscripció  www.cataloniasacra.cat/event/capella-del-sagrament-de-lesglesia-de-sant-joan-de-gracia-de-barcelona

Activitat amb aforament limitat i reserva prèvia. Qualsevol modificació serà avisada prèviament als inscrits/tes per correu electrònic.

PROPERES ACTIVITATS

Dissabte 14 de març, 11.30 h Església de la Sagrada Família del convent de les Butinyanes Girona (Gironès) Ponent: Jordi Falgàs.

Divendres 20 de març, 17.30 h Retaule de Tots els Sants a l’església de Sant Pere Octavià del Monestir Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Ponent: Marta Crispí.

Dissabte 11 d’abril, 11 h Noves intervencions a la Catedral de Tarragona Tarragona (Tarragonès) Ponent: Andreu Muñoz.

Tota la programació a www.cataloniasacra.cat/agenda

Font: Catalonia Sacra

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)