Carta a l’arxidiòcesi de Barcelona sobre la Pastoral Vocacional

Missatge de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, en el temps d'Advent de 2023

Benvolguts diocesans,

M’adreço a vosaltres a l’inici de l’Advent amb aquesta Carta sobre la Pastoral Vocacional, seguint el desig i manament del Senyor, que, commogut en veure les multituds, ens convida a demanar a l’amo dels sembrats que enviï més sembradors, perquè la collita és abundant, però el segadors són pocs (Mt 9,36-38).

Déu, en la seva saviesa infinita i amb una mirada més profunda que no pas la nostra, veu una collita abundant en uns camps, que sovint nosaltres, més limitats, els veiem secs i erms.

La nostra arxidiòcesi de Barcelona té reptes molt grans. Veiem com la secularització ha arribat a molts llocs i a molts cors. La nostra societat actual té un gran desconeixement de Déu i del seu projecte salvífic. Molts dels nostres conciutadans, ignorant la bellíssima proposta que neix del cor de Crist, no viuen la gràcia de l’experiència del seu Amor immens. En massa persones de la nostra arxidiòcesi «el dia ja ha començat a declinar» (Lc 24,29), i tot i que Crist és a prop, encara no el saben reconèixer en les seves vides.

Jesucrist, amb una mirada plena d’estimació i misericòrdia, com quan mirava l’home ric (Mc 10,21) o la samaritana (Jo 4,1-42), o el publicà Mateu (Mt 9,9), veu el cor de tots i cadascun de nosaltres, allò que som i allò que estem cridats a ser. I on nosaltres veiem dificultats i reptes, Ell hi veu oportunitats. La collita és abundant (Lc 10,2), ens diu el Mestre, i nosaltres, creient en la seva paraula, perquè només Ell té paraules de vida eterna (Jo 6,68), tornem a mirar els camps amb esperança i posem de nou la mà a l’arada (Lc 9,62). I per dur a terme la seva voluntat i complir amb la nostra missió, necessitem més segadors. Necessitem cors generosos que ho donin tot pel Regne i per amor a Crist i als germans.

La crida universal

Des del seu naixement, cada persona està destinada a la benaurança eterna, el cel. Déu crea a cadascú amb un propòsit, una missió. Aquesta missió és el que anomenen vocació.

(Catecisme de l’Església Catòlica1604 i 1703)

El papa Joan XXIII, parlant de la vocació cristiana, deia: «La vocació consisteix a seguir la Veu que ens crida i que ens crida precisament per trobar la pròpia vida[1]», perquè Jesús és el camí, la veritat i la vida (Jo 14,5-6). El Papa bé ens recorda que tots estem cridats a viure una vida plena de sentit, pensada i estimada pel Creador, fins i tot, abans que existíssim. Escoltar la veu del Creador ens porta a descobrir la raó de la nostra existència. És la crida universal, la vocació cristiana, que ens fa una triple proposta: una vida laical com a deixebles missioners enmig del món, una vida dedicada als carismes i a la bellesa de la vida consagrada o una vida dedicada al ministeri i servei sacerdotal.

La majoria dels cristians que han rebut la vocació laical opten, si troben la persona adient, per l’amor conjugal. És en aquest fogar d’amor i de fe, on neixen les crides a les diverses opcions de vida cristiana. Tots venim d’una família. Ja ho deia sant Joan Pau II, que en la família, l’Església domèstica, s’hi conreaven les vocacions. És en la família on es troba la terra bona que dona fruit (Mt 13,8). Des de l’exemple dels pares, els fills aprenen com n’és de meravellós l’amor conjugal, així com la grandesa i bellesa de la paternitat i de la maternitat. És a partir dels contactes i vivències que té la família amb diverses realitats de la vida consagrada (en escoles, esglésies, convents, moviments…), on sovint es conreen els carismes i es coneixen les diverses propostes de vida religiosa. I sovint és en la família on, des de la implicació i participació en la vida parroquial o en diversos moviments, sorgeixen les vocacions sacerdotals. Totes tres vocacions (laical, vida consagrada i ministeri ordenat) són un regal i una benedicció per a l’Església i per al món. Com a tals són reconegudes i agraïdes, ja que «tota crida de Crist és una història d’amor única i irrepetible[2]».

Ara voldria fer una reflexió més atenta sobre la darrera vocació a la qual m’he referit: la vocació al sacerdoci.

Escollits per Crist

«La pastoral vocacional és la missió de l’Església destinada a cuidar el naixement, el discerniment i l’acompanyament de les vocacions, en especial de les vocacions al sacerdoci». (Pastores dabo vobis, 34)

Quan a través de la pregària entrem en el silenci dels nostres cors i acollim el Misteri de Déu, s’inicia un diàleg íntim i personal, un diàleg que, tal com ens recorda el lema episcopal del Cardenal Newman, és una conversa cor a cor (cor ad cor loquitur). En aquest espai sagrat escoltem el que Déu ens diu i també acollim la seva proposta. Una proposta destinada a omplir de sentit i felicitat les nostres vides. Tal com ens deia el papa Benet XVI: «La vocació dels deixebles neix precisament en el col·loqui íntim de Jesús amb el Pare. Les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida consagrada són primordialment fruit d’un constant contacte amb el Déu viu i d’una insistent pregària tant en les comunitats parroquials, com en les famílies cristianes[3]».

Com deia sant Ireneu de Lió: «La glòria de Déu és que l’home visqui (Gloria Dei, vivens homo[4])». Déu ens vol feliços, plenament realitzats, intensament vius. Viure és omplir de llum la nostra existència i això s’assoleix des d’una entrega generosa i confiada d’un mateix al servei de Déu i dels germans, ja que només quan donem la vida és quan realment la rebem i la vivim (Mt 10,39). El ministeri sacerdotal és una entrega joiosa i lliure al servei del Regne. Jesús escull alguns per seguir-lo en aquest camí. Cridats a ser apòstols (Rm 1,1), escollits per Crist per donar fruit (Jo 15,16), enviats a anunciar l’Evangeli a tot el món (Mc 16,15), al servei dels germans, especialment dels més febles i petits (Mt 25,31-46). Cridats per ser portadors de misericòrdia (Jo 20,22-23), alliberadors de tot mal i sanadors en el nom de Déu (Mc 16,17-18). Tots hem tingut la sort de conèixer sacerdots que han estat i són una benedicció en les nostres vides personals. Ells són un exemple i un testimoni per a nosaltres.

L’alegria de la vocació

«Són precisament aquests religiosos i sacerdots que amb el seu exemple esperonen a molts a acollir en el seu cor el carisma de la vocació».

(Sant Joan Pau II[5])

L’alegria dels sacerdots que hem conegut ha estat i és un regal per a nosaltres, i aquest regal rebut gratuïtament, gratuïtament l’hem de donar (Mt 10,8). Alguns joves, escollits i cridats des de la misericòrdia i des de l’amor incondicional, són convidats a viure aquesta benedicció. Al llarg de la història de salvació, el Senyor ha cridat infants, joves i adults a seguir-lo en aquest camí d’entrega total i incondicional. Els nostres temps no són fàcils, tampoc ho eren els dels qui ens han precedit en la fe. No fou fàcil per a Abraham posar-se en camí (Gn 12,1-4), ni per a Josep la vida a Egipte (Gn 39,20-40,4), ni fou fàcil la missió rebuda per Moisés (Ex 3,1-10), ni la fidelitat d’Elies enmig d’una societat paganitzada (1Re 18,20-39).

Tots ells foren homes generosos que, fiant-se del qui els havia cridat, (2Tm 1,12) van entregar amb joia la seva vida a una causa més gran que ells mateixos. Tot i trobar-se enmig de moltes dificultats i proves, foren molt feliços, immensament feliços, perquè respondre sí a la crida de Déu, encara que al principi ens pugui fer por, ens omple el cor d’una felicitat tan desbordant que quasi no es pot expressar (Lc 24,41). Quan diem sí a Déu, la vida s’omple d’una llum immensa.

El papa Benet XVI ens recorda que la vocació sacerdotal és també com una estrella que ens convida a posar-nos en camí per trobar Jesús, per conèixer-lo, per adorar-lo i per oferir-li el millor de nosaltres mateixos[6]. Aquest és el regal rebut i el que se’ns demana que oferim. Oferir un sí com el de Maria (Lc 1,38), un sí com el dels profetes (Is 6,8) i el dels apòstols (Mc 1,16-20), un sí com el de Crist que, per sobre de totes les coses, fa la voluntat del Pare (Lc 22,42), perquè per això ha vingut al món (Jo 6,38). Com ens diu sant Agustí: «Ens heu fet per a Vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en Vós[7]».

Digueu sí al Senyor!

«Pregunta sempre a l’Esperit què espera Jesús de tu». (Gaudete et exsultate, 23)

Durant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Lisboa escoltàvem com el papa Francesc ens deia: «Si Déu ens crida pel nostre nom, és perquè per a Ell, cadascun de nosaltres és un rostre, una cara, un cor[8]». Déu ens crida pel nostre nom, ens mira als ulls, ens convida a seguir-lo: «vine i segueix-me» (Mt 19,21). Ens parla al cor. Com ens deia el papa Francesc: «Déu ens estima tal com som» i quan aquesta alegria ha tocat els nostres cors, com Maria, hem de sortir a l’encontre de l’altre «perquè l’alegria és missionera, no és per a un mateix, és per a l’altre[9]». Som cridats a seguir el Senyor com a sacerdots al servei dels germans. No hi ha alegria més gran. El papa Francesc, fent seves les paraules de Crist ressuscitat ens demanava que no tinguéssim por (Jo 6,20), ens demanava que no sucumbíssim davant les pors: «Substituïu les pors per somnis! No sigueu administradors de pors ni de temors, sinó promotors de somnis![10]». Ens pot fer por o ens pot generar respecte respondre afirmativament a la crida del Senyor. És normal. És humà, però és més humà saber confiar, fiar-se i deixar-se estimar. Respondre des de la confiança, des de la fe, des de l’esperança i des de l’amor. Això sí que és humà! Digueu sí al Senyor! «Perquè qui estima no es queda de braços plegats; qui estima corre a posar-se al servei dels altres[11]».

Joves, us demano que entreu en el silenci del vostre cor, en l’espai sagrat de la pregària. Us demano que escolteu la Veu de l’Estimat i que acolliu amb pau i confiança el que us proposa com a camí ple de llum i sentit per a les vostres vides. Us demano que si sentiu que el Senyor us crida al sacerdoci, no sucumbiu a pors ni a temors, ans al contrari. Us demano que plens d’una gran alegria i de reverència sigueu generosos i agraïts. Us demano que discerniu aquesta crida acompanyats d’un guia espiritual i de l’equip de pastoral vocacional. Us demano que poseu el regal que heu rebut al servei dels germans. Us demano que, seguint la iniciativa de Déu, sigueu sacerdots de Crist. Us demano que digueu que sí a Jesús!

Pregueu per les vocacions

«El deure de fomentar les vocacions afecta tota la comunitat cristiana».

(Optatam totius, 2)

Com bé ens recorda el Decret del Vaticà II sobre la formació sacerdotal, «tota la comunitat cristiana ha de vetllar per les vocacions» (OT 2). També ens ho destaca l’exhortació postsinodal Pastores Gregis quan ens diu: «És necessari promoure una cultura vocacional en el sentit més ampli, és a dir, cal ensenyar els joves a descobrir la vida mateixa com a vocació» (PG 54). Es tracta d’una responsabilitat que correspon de manera particular als bisbes, tal com ens indica l’exhortació Pastores dabo vobis quan afirma que «en ser pare i amic [el bisbe] en el seu presbiteri, li correspon, abans que res, la sol·licitud de donar continuïtat al carisma i al ministeri presbiteral, incorporant a ell nous membres amb la imposició de les mans» (PDV 41).

Per això, m’adreço a vosaltres, fidels de l’Església que peregrina a Barcelona, perquè ja en aquest Advent i en qualsevol ocasió, pregueu i demaneu per les vocacions. Pregueu per totes les vocacions, perquè totes són bones i necessàries. I, de manera particular, m’atreveixo a demanar-vos que pregueu amb força i amb constància perquè el Senyor enviï joves generosos al nostre Seminari. Us demano que en les pregàries personals i comunitàries demaneu a l’amo dels sembrats que enviï més segadors (Mt 9,38). Us demano que pregueu amb força al Pare del Cel perquè tinguem més vocacions sacerdotals. Necessitem vocacions que, imitant Crist Bon Pastor, vulguin donar la vida pels germans amb generositat i alegria. Pregueu a les vostres llars, en les vostres reunions, en les celebracions i trobades, en l’Eucaristia i en les vetlles de pregària. Oferiu les vostres incomoditats, malalties i patiments amb aquesta intenció. Pregueu i dejuneu sense defallir, pregueu amb confiança, pregueu pel bé de l’Església de Déu que pelegrina a Barcelona, perquè mai li manquin pastors sol·lícits i servicials.

La meva petició va ara especialment dirigida a tots els preveres de l’arxidiòcesi. Vosaltres amb el vostre testimoni de vida sacerdotal heu de ser els primers a vetllar i despertar vocacions en les vostres comunitats. El vostre testimoni i entrega joiosa a Déu i a la comunitat desvetllarà la vocació en el jove que ha estat elegit pel Senyor per al ministeri sacerdotal. Vosaltres teniu un contacte directe i privilegiat amb les famílies, amb els infants i amb els joves, i podeu fer-los descobrir la bellesa de la vocació sacerdotal.

Vetlleu, pregueu i oferiu-vos per totes les vocacions sacerdotals. En l’acompanyament espiritual, en les vostres homilies i catequesis, sigueu promotors i primers agents de la pastoral vocacional, tal com ens recorda el Concili Vaticà II en el   decret Presbyterorum Ordinis: «Coneixent els apòstols el desig de Crist, per inspiració de l’Esperit Sant, van veure que era obligació seva escollir ministres “capaços d’ensenyar també els altres” (2Tm 2,2). Ofici que pertany a la missió sacerdotal, per tant, el prevere participa de la sol·licitud de tota l’Església perquè no faltin mai sacerdots al poble de Déu» (PO 11).

Per tal d’impulsar aquesta pastoral vocacional a la nostra arxidiòcesi, he demanat al bisbe auxiliar Mons. David Abadías que, juntament amb el Secretariat diocesà de Pastoral Vocacional, dirigit per Mn. Jordi Domènech, coordinin tota aquesta acció vocacional de la qual tots -laics i laiques, consagrats i consagrades i ministres ordenats- som corresponsables.

Al final d’aquesta carta trobareu una sèrie de propostes a les quals us convidem a participar. Si algú de vosaltres coneix algun noi que pot estar-se plantejant la vocació sacerdotal, si us plau, poseu-vos en contacte amb el Secretariat diocesà de Pastoral Vocacional a l’adreça: vocacions@arqbcn.cat

Agraeixo tot el vostre servei, pregària, atenció, dejuni i ofrena per aquest ministeri tan necessari per a la nostra vida espiritual i sacramental.

Que Maria, Mare de Déu i Mare de l’Església, ens mostri el camí de la perfecta alegria, il·lumini el cor de molts joves, perquè responguin a la crida del Senyor amb una entrega incondicional i joiosa, en el sacerdoci, al servei del Regne de Déu.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

 

[1] Primer Congrés internacional sobre les Vocacions Religioses, 16 de desembre de 1961.

[2] Missatge de Joan Pau II per a la Jornada mundial de pregària per les vocacions, L’Osservatore Romano 19 (1984) 306.

[3] Missatge del Sant Pare Benet XVI per a la XLVIII Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, 15 de maig de 2011.

[4] Ireneu de Lió, Adversus haereses, IV, 20, 7.

[5] San Juan Pablo II, «La promoción de las vocaciones», L’Osservatore Romano 12 (1980) 158.

[6] Cf. Benet XVI, Trobada amb els Seminaristes a la JMJ de Colònia (19 d’agost de 2005).

[7] Sant Agustí d’Hipona, Les Confessions, I, 1,1.

[8] Papa Francesc, Discurs d’acollida als joves de la JMJ, (3 d’agost de 2023).

[9] Papa Francesc, Vetlla de Pregària amb els Joves de la JMJ a Lisboa (5 d’agost de 2023).

[10] Papa Francesc, Trobada amb Universitaris a la JMJ a Lisboa (3 d’agost de 2023).

[11] Papa Francesc, Trobada amb els Voluntaris de la JMJ a Lisboa (6 d’agost de 2023).



Activitats i propostes

Per ajudar a impulsar aquesta pastoral, que és cosa de tots, al llarg d’aquest curs es faran les següents activitats en les quals us convidem a participar:

  • Xarxa de pregària per les vocacions 24 h. Inscripcions a títol individual o en grup. S’adopta el compromís de pregar cada setmana per les vocacions en els torns lliurement escollits. Sortirà un full bimensual fet pel Seminari, que es farà arribar a tots els membres de la xarxa per alimentar i donar més contingut a aquesta pregària. Per apuntar-se caldrà entrar a la pàgina web vocacions.barcelona o a través del QR del cartell adjunt a la carta.
  • 9-11 de febrer de 2024. Recés de discerniment vocacional per a nois majors d’edat. A partir d’aquest recés es crearà un grup de nois amb la finalitat de conviure i alimentar el discerniment vocacional. Aquest recés serà predicat per Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.
  • 22 de febrer de 2024, 10.30 h. Trobada amb formació sobre la pastoral vocacional, al Seminari Conciliar: La vocació sacerdotal. Comprendre una crisi, l’opció pel testimoni i la seguretat de l’acompanyament, a càrrec de Mn. Pere Montagut, director espiritual del Seminari Conciliar de Barcelona. Dirigida a preveres i diaques ordenats els últims set anys o que acompanyen joves. Acaba amb pica-pica. Caldrà inscriure’s.
  • 16 de març de 2024, 19.30 h. Vetlla de pregària al Seminari Conciliar de Barcelona amb pica-pica posterior. Vetlla presidida pel Sr. Card. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. Organitzada pel Seminari Conciliar juntament amb el Secretariat diocesà de Pastoral Vocacional i amb el Secretariat diocesà de Pastoral amb Joves.
  • Possibilitat de convidar un prevere i un seminarista als grups de joves de les parròquies o moviments perquè en el seu horari habitual de reunió puguin explicar el seu testimoni i convidin els joves a discernir la seva vocació. Per aquesta iniciativa us podeu posar en contacte amb el Seminari Conciliar a través de l’e-mail: seminari@seminaribarcelona.cat
  • Grup Samuel al Seminari Conciliar. Per a nois menors d’edat que manifesten alguna inquietud vocacional. Un cop al mes. Podeu posar-vos en contacte amb el Seminari Conciliar a través de l’e-mail: grupsamuel@seminaribarcelona.cat
  • Pregar per les vocacions a l’Eucaristia. S’enviarà un subsidi per afegir cada dia o cada diumenge una pregària amb contingut vocacional. També apareixen les pàgines del missal per celebrar alguna de les diverses misses per les vocacions.
  • Web i contacte del Secretariat diocesà de Pastoral Vocacional. Amb material, preguntes i respostes, i vídeos. vocacions.barcelona
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...