Càritas a prop de les persones grans

L'entitat social celebra el Nadal amb les àvies i els avis dels diferents arxiprestats de la diòcesi de Barcelona

15 Des, 2017
Església de Barcelona

Càritas Diocesana de Barcelona ha celebrat un any més la tradicional trobada amb la gent gran que organitza amb motiu de l’arribada del Nadal. Es tracta d’un dinar que també se celebra a la primavera, amb l’objectiu que els membres de l’entitat i els usuaris de més de 65 celebrin les dates assenyades amb altres persones del seu barri o ciutat i s’ho passin bé durant una estona., trencant amb la soledat que molts d’ells pateixen.

Segons els estudis de Càritas, la població catalana de 65 anys o més ha augmentat de manera progressiva i constant. El 2016, gairebé 1,4 milions de persones tenien 65 anys o més a Catalunya i un 16% es trobaven en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE), segons dades de l’IDESCAT. La majoria de les persones grans que reben el suport de Càritas Diocesana de Barcelona es troben en aquesta situació de pobresa i durant el 2016 va acompanyar a 1.312 persones de més de 65 anys, un 11% més que el 2015. El 70% d’aquestes persones grans viuen soles, xifra que contrasta amb el 17,6% que es troben en aquesta situació a Catalunya (300.000 persones, 175.000 de les quals viuen soles sense desitjar-ho, segons el darrer informe INSOCAT d’ECAS). En matèria econòmica, 9 de cada 10 persones grans a les quals donem suport tenen una pensió igual o inferior als 502€. Per aquest motiu demana que «s’ampliin les places de qualitat en residències per donar cabuda al creixent nombre de persones grans, que en molts casos tenen ingressos baixos» i denuncia «els llargs temps d’espera de moltes persones per ser valorades i per reconèixer-los el grau de dependència, període durant el qual la seva salut s’agreuja». «Cal que aquesta s’atorgui com un dret individual i no en funció de la convivència», explica Càritas. Tal com exposa l’entitat d’Església, quan les persones grans ja no poden estar a casa correctament ateses, l’espera de plaça en residència pot generar molt malestar i angoixa.

Festa de Nadal

Per això aquesta trobada Nadalenca se celebra amb aquest col·lectiu que, massa sovint, és invisible. Fins ara, aquesta festa de Nadal es feia a una parròquia però aquest any, per facilitar el desplaçament, s’ha organitzat una a cada zona pastoral (la zona 2 i 3 han compartit festa a la parròquia Sant Joan Bosco). Entre els punts de trobada, un va ser a Sant Antoni de Pàdua, al barri de Llefià de Badalona, on al voltant d’una cinquantena d’avis i àvies van assistir ben d’hora amb ganes de passar una bona estona. A més, els nens i nenes del reforç escolar de la parròquia propera van participar en la festa. A l’inici del dinar es va donar la benvinguda a tots els assistents, els quals van penjar els seus desitjos de Nadal a un arbre, després tots van cantar Nadales mentre se servia el berenar i es va explicar un conte sobre el misteri del Nadal. Finalment, es va obsequiar els avis amb un mandala i necesser. Un regal per recuperar la il·lusió, acompanyats entre tots ells entre els quals es van desitjar un bon Nadal.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)