Card. Omella: «Vosaltres sou l’Església, que seguint Jesús, dóna signes de comunió i amor»

Fotografies: Ramon Ripoll

«On és Déu quan hi ha tant patiment? En la vostra acció, vosaltres feu miracles en la vostra dedicació, en el vostre amor, els tracteu com a germans. Vosaltres sou l’Església, que seguint els passos de Jesús dóna signes de comunió, signes d’amor». Així és va dirigir el cardenal Joan Josep Omella als representants de divuit entitats socials de l’Església per agrair-los la dedicació d’aquest any.  Un any, especialment dur, agreujat per la gran crisi sanitària i econòmica provocada per la Covid 19, que ha provocat un augment de gent necessitada.

L’any passat la trobada va ser virtual i, enguany, es va poder fer presencial, el 27 d’abril al Seminari de Barcelona. Hi eren presents el bisbe Mons. Javier Vilanova, que es va referir al Pla Pastoral Diocesà dedicat a la pobresa. També van ser presents el delegat del Secretariat de Pastoral Social, Mn. Joan Costa, així com, el delegat del Secretariat de Marginació,  Angel Zambrana, impulsors d’aquesta iniciativa per establir llaços de comunió entre els representants de l’acció social de l’Església.

Apostolat i fraternitat

El bisbe Vilanova va destacar la vida d’apostolat i fraternitat, «els últims mesos he conegut diverses entitats i quina alegria veure com els rebeu, com a germans». Va destacar la importància de la coordinació en l’àmbit diocesà «per arribar més lluny i donar més fruits» i el gran tresor del voluntariat que s’ha rejovenit. Tot això, de la mà de la solidaritat de tanta gent que ha proporcionat ajuda material, però també humana. «Amb el llenguatge de l’amor els heu fet créixer com a persones, i al sentir-se estimats ells poden esdevenir instruments i després ajudar a altres», va dir Vilanova.

«Floretes de la pandèmia»

Les diverses entitats que van explicar les seves vivències dels darrers dotze mesos, no es van quedar només amb els problemes, sinó que van voler destacar històries d’esperança. Entre aquestes, les Germanetes de l’Anyell, que viuen a l’església de Sant Jaume i són contemplatives i el seu desig és compartir la pregària, dia i nit, amb qui ho vulgui. Tal com van explicar, ofereixen amistat i fraternitat, i si abans tenien la seva taula oberta per més de cent persones, ara van a l’encontre del pobre pel carrer i li porten menjar i conversa

La majoria s’han hagut de reinventar i adaptar-se a les noves necessitats. És el cas de la Fundació Assís, al barri de Sarrià. Van fer 1.800 kits de neteja, i es van trobar amb un gran augment de l’emergència alimentària. Un 70% eren dones amb fills. «Hem pogut obrir dos centres per dones sense llar, i és reconfortant veure com s’impliquen, un parell de noies ateses han decorat tan boniques les habitacions per elles i per les que vindran»,  explica el seu director J. Ruiz.

Les germanes Oblates i les Adoratrius van explicar les seves vivències, amb les dones que acullen, víctimes de la prostitució i del tràfic d’éssers humans. «Hem compartit amb elles l’experiència de fragilitat. La Covid ha evidenciat la desigualtat i la pobresa extrema, la majoria de dones com estan en situació irregular no reben cap tipus de prestació econòmica, però han estat molt resilients, s’han ajudat entre elles», destaca la Puri, oblata.

«Solidaritat imparable»

Des de la Fundació Arrels, van viure amb gran preocupació que quan va esclatar el virus, la gent del carrer no volia anar als espais que havia habilitat l’ajuntament. Van decidir no tancar, i seguir oferint el servei de dutxes, banys i àpats que els distribuïen els restaurants. «Si ha estat dur per nosaltres, imagineu la gent del carrer, però el moviment de solidaritat ha estat imparable». Així ho va destacar Betriu, la qual va destacar el retrobament del Pietro amb la seva família a Itàlia, que van fer possible des de l’entitat.

El responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, Jaume Castro, es va referir al gran patiment dels ancians en les residències. «La joia que han experimentat quan hem pogut visitar els ancians a les seves cases. Va parlar de l’augment del voluntariat entre els joves, fet en què van coincidir moltes entitats, «que volen fer el bé i en els pobres troben Jesús».

Des de la Fundació Migra Studium, dedicada a persones migrants, la majoria en situació irregurlar, Pau Vidal va destacar que creat una xarxa d’espiritualitat. Així, s’ha permès acollir vint persones en comunitats religioses i en famílies.

D’altra banda, el Gerardo, voluntari de l’Apostolat del Mar, Stella Maris va assegurar que enguany, la gent de mar s’ha sentit atrapada sense poder baixar a terra. «Han agraít tant que els hem escoltat, els hem posat en contacte amb les famílies, els hem aconseguit medecines, ulleres».

Històries enriquidores

Tantes històries de solidaritat, tant enriquidores, que no hi ha prou espai per explicar-les. En la seva intervenció, el cardenal Omella després d’escoltar va agrair totes les experiències explicades. Tal com va dir, «després d’escoltar tantes floretes i descobrir la riquesa de la tasca quotidiana que feu cada dia amb la gent senzilla, i de tanta solidaritat per part de la població, puc dir que hi ha unes profundes arrels d’humanitat en el nostre món». 

També, van participar Josep Vidal de OBA (Organització Benèfico-Assistencial); I. Lupon d’OBINSO; J. Masabeu de Braval; V. Molins de l’Hospital de Campanya Santa Anna, l’associació Dit i Fet; J. Prieto de Sant Joan de Déu; C. González d’Obres Socials Teresianes; L. Garcia de l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillac; J. Carod del SEPAP; i M. Hernández de l’associació Montalegre.

Finalment, l’arquebisbe residencial va agrair a tots la seva implicació i els va animar a seguir sent apòstols i a treballar en comunió. L’acte es va cloure amb el cant del Virolai.

Glòria Carrizosa Servitje
Secretariat diocesà de marginació