Cardenal Omella: «Que Déu faci de les confraries veritables fars d’esperança per a la ciutat i per a l’Església de Barcelona» 

Quatre imatges de la Mare de Déu recorren la ciutat en el Jubileu de les Esprances en un acte de fe popular i fraternitat 

01 Des, 2025
Montse Punsoda

Aquest dissabte, 29 de novembre ha tingut lloc a Barcelona la Processó Jubilar de les Esperances, organitzada pel Secretariat Diocesà de Germandats i Confraries de l’Arquebisbat de Barcelona. Un acte convocat com a cloenda de l’Any Jubilar de l’Esperança, amb el propòsit de viure el Jubileu en sortida, al carrer, i compartir-ne la gràcia amb tota la ciutat.  

El seguici va reunir les quatre imatges de l’Esperança de les germandats participants, procedents de diverses realitats de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Hi havia la Pontifícia i Reial Germandat de Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena de Barcelona, que obria el pas a la ciutat; la Germandat del Santíssim Crist Redemptor i Nostra Senyora de la Soledat de Badalona, representant el Barcelonès Nord; la Germandat de Jesús Natzaré i la Mare de Déu de l’Esperança de Mataró; i la Germandat del Santíssim Crist de la Bona Mort i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena de Cornellà, portant l’accent propi del Baix Llobregat. Totes quatre, presidides per la seva advocació van sortir en processó, aconpanyades de la música de de cada una de les bandes corresponents des de la Plaça de Sant Agustí, recorrent el centre de Barcelona fins a la Plaça de la Mercè, temple jubilar.  

Acte Jubilar davant la Mercè 

Després de passar per C/ Hospital, Rambles, C/ Ferran, C/ Avinyó i C/ Ample, les quatre imatges de la Mare de Déu acompanyades dels seus cofrades i  devots van arribar a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, on va tenir lloc l’Acte Jubilar.  Presidint destacava l’Arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, amb la presència central de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, ubicada en un pedestal preparat per a l’ocasió.  També hi era present el rector de la Basílica, P. Fermin Delgado i Ángel Gómez-Sala, president de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè. 

«Avui ens reunim en el cor de Barcelona per viure vivim un esdeveniment històric i profundament espiritual, en què la Mare de Déu de la Mercè obre els braços per acollir a tots vosaltres que heu fet del carrer un temple». Així va donar la benvinguda a tots els presents Ángel Gómez-Sala que va destacar aquesta trobada com un exemple de fraternitat i esperança. «L’esperança és un camí i junts el fem més profund i lluminós. Que la gràcia del Jubileu ens renovi i ens envii com a testimonis d’esperança enmig del món», va dir. 

El director del Secretariat, Manuel Zamora, va subratllar com les confraries «expertes en ser Església en sortida, Església de carrer», havien sortit per fer arribar aquest Jubileu de l’esperança especialment «als qui encara no han gaudit de la gràcia jubilar, incloent aquells que viuen un moment on la fe és més llunyana o des de la increença». Va agrair la participació de tots per coordinar-se, portant imatges i trons des de lluny, amb maneres diferents de treballar, deixant de banda els «egos» per treballar per una causa comuna. «Gràcies pel servei, la disposició i el testimoni de fe», va dir.

«Ser testimonis de llum enmig de la societat»

El Cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va tancar el torn d’intervencions amb una homilia on va recordar que la «pietat popular ha alimentat la fe d’innombrables generacions, i que confraries i germandats, amb tradicions, estatuts, símbols, cultes i obres de caritat, són autèntiques escoles de vida cristiana». Va subratllar l’estima especial a la Mare de Déu sota tantes advocacions, perquè «en Maria s’hi troben tots com a germans, i aquest Jubileu de l’Esperança convidava l’Església a alçar la mirada cap a Jesús ressuscitat». «Tots vosaltres heu d’esdevenir missatgers d’esperança, llum viva que neix de l’Evangeli i constructors de fraternitat des del cor de Crist i de la Mare, Maria», va exhortar el Cardenal.

Omella va animar a «ser ponts de consol, rostres de misericòrdia i testimonis de la llum que no s’apaga enmig de la societat». «Que cada activitat de les germandats estengui el missatge d’amor i fraternitat de l’Evangeli, i que l’esperit jubilar impregni no només aqueesta jornada, sinó les decisions i els projectes futurs», va afegir.

Finalment, Omella va demanar «que Déu faci de les confraries veritables fars d’esperança per a la ciutat i per a l’Església que camina a Barcelona». 

L’Acte Jubilar ha culminat amb el Parenostre i la Pregària pròpia del Jubileu, resats per tots els fidels com una sola veu d’Església. Les bandes musicals han sostingut el moment amb un so festiu i evangelitzador, donant calidesa popular al signe institucional i diocesà. 

 

Fotografia de portada: G. Simón

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)