Cardenal Omella: «Que Déu faci de les confraries veritables fars d’esperança per a la ciutat i per a l’Església de Barcelona» 

Quatre imatges de la Mare de Déu recorren la ciutat en el Jubileu de les Esprances en un acte de fe popular i fraternitat 

01 Des, 2025
Montse Punsoda

Aquest dissabte, 29 de novembre ha tingut lloc a Barcelona la Processó Jubilar de les Esperances, organitzada pel Secretariat Diocesà de Germandats i Confraries de l’Arquebisbat de Barcelona. Un acte convocat com a cloenda de l’Any Jubilar de l’Esperança, amb el propòsit de viure el Jubileu en sortida, al carrer, i compartir-ne la gràcia amb tota la ciutat.  

El seguici va reunir les quatre imatges de l’Esperança de les germandats participants, procedents de diverses realitats de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Hi havia la Pontifícia i Reial Germandat de Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena de Barcelona, que obria el pas a la ciutat; la Germandat del Santíssim Crist Redemptor i Nostra Senyora de la Soledat de Badalona, representant el Barcelonès Nord; la Germandat de Jesús Natzaré i la Mare de Déu de l’Esperança de Mataró; i la Germandat del Santíssim Crist de la Bona Mort i Maria Santíssima de l’Esperança Macarena de Cornellà, portant l’accent propi del Baix Llobregat. Totes quatre, presidides per la seva advocació van sortir en processó, aconpanyades de la música de de cada una de les bandes corresponents des de la Plaça de Sant Agustí, recorrent el centre de Barcelona fins a la Plaça de la Mercè, temple jubilar.  

Acte Jubilar davant la Mercè 

Després de passar per C/ Hospital, Rambles, C/ Ferran, C/ Avinyó i C/ Ample, les quatre imatges de la Mare de Déu acompanyades dels seus cofrades i  devots van arribar a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, on va tenir lloc l’Acte Jubilar.  Presidint destacava l’Arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, amb la presència central de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, ubicada en un pedestal preparat per a l’ocasió.  També hi era present el rector de la Basílica, P. Fermin Delgado i Ángel Gómez-Sala, president de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè. 

«Avui ens reunim en el cor de Barcelona per viure vivim un esdeveniment històric i profundament espiritual, en què la Mare de Déu de la Mercè obre els braços per acollir a tots vosaltres que heu fet del carrer un temple». Així va donar la benvinguda a tots els presents Ángel Gómez-Sala que va destacar aquesta trobada com un exemple de fraternitat i esperança. «L’esperança és un camí i junts el fem més profund i lluminós. Que la gràcia del Jubileu ens renovi i ens envii com a testimonis d’esperança enmig del món», va dir. 

El director del Secretariat, Manuel Zamora, va subratllar com les confraries «expertes en ser Església en sortida, Església de carrer», havien sortit per fer arribar aquest Jubileu de l’esperança especialment «als qui encara no han gaudit de la gràcia jubilar, incloent aquells que viuen un moment on la fe és més llunyana o des de la increença». Va agrair la participació de tots per coordinar-se, portant imatges i trons des de lluny, amb maneres diferents de treballar, deixant de banda els «egos» per treballar per una causa comuna. «Gràcies pel servei, la disposició i el testimoni de fe», va dir.

«Ser testimonis de llum enmig de la societat»

El Cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va tancar el torn d’intervencions amb una homilia on va recordar que la «pietat popular ha alimentat la fe d’innombrables generacions, i que confraries i germandats, amb tradicions, estatuts, símbols, cultes i obres de caritat, són autèntiques escoles de vida cristiana». Va subratllar l’estima especial a la Mare de Déu sota tantes advocacions, perquè «en Maria s’hi troben tots com a germans, i aquest Jubileu de l’Esperança convidava l’Església a alçar la mirada cap a Jesús ressuscitat». «Tots vosaltres heu d’esdevenir missatgers d’esperança, llum viva que neix de l’Evangeli i constructors de fraternitat des del cor de Crist i de la Mare, Maria», va exhortar el Cardenal.

Omella va animar a «ser ponts de consol, rostres de misericòrdia i testimonis de la llum que no s’apaga enmig de la societat». «Que cada activitat de les germandats estengui el missatge d’amor i fraternitat de l’Evangeli, i que l’esperit jubilar impregni no només aqueesta jornada, sinó les decisions i els projectes futurs», va afegir.

Finalment, Omella va demanar «que Déu faci de les confraries veritables fars d’esperança per a la ciutat i per a l’Església que camina a Barcelona». 

L’Acte Jubilar ha culminat amb el Parenostre i la Pregària pròpia del Jubileu, resats per tots els fidels com una sola veu d’Església. Les bandes musicals han sostingut el moment amb un so festiu i evangelitzador, donant calidesa popular al signe institucional i diocesà. 

 

Fotografia de portada: G. Simón

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estigueu a punt.

(Mt 24,42-51)