Card. Omella: «Visquem en generositat l’oblit de nosaltres mateixos i deixem-nos portar per Crist fins a la seva Pasqua»

En la festa de Dimecres de Cendra l'arquebisbe de Barcelona recorda les tres R per caminar durant la Quaresma: «resar, reconciliar-se i "rasgar" els cors»

15 Febr, 2024
Església de Barcelona

«La cendra ens recorda que som pols i que hem de convertir-nos més i viure en l’Evangeli, per trobar la joia i la llum que ens porta cap a la Pasqua». Així ho va dir l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, en l’homilia de la celebració de Dimecres de Cendra, a la Catedral de Barcelona. Amb aquestes paraules convidava els fidels a caminar en aquest inici de Quaresma, compromesos amb la conversió i preparant-se per viure els misteris de la Setmana Santa.

La Catedral de Barcelona va quedar plena dels fidels que assistien a aquesta data assenyalada del calendari litúrgic. Un dimecres marcat per la cendra, que recorda l’inici dels quaranta dies de Jesús pel desert. El cardenal Omella va presidir la celebració acompanyat del Capítol de la Catedral, amb qui prèviament va cantar les Vespres al cor de la catedral.

«Cap a on vull anar? Per on he d’anar? Quin és l’itinerari? Per on caminar?» Aquesta bateria de preguntes les va llançar als fidels el cardenal Omella, convidant-los a plantejar com realitzar aquest trajecte de la Quaresma a la Pasqua. Un camí que l’arquebisbe va il·luminar explicant tres requisits clau per a viure’l i explicant-los de tu a tu, amb familiaritat i proximitat. Tal com va dir, «les tres «r» de la Quaresma»: resar, reconciliar-se i «rasgar» els cors.

Resar

L’arquebisbe de Barcelona va advertir davant la importància de la pregària. «No és fer ioga, o exercicis de relaxació – deia fent al·lusió a les modes d’avui -, perquè quan resem el centre és Crist». «No tenim una fotografia del mar relaxant, sinó la creu de Crist». «A la nostra vida tot comença amb Crist. Ell és l’Alfa i l’Omega», va dir amb convicció. Per a dur a terme aquesta pregària va insistir en l’escolta. Tal com va fer Jesús al desert, estar oberts a allò que ens demana el Senyor.

«A la nostra vida tot comença amb Crist. Ell és l’Alfa i l’Omega»

Reconcilia-se

«En aquest temps quaresmal hem d’endinsar-nos en el misteri d’amor de Déu i contemplar el nostre pecat». El cardenal va convidar, en segon lloc, a «reconciliar-se amb Déu». Tal com va dir «la Quaresma ha de ser un renovat aprenentatge d’amor i un temps per reconciliar-nos amb Déu i demanar-li perdó pels nostres pecats». Una actitud necessària per «transparentar el seu amor i la seva misericòrdia enmig del món».

«la Quaresma ha de ser un renovat aprenentatge d’amor i un temps per reconciliar-nos amb Déu»

«Rasgar» els cors

«Si hi ha reconciliació, hi ha uns cors esquinçats uns cors, «rasgats»». En aquest sentit, l’arquebisbe de Barcelona va exposar com, «tan sols traient-nos les capes que envolten el cor, com si es tractés de «cebes» – exemplificava-, i obrint el cor, podem trobar Jesucrist. «Cal fer una feina de despullament permanent, un sortir del propi jo, perquè el cor és la terra on s’allotja el Senyor». Per a fer-ho va advertir que cal «oblidar-se d’un mateix i viure plenament l’amor, la misericòrdia amb els germans». Una via que ens dirigeix al «dejuni i l’almoina». D’una banda, el dejuni «com a renúncia i sortida de l’egocentrisme» i, d’altra banda, l’almoina «com a caritat envers els germans».

«Visquem en generositat l’oblit de nosaltres mateixos i deixem-nos portar per Crist fins a la seva Pasqua», va exhortar. Cloent les seves paraules, el cardenal Joan Josep Omella va convidar a acceptar les «negociacions» que el Senyor demana, «deseiximents momentanis per sentir-se més lleuger i viure amb apassionament l’aventura de caminar amb Crist», consagrats amb ell.

Després de l’homilia, Omella va beneir la cendra i, tot seguit, es va fer la imposició d’aquesta als fidels dient: «Converteix-te i creu en l’Evangeli».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)