Card. Omella: «Tots som migrants en aquesta terra, camí cap al cel»
Card. Omella: «Tots som migrants en aquesta terra, camí cap al cel»
La Catedral de Barcelona acull la celebració amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat amb la participació de totes les comunitats cristianes
26 Oct, 2020
Montse Punsoda
Fotografies: M. Punsoda/ G. Simón
Aquest diumenge 25 d’octubre la catedral de Barcelona ha acollit la celebració diocesana de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Es tracta de la convocatòria anual a la qual ens crida el Papa Francesc per viure la pluralitat i la riquesa de l’Església. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella va presidir la celebració, concelebrada amb els sacerdots de les diferents comunitats. Tal com explicaven des del Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, l’objectiu de la trobada és animar les comunitats cristianes a prendre consciència del drama humanitari d’aquells que es veuen forçats a deixar casa seva per motius econòmics, per la violència o pel canvi climàtics, arreu del món.
La celebració va comptar amb la participació dels fidels de les diferents comunitats les quals es van unir en la pregària i amb els cants propis de cada cultura. També, com a representació d’aquesta església plural es va llegir la Paraula de Déu en les diverses llengües de les comunitats presents. Hi eren presents també membres de diverses entitats socials d’església com Càritas Barcelona o Mans Unides. Es recordava així que «tots som germans», tal com subratllava Omella en el moment de l’Homilia, fent referència també a l’encíclica del Sant Pare Fratelli Tutti.
Migrants com Jesús
“Com Jesucrist, obligats a fugir” ha estat el lema d’enguany. Recordava quan Maria, Josep i Jesús es veuen obligats a emigrar a Egipte, fugint de la persecució d’Herodes. Precisament, en el seu missatge, el Papa demana posar l’accent en els desplaçats interns en països sense infraestructures per acollir-los. «Una migració invisible que se suma a la tragèdia que sovint és notícia a les fronteres del Mediterrani, de Mèxic i els Estats Units d’Amèrica, i de tants altres llocs del planeta», exposen des de la Pastoral de Migrants».
En el moment de l’homilia, l’arquebisbe de Barcelona també va fer especial menció a aquest lema que ens diu com Jesús, igual que tants migrants va fugir deixant la seva cultura la seva terra. «Un exemple de com Ell viu i pateix amb nosaltres».
Estimar Déu a través del Germà
Omella va aturar-se en el manament Estimaràs Déu sobre totes les coses com a tu mateix. Un manement que ens remet a l’estima cap a l’altre, «imatge de Déu i germà teu». «Hem d’aprendre a estimar a Déu a través del Germà», deia Omella. En aquest sentit, va destacar els quatre grans verbs que tan subratlla el Papa: acollir, protegir, promoure i integrar. Quatre accions per arribar a conèixer l’altre de veritat, ja que, «només es coneix a l’altre si se li estima, quan el coneixem el comprenem», va dir Omella.
Va exhortar els presents a tenir una «actitud de serveis cap als altres» i donar «una acollida senzilla i humil». Una crida dirigida sobretot al tracte amb els nouvinguts que arriben, amb els quals s’ha de ser humil. Com en la Paraula del Bon Samarità, es referia Omella, de la qual s’ha de donar exemple, sent l’Església Samaritana que el Papa demana.
Tots som migrants
«Tant de bo puguem viure com germans i construir un mon de fraternitat i pau». Amb aquest desig, l’arquebisbe de Barcelona afirmava que «cap cultura està per sobre les altres. Totes elles són diferents i es complementen. Fem aquest bonic mosaic del món sencer. Si tots els colors de l’arc de Sant Martí fossin iguals, no seria tan bonic. És millor diferents. Una església catòlica on tots cabem».
Amb aquesta pluralitat, el cardenal va recordar que tots perseguim una mateixa missió i uns mateixos fonaments. «Tots som migrants en aquesta terra camí cap al cel, la casa comuna. Tots som pelegrins a la casa del pare».«Compartim la fe, la cultura, l’amistat i un projecte comú: L’amor que és acollida recolliment de l’altre i perdó», va afegir .
Flashmob de sensibilització
Després de la celebració, el Secretaritat de la Pastoral amb migrants va organitzar un Flashmob al Pla de la Seu amb l’objectiu de sensibilitzar. Enmig la foscor del vespre, dotze persones van aixecar uns panells amb imatges al·lusives a la situació de molts Migrants i Refugiats. Aquestes imatges es van mantenir, amunt mentre un saxofonista interpretava una melodia, alhora que tots els presents amb les llanternes del nostre telèfon mòbil. Els cartells, inadvertits entre la foscor, van quedar il·luminats, tot recordant aquells que pateixen i ningú veu.
Des del Secretariat de la Pastoral amb migrants, el director Mn. Joan Cabot, expressa que a més de prendre consciència es vol vetllar perquè, «en la mesura de les nostres possibilitats, poguem incidir en la manera com la nostra societat acull les persones d’origen migrant i que busquen refugi entre nosaltres». «Convé que fem xarxa, també amb la societat civil, per vetllar per unes polítiques justes i per un tracte humanitari que tant sovint trobem a faltar en la gestió del fet migratori que fa el nostre país i tota la Unió Europea».
Aquest dimecres, 4 de novembre, oferim el tercer videopòdcast amb l’entrevista al cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. La setmana passada, el dijous 29 d’octubre, es va donar a conèixer la…
«El Senyor és el refugi del pobre» és el títol del Missatge per a la X Jornada Mundial dels Pobres del papa Lleó XIV per a aquest mes de novembre. Així, el…
La Basílica de la Mercè de Barcelona el 31 d’octubre, en el centre espiritual de la nostra Província Mercedària d’Aragó, amb motiu de l’ordenació sacerdotal dels religiosos moçambiquesos Fr. José Celestino Chilini, Fr.…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...