Card. Omella: «Som cridats a ser llum i esperança enmig del món»

Els religiosos i religioses de l'arxidiòcesi de Barcelona celebren la Jornada Mundial de la Vida Consagrada

03 Febr, 2023
Montse Punsoda

Fotografies: Catedral de Barcelona

“Cada un de vosaltres sou una petita llum, i quan us uniu, sou capaços d’il·luminar tota una Catedral”. D’aquesta manera el cardenal Joan Josep Omella s’ha dirigit als religiosos i religioses en la celebració de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Tal com ha dit, una crida, com “una profecia del Senyor” que “crida els consagrats i consagrades a viure cada vegada més la comunió dins l’Església”.

Un any més, en la Candelera, la festa de la presentació del Senyor, la Catedral de Barcelona ha quedat il·luminada de les candeles dels consagrats i consagrades de l’arxidiòcesi, que aquest dia renoven els seus vots i fan una ofrena de la seva vida a Déu, imitant Jesucrist. Entre els assistents a la celebració, destacaven el director del Secretariat per a la Vida Consagrada de l’Arxidiòcesi, Joan Josep Morè i el president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), fra Eduard Rey. Tots dos han concelebrat al costat de l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella que presidia.

Felicitat, desig de Déu

A l’inici de la celebració, el president de l’URC ha dirigit unes paraules als consagrats i consagrades,  reflexionant  sobre la felicitat,  jugant amb la frase, “La felicitat, el plaer del savi”. Una felicitat “estable i fonda (…) que s’assenta en la voluntat i en el coneixement”, exposava. Deixant de banda els inputs del món actual, com “llibres d’autoajuda”, el provincial dels caputxins, ha assenyalat als religiosos i religioses la font d’aquesta felicitat. “Nosaltres, volem viure a fons l’experiència cristiana, l’experiència d’una felicitat i una saviesa que nosaltres mateixos no ens podem donar”. “Entenem de desitjos més que ningú, perquè sabem qui és l’únic que els pot saciar. I mentre caminem vers el nostre encontre amb Ell, al pressentiment de la seva felicitat li donem el nom d’esperança”. 

Fra Eduard Rey ha subratllat com la màxima felicitat “el desig d’aquesta saviesa que anomenem Déu… que mai no es consumirà”. Fent referència al lema d’enguany, “Caminant en l’esperança”, el president de l’URC ha animat que aquesta jornada “empenyi a continuar caminant amb esperança i sent testimonis”.

Omella: “Gràcies!”

En el moment de l’homilia, el cardenal Omella ha agraït la tasca i l’entrega dels consagrats i consagrades a l’arxidiòcesi de Barcelona. “Gràcies pel treball que feu, per l’entrega generosa, per la pregària, per la vostra consagració i per la vostra esperança i alegria”. Ha insistit en la idea de comunió entre religiosos i religioses, recordant que és així, “units podem fer la transformació del món”, tal com han fet aquests al llarg de la història, destacava.

Aquest caràcter transformador que precedeix els religiosos i religioses, l’ha demanada  el Cardenal per fer front al context que envolta Europa, tant en l’àmbit polític, social, així com amb la guerra i tot el dolor que comporta. Ple de convicció, Omella ha exhortat a caminar endavant. “Passem a l’altra riba!” – ha exclamat citant el títol d’un llibre que exemplificava per a sacsejar els assistents-. “Passem-hi amb esperança a l’altra riba i preguntem-nos: Què vol el Senyor de nosaltres?”.

Claus per “passar a l’altra riba” amb esperança

Amb aquesta pregunta, el cardenal Omella ha respós les claus per ser capaços avui de “passar a l’altra riba”: “desitjar la Santedat” amb una “vida testimonial que ve de Déu”; donar “testimoni de la fraternitat”, combatint l’individualisme; “deixar les crítiques i donar la cara amb tacte i caritat”; davant la diferència entre carismes i congregacions, veure-hi “complementarietat, comprensió i valor”; i “mirar endavant, projectant el futur amb esperança”.

Finalment, ha exhortat a “vibrar i unir-se amb l’Església” amb l’alegria que ha de caracteritzar i exemplificar la vida religiosa. “Recordeu – deia- hem estat cridats per ser llum i esperança enmig del món”. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)