Card. Omella: «La Quaresma és temps de gràcia per reformar la nostra vida i obrir-nos més a Déu»

L'arquebisbe de Barcelona recorda en la celebració del Dimecres de Cendra que també cal combatre el virus del materialisme i de la indiferència religiosa

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest 17 de febrer s’ha celebrat el Dimecres de Cendra a la catedral de Barcelona, començant així el temps de Quaresma. Un temps dedicat a la reflexió en un moment complicat en que la societat es troba em ple combat contra la pandèmia. Un Dimecres de Cendra diferent, en que per primera vegada, alguns des de casa, i d’altres mantenint les distàncies i les mesures de seguretat demanades per sanitat van viure la celebració.

L’altre virus

L’arquebisbe de Barcelona, el Card. Joan Josep Omella va presidir la celebració, concelebrada amb els canonges del Capítol de la Catedral. En la línia del context que viu la societat, va introduir l’homilia destacant «el malson de la pandèmia», exposant el patiment que ha ocasionat el virus a totes les llars de diocesi desitjant que acabi aviat. Davant d’això però, va destacar un «altre virus», també present enmig la societat des d’abans que arribés la Covid-19. 

El Cardenal es va referir al «virus del materialisme i consumisme», que ens «condiciona la vida, limita les accions i coarta la voluntat». Així, va destacar el patiment més enllà de la pandèia exposant com «vivim amb aquest neguit mentre molts germans nostres sofreixen una veritable necessitat i, fins i tot, moren de fam». Per això, va aconsellar aquest temps de Quaresma dedicat a la conversió, per fer «un canvi de vida que ens porti a mirar Jesús». Destacant les paraules del Sant Pare va refermar com «aquest és un temps per renovar la fe, l’esperança i la caritat». 

Austeritat, el dejuni d’avui

En aquest canvi que «torna a posar a Déu al centre», Omella va demanar el dejuni, centrat en «L’austeritat, la moderació i sobrietat en els béns materials». Una austeritat encara viable si l’apliquem en diversos àmbits de la nostra vida i «amb molts avantatges» i el «dejuni que ens permet compartir allò que no necessitem».

Per exemple, va esmentar l’austeritat en el consum diari i en l’us del temps, que es tradueix en més bens per als que no tenen i en més dedicació temporal per part nostre amb aquells que més necessiten companyia i suport. Entre aquesta necessitat de dejunis actuals, es va referir també a l’austeritat «aplicada a nosaltres mateixos, per sortir del nostre autocentrament, per créixer en llibertat interior, per viure més atents als altres, per poder atendre amb amor els més necessitats», va dir. 

El cardenal va recordar que aquest dejuni ens porta a la caritat, a l’almoina. «Oblidant-nos de nosaltres mateixos – exposava Omella- sabrem tractar els altres com a germans. El camí de l’almoina, de la caritat, és l’altre camí o corriol que ens proposa l’Església per poder canviar de vida».

En silenci i amb Déu

D’altra banda, l’arquebisbe va convidar a viure la Quaresma reflexionant i des del silenci amb Déu, per combatre un altre virus: «la indiferència religiosa». «Entrar en aquest camí del silenci, de tracte personal amb Déu, de la participació en els sagraments, especialment en la Santa Missa i la confessió – exhortava el cardenal-. Intensifiquem l’oració: estar tot sol amb el Senyor, resar el rosari, fer una visita al Santíssim, meditar el Viacrucis». 

Omella va alertar que, «encara que a priori puguin semblar poc atractives i fins avorrides aquestes pautes que ens proposa l’Església per canviar de vida (la pregària, el dejuni i l’almoina), l’experiència demostra que és el veritable camí que porta a la llibertat i a la joia de viure. És el camí que porta a la santedat, a voler viure amb Déu i per a Déu».

Finalment, va acabar dient que, la Quaresma és temps de gràcia per a reformar la nostra vida i per obrir-nos més a l’amor de Déu que ha lliurat la seva vida a la Creu perquè nosaltres tinguem vida i puguem acollir la seva salvació.

Ritus de la imposició de la cendra adaptat 

Enguany, donat el context epidemiològic, el ritus de la imposició de la cendra s’ha  adaptat segons les mesures establertes per la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

Segons exposava la institució, el prevere s’havia de dirigir als presents, dient una sola vegada i per a tots els fidels, la fórmula del Missal Romà: «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli». Després, el prevere s’havia de netejar les mans i posar-se la mascareta. Posteriorment, procedir a la imposició de la cendra deixant-la caure sobre el cap de cadascun, sense dir res.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...