Card. Omella: «Consagrats, esteu cridats a ser creadors de fraternitat»

La celebració de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada recorda els religiosos i religioses victimes de la Covid i posa l'accent en el dolor compartit per tots

Fotografies: Ramon Ripoll

La Catedral de Barcelona ha acollit un any més la festa de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Enguany, la XXV edició marcada per la pandèmia, que ha impossibilitat l’assistència d’un gran nombre de religiosos i religioses, que mai faltaven a la cita, molts dels quals ho van seguir des de casa a través de la retransmissió en directe.

Un any més, les candeles, tot i que més separades entre elles, es van encendre. Una flama viva que recorda la presentació del Senyor al temple i que va acompanyar l’inici de la celebració. Presidia l’arquebisbe de Barcelona Card. Joan Josep Omella, que va fer la tradicional benedicció a l’interior del cor del temple, acompanyat dels bisbes auxiliars, Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo.

La presència i els estralls de la Covid en el darrer any va ser el tema principal. Tant per part del cardenal Omella, com pel president de la Unió de Religiosos de Catalunya, fra Eduard Rey, en les paraules de benvinguda.

Una pena i esperança que ens uneix

«El goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot el dels pobres i tota mena d’afligits, són també goig i esperança…» Aquesta cita del Concili Vaticà II, va introduir benvinguda del president de l’URC, en una celebració diferent de la de l’any anterior on la Covid era «un rumor» que ara compartim. «Avui, forma part del plor i l’angoixa i és el rerefons inevitable de tot goig i esperança que compartim amb tota la humanitat», va dir.

Va fer una menció especial «per aquells religiosos que ens han deixat i pels qui han sofert o estan sofrint la malaltia en la mateixa pell». També va referir-se a tots aquells que d’alguna manera han patit també aquest «enemic invisible assetjant-nos», una amenaça per a tots. «Ens han tocat també, com a tothom, les conseqüències econòmiques d’aquesta aturada forçosa que, en diferents graus, ja fa gairebé un any que dura».

Amb aquesta pena compartida, va animar els religiosos i religioses a «redescobrir en aquest moment, més que mai, la dimensió més interior de la nostra vocació». «Tot el que és humà, tota la fragilitat, la por, però també el descobriment d’oportunitats inesperades – continuava fra Eduard- gràcies a les noves tecnologies o l’admiració davant de l’heroïcitat de molts conciutadans, ha estat també nostre. Fem avui que ressoni en el nostre cor fins al santuari íntim on Ell resideix», va dir.

Moments per a créixer en col·laboració

També, el cardenal Omella va destacar el canvi de l’any anterior al present. Així i tot, va recordar com «afortunadament, avui, la Santíssima Trinitat ha volgut que ens puguem trobar aquí per agafar forces, per renovar la nostra consagració per pregar pels germans i germanes que han perdut la vida». En la mateixa línia que el president de l’URC, va destacar com «hem viscut moments eclesials i socials complexos, però els hem viscut també com oportunitats per créixer en la col·laboració, en l’entesa i en el diàleg».

Omella va agrair l’entrega als religiosos i religioses. Especialment, aquells del sector sanitari i al servei dels més vulnerables. «Agraeixo el servei amorós i l’acompanyament espiritual que heu fet i feu a tantes persones víctimes de la malaltia i a aquelles que pateixen les conseqüències de la pandèmia», va dir.

Com a recomanacions, en primer lloc el Cardenal va alertar a què la intensitat no ens desviï d’allò que és principal. Igual que Simeó i Anna que ja grans anaven al temple, Omella va recordar que, tot i la situació i el context, «necessitem aquest flama que ens alimenta». Per això va animar a «reservar les energies per tenir cura de la trobada amb Déu que aviva diàriament la nostra consagració».

Creadors de fraternitat

Un dels trets significatius de la vida consagrada és la vida comunitària, en fraternitat. Precisament, el cardenal va subratllar aquest concepte, en segon lloc. Recollit en el lema d’aquest any «La vida consagrada, paràbola de fraternitat en un mundo ferit». També un dels eixos del Pla Pastoral Diocesà i tema principal de l’encíclica del papa Francesc, Fratelli Tutti. 

«Esteu cridats a ser creadors de fraternitat, especialment els consagrats», deia l’arquebisbe. «Teniu un paper preeminent com a escola i model de fraternitat- continuava-. Les comunitats de vida consagrada ens mostreu com l’Esperit Sant pot fer possible la comunió i la fraternitat entre persones diferents». Amb aquest paper de fons, els va convidar a «vetllar per la vida comunitària». «Viva i joiosa que ens ajuda a créixer humanament i espiritualment és molt, molt atractiva per al món, és autèntica profecia per a una humanitat sovint dividida».

Prevenir excessos i confiar en els laics

Finalment, va aconsellar prevenir els excessos pastorals per no desgastar. Tal com va dir, «el nostre servei pastoral no pot ofegar les nostres vides. No pot esgotar totes les nostres forces fins al punt de no tenir l’energia necessària per cuidar la nostra vida interior i conrear la nostra vida comunitària. Cal el descans que ens faculta per estimar Déu i als germans».

Com va fer Sant Josep, va convidar a mantenir l’equilibri entre servei pastoral, vida comunitària i Déu. També, a confiar amb els laics, per delegar «allò que poden fer millor que els consagrats», va dir. «Sapiguem confiar més en ells per poder cuidar la nostra vida consagrada, la nostra vida comunitària – va continuar el cardenal-. Siguem testimonis de l’esperança que neix de la trobada amb Déu i de l’alegria que brolla d’una sana vida fraterna».