Cardenal Omella, a la Mercè: «Vosaltres sou les pedres vives que ompliu de fe aquest temple»
Cardenal Omella, a la Mercè: «Vosaltres sou les pedres vives que ompliu de fe aquest temple»
La Basílica de la Mercè celebra els seus 250 anys amb una missa solemne sent exemple de lloc de trobada, fe i fraternitat a Barcelona
10 Set, 2025
Església de Barcelona
Fotografies: Agustí Codinach
Aquest 9 de setembre, la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè es va omplir de fidels per commemorar els 250 anys de la construcció del temple actual. Sota la mirada de la patrona de Barcelona, l’arquebisbe i cardenal Juan José Omella va presidir la missa solemne que va donar inici a un cicle de celebracions dedicades a aquesta efemèride.
Al costat de l’arquebisbe van concelebrar el rector de la basílica, P. Fermín Delgado, el rector de Santa Maria del Mar, Mn. Salvador Pié, juntament amb diversos mercedaris. La celebració va estar acompanyada per la música, la pregària comunitària i l’emoció de tots aquells que han fet de la Mercè la seva casa espiritual al llarg de generacions.
«Déu és aquí i jo no ho sabia»
A la seva homilia, el cardenal va conduir els assistents al cor del temple: l’altar. «Déu és aquí i jo no ho sabia», va recordar evocant la història de Jacob. Així mateix va afegir: «No podem perdre mai la certesa que Déu ens estima i ens acompanya sempre, en la guerra i en la pau, en la dificultat i en l’alegria». Amb paraules senzilles i properes, va comparar l’Església amb una família que es reuneix al voltant de la taula: «Aquí es refà la família i s’estrenyen els llaços de comunió».
L’arquebisbe va convidar també els cristians a no quedar-se al temple, sinó a portar la fe a la vida quotidiana: «La missa no acaba quan sortim de l’església. El Senyor ens envia a ser testimonis del seu amor a la feina, a la família, a la ciutat». I, al·lusant al Papa Francesc, va recordar que a l’Església «hi cabem tots, tots, tots». Tal com va dir també, l’Església no es construeix només amb pedres materials, sinó amb la vida de cada creient:
«Aquest temple està fet amb pedres precioses, però vosaltres sou les pedres vives que l’ompliu de fe i esperança».
Gràcies!
A l’inici de la celebració, Mònica Padrol, membre del consell pastoral i econòmic de la Basílica, va ser l’encarregada de llegir la monició inicial. En les seves paraules va recordar els motius que van portar, al segle XVIII, a la construcció del nou temple que substituïa l’anterior per donar resposta a les necessitats creixents dels feligresos i de la ciutat. També va assenyalar que era una ocasió per donar gràcies a Déu per poder gaudir d’aquesta església malgrat els avatars de la història, i va expressar l’alegria compartida de poder-se trobar tots reunits celebrant un moment tan especial, que alhora obre la porta a altres actes que tindran lloc al llarg d’aquest any i del vinent. Finalment, va agrair la presència de Mons. Omella, la qual donava un relleu especial a la celebració.
El rector de la basílica, P. Fermín Delgado, va tancar la celebració agraint a tots els membres de la comunitat la seva implicació constant en la vida parroquial i en la preparació d’aquest aniversari.
Una historia marcada per l’adversitat
Tal com exposa el P. Fermín en declaracions posteriors a la festivitat, és tot un motiu de felicitat celebrar aquest aniversari. Destaca especialment, la història de la basílica que ha estat marcada per la resistència davant l’adversitat. Segons explica, la Basílica «va ser utilitzada com a polvorí en temps de Napoleó, incendiada durant la Guerra Civil i reconstruïda en diverses ocasions». «Tot i això, la basílica ha continuat dempeus com a signe de fe i patrimoni històric de Barcelona». I afegeix que aquest aniversari serà «una ocasió per redescobrir aquesta església com a espai d’espiritualitat i com a joia artística de la ciutat», afegeix.
Amb motiu de l’aniversari, el Pare Fermín exposa que durant aquest any se celebraran concerts, conferències i exposicions per donar a conèixer el patrimoni de la basílica i difondre la devoció a la Mare de Déu. Tota la programació festiva es podrà consultar al web de la basílica.
Ràdio Estel posa en marxa aquest dilluns 7 de setembre la nova temporada radiofònica amb la voluntat de consolidar una programació cada vegada més reconeixible, mantenint la seva identitat i reforçant tres…
Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA) de l’arquebisbat de Barcelona, en col·laboració…
L'aigua, «font de fecunditat, frescor i esperança», com l'anomena el mateix Pontífex en la seva pregària, és també, per a milions de persones, un bé escàs, insegur o inaccessible. Per això, el…
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#PatrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less