Cançons a la intempèrie amb els Jesuïtes

La pastoral juvenil porta una proposta singular a partir de la música i la pregària, per quart any consecutiu

23 Febr, 2018
Església de Barcelona

Ja fa quatre anys que un grup de músics vinculats a la pastoral juvenil dels Jesuïtes a Catalunya van tenir la gosadia d’encetar la proposta de les «Cançons a la intempèrie». Una proposta singular, en la que s’hi troben la música i la pregària, en el marc de l’església dels jesuïtes del carrer Casp, a la ciutat de Barcelona.

De fons hi ha la voluntat d’oferir un espai de pregària adreçat especialment als joves i amb un tipus de música que habitualment no és el que s’interpreta a les celebracions religioses, però la iniciativa va sorgir de forma natural, a partir de l’interès i les ganes d’aquests joves músics que participen cada any a la Pasqua Jove de Raimat de poder-se retrobar també en altres moments al llarg de l’any.

Declarant-se des dels inicis «a la intempèrie» els promotors ja avançaven que es tracta d’un format poc convencional, que ens parla de fe i compromís, i ho fa adreçant-se als joves, al centre d’una ciutat secularitzada, marcada pel ritme diari, el consum i el turisme. Tot i això, la proposta s’ha anat consolidant al llarg d’aquest temps. Se’n celebren habitualment tres edicions durant el curs i l’acollida és bona, amb un alt grau d’implicació dels participants.

Cadascuna de les trobades ha tingut una motivació especial: la crida a l’acollida de migrants i refugiats, el record del company jesuïta Marc Vilarassau o dels màrtirs de la UCA, en el 25è aniversari d’aquells fets, entre d’altres.

«Joves i fe, binomi possible»

La propera trobada, dimecres 1 de març a partir de les 21:00h, es presenta amb un lema que contradiu l’esquerda que habitualment presuposem entre el jovent i la fe, i arriba en el marc de la preparació del Sínode que tindrà lloc l’octubre d’aquest any sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional».

Seguint el títol del Sínode, «en aquesta ocasió volem pregar pels joves, pels seus deistjos i per l’interès que facin real a la seva vida el somni per fer un món millor» -explica Enric Puiggròs, jesuïta i un dels impulsors de les «Cançons a la intempèrie» – «i a l’octubre tenim previst dedicar la trobada al discerniment vocacional».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)