Els bisbes auxiliars celebren Rams a la Catedral

El bisbe Sergi i el bisbe Toni conviden la feligresia barcelonina a viure aquest camí de Setmana Santa amb l'amor i la tendresa de Jesús

26 Març, 2018
Església de Barcelona

Enguany, la celebració de Rams a la Catedral de Barcelona ha anat a càrrec dels dos bisbes auxiliars de la diòcesi. D’una banda, Mons. Sergi Gordo va presidir i va beneir les palmes als peus de la catedral, mentre que el bisbe Mons. Antoni Vadell va pronunciar l’homilia a l’interior del temple.

Branques d’olivera i de llorer, Palmes i palmons de tot tipus. Petits, grans, amb llaçades de colors, amb llaminadures. Entre aquests, algun pal selfie camuflat. Aquest era l’escenari de diumenge a la plaça de la catedral, amb la feligresia de Barcelona expectant, per la benedicció de Rams.

Benedicció de Rams

Va ser la primera vegada que el bisbe Sergi espargia l’aigua beneïda, en record de l’arribada de Jesús a Jerusalem. Un moment de “festa i alegria”, tal com va dir després de la lectura, quan va dedicar unes paraules a tots els presents.

“Que amb aquesta branca, petita o gran, el nostre cor bategui al ritme del cor de Jesús” – deia el bisbe- . “Que la seva manera de viure sigui la nostre. Que aquest camí que Ell recorre de Diumenge de Rams, fins Dilluns de Pasqua, el fem nosaltres també”, va afegir. Va animar a tots a caminar durant aquesta setmana santa amb Jesus, un recorregut “d’humilitat i d’amor extrem”.

A continuació, totes les persones aplegades a la Catedral de Barcelona van sacsejar les seves branques de llorer i d’olivera, palmes i palmons, ja beneïts, tal com el poble de Jerusalem va ovacionar Jesús. “Un ram beneït, un anel de pau, de no-violència, d’humilitat, de vida entregada com la de Jesús”, va dir el bisbe Sergi.  

 

Homilia

Un cop a dins el temple i llegida la lectura de la Passió, el bisbe Toni Vadell va proclamar l’homilia. Va convidar tots a «deixar-se impregnar de la tendresa» d’aquella dona que va ungir a Jesús i a «deixar-se tocar el cor» tal com aquell centurió romà que va veure morir el fill de Déu. Va  recordar la misericòrdia de Déu que va acollir a Jesús a la creu, un amor ens acompanya a tots.

“El Senyor ens convida a acostar-nos a Ell. No com aquell que sent pena, sinó com aquell deixeble estimat amb tendresa i amb el cor obert», va dir Vadell. «Tan debò ens deixem portar per aquesta confiança filial de Jesús – continuava el bisbe- de manera que quan tinguem un moment de sofriment i de creu també puguem dir: Abbà!» «Tan debò, que pugui sortir del nostre cor aquesta pregària confiada d’un nen al seu Pare”, va dir.

Tots dos bisbes van entusiasmar la feligresia, conscient d’aquest trajecte de fe a què convida la Setmana Santa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)