Bisbe Vilanova: «Donem valor a aquest tresor que se’ns ha confiat. Creiem en Déu!»

Imatges: A. Codinach

La Catedral de Barcelona ha acollit aquest dissabte 18 de gener la celebració ecumènica amb motiu de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, promoguda per el Consell per a la promoció de la Unitat Cristiana i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les Esglésies. Es tracta d’una setmana en què l’Església promou el diàleg i la reconciliació entre les diferents confessions cristianes.  

El bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, Mons Javier Vilanova i Pellisa va presidir la celebració, acompanyat dels pastors i representants de les diferents confessions cristianes. Entre aquests destacaven la comunitat ortodoxa romanesa, sèrbia, armènia, russa i del Patriarcat de Constantinoble, una branca de l’anglicanisme i alguns pastors protestants.   

Asseguts amb els fidels destacaven també la directora del Secretariat d’Ecumenisme de l’Arquebisbat Montserrat Puigdellívol, així com, el Director del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas i la Comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida.      

Un missatge de fe i d’unitat 

En la seva intervenció, Montserrat Puigdellívol va presentar el tema central de la Setmana de Pregària, inspirat en l’Evangeli segons Sant Joan: “Ho creus, això?” (Jn 11, 26). Durant la seva intervenció, Montserrat Puigdellívol va reflexionar sobre la fe compartida pels cristians i la necessitat de renovar-la contínuament.  

Puigdellívol va remarcar que enguany se celebren els 1700 anys del primer Concili Ecumènic de Nicea, que simbolitza la fe comuna dels cristians i que va culminar amb la formulació del Credo. Tal com va dir «aquesta Setmana de Pregària ens invita a créixer en aquesta herència comuna i a penetrar més profundament en la fe que uneix tots els cristians». 

Va destacar, a més, els elements característics de la celebració d’enguany, com el gest de compartir la llum de Crist amb espelmes i la utilització de textos de l’Església primitiva. «Aquests textos reflecteixen no sols la fe comuna, sinó també la diversitat de llenguatge, cultura i espiritualitat que va caracteritzar l’Església primitiva», va afegir. 

Testimonis de fe

L’acte va comptar amb el testimoni de la Rvda. Deborah Herath Chapman , de l’Església anglicana de St. George i el de  el Rvd. P. Aurel Bunda, de la Parròquia de Sant Jordi de l’Església Ortodoxa, que van posar de manifest la diversitat i la riquesa espiritual del cristianisme a la ciutat. 

«Estem junts no només per dir que «jo crec» si no que nosaltres «junts creiem». Amb aquestes paraules Deborah Herath va destacar el més valuós d’estar totes les confessions reunides. La fe amb Déu Pare i Fill i Esperit Sant. La Rvda. de l’Església Anglicana va compartir  el seu testimoni de fe, quan va obrir el seu cor a Jesús i va rebre l’acció de l’Esperit Sant en la seva entrega a Déu. «Per a moltes persones el fet de creure és algo intel·lectual. Té a veure amb la veritat i la confiança», va dir 

Per la seva part, el P. Aurel Bunda, va subratllar el 1700 anys del concili de Nicea. Un moment crucial per les diferents confessions, considerat el primer concili ecumènic. Remarcant les paraules de la Reverenda anglicana, va recordar com amb aquesta pregària del Credo,  «ens crida a aquesta imatge i semblança, que ens connecta i ens convida a viure aquest Jubileu». 

Un missatge d’esperança

En la seva intervenció, Mons. Javier Vilanova va animar els assistents a valorar el tresor de la fe compartida: «Donem valor a aquest tresor que se’ns ha confiat. Creiem en Déu, i aquest tresor el tenim en nosaltres. Sentir això al cor és motiu d’alegria».

El bisbe va recordar el missatge del papa Francesc sobre l’esperança vinculada al Jubileu: «Tots compartim la fe, i aquesta esperança té un nom: Jesucrist. Quan ens hem trobat amb ell, tot ha canviat. Que nosaltres, amb humilitat, siguem font d’aquest Déu que és vida». 

Pregària per la pau 

Un altre moment destacat de l’acte va ser la pregària per la pau, dirigida per la pastora Noemí Cortes, que va subratllar el paper de Jesús com a «Príncep de pau» i la necessitat de seguir el seu exemple de respecte i no-violència.  

«Fomentem el diàleg, la confiança i la dignitat de tot ésser humà, que no entén de raça, sexe o religió. Anem al més profund respecte a l’altre amb tot el que això implica». Amb aquestes paraules, va fer una crida a les diferents confessions, per fomentar el diàleg i la confiança mútua, destacant que la pau autèntica només pot néixer del reconeixement de la dignitat de cada ésser humà.