Bisbe Toni: «Que ens mirin i diguin «com s’estimen»»

Se celebra la 25a celebració ecumènica a la catedral amb el lema "Ens tractaren amb una humanitat poc corrent"

20 Gen, 2020
Montse Punsoda
Fotografies: Agustí Codinach

Aquest dissabte 18 de gener, ha tingut lloc a la catedral de Barcelona la Celebració Ecumènica, que marca l‘inici de la Setmana de Pregària per a la unitat dels Cristians. Enguany han estat les «noces de plata» d’aquest esdeveniment, pels 25 anys que fa que s’uneix les diferents confessions cristianes per pregar i reforçar així els lligams.

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, va presidir la celebració al temple, on van assistir els representants i fidels de les diferents confessions presents a la diòcesi. Entre aquests, la directora del Secretariat d’Ecumenisme a Barcelona, Montserrat Puigdellívol.

25 anys units en la pregària

Montserrat Puigdellívol va iniciar la trobada amb unes paraules de benvinguda i agraïment per a tots els presents. Va mencionar el to especial d’aquesta edició, per fer vint-i-cinc anys que l’arxidiòcesi de Barcelona va acordar fer la Setmana de Pregària en aquesta Catedral, amb la participació d’evangèlics, ortodoxos i catòlics.

La directora del Secretariat, va presentar el lema d’enguany: «Ens tractaren amb una humanitat poc corrent». Una cita dels Fets dels Apòstols sobre el naufragi de Sant Pau i l’arribada del cristianisme a l’illa de Malta quan supervivents van ser rebuts amb gran hospitalitat.

«La història ens interpel·la»

Tal com va dir Puigdellívol, el lema «és de gran actualitat, si pensem en les travessies dels immigrants i refugiats a la recerca de port segur al Mediterrani, perseguits per la seva fe o les seves idees».

Marcant la importància avui dia d’aquesta cita, va recordar que «com a cristians la història ens interpel·la i serem còmplices respecte d’actituds distants i llunyanes o reaccionarem «amb una humanitat poc corrent»». Va convidar que la pregària «ens serveixi d’estímul per tractar-nos des de la mirada del Senyor i confortats per la seva misericòrdia, amb hospitalitat i estimació fraterna».

Tal com ens arriba l’amor de Déu

El bisbe Toni, en l’homilia, va centrar-se en el lema per aprofundir en l’acollida i el tracte entre germans. «Preguntem-nos: com és el nostre tracte?», interpel·lava el bisbe. «La manera com tractem a la gent, i el millor testimoni que podem donar enmig de la nostra societat és un tracte humà, poc corrent, entre nosaltres». El bisbe Vadell va destacar com la clau d’aquest tracte rau en la manera com Jesucrist ens mostra que ens estima. «Descobrir aquest amor tan gran de Déu ens ajudarà afrontar la relació amb els altres».

«Estem davant d’un repte pastoral»

Mirant aquests vint-i-cinc anys de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, va donar gràcies al Senyor per «la naixença i creixença durant el segle passat d’aquest moviment ecumènic». Així mateix, va recordar un sacerdot francès, Paul Couturier, el qual va animar que aquesta setmana fos celebrada de manera universal. Una prova de l’impuls per part de molts per tal d’unir totes les confessions. «Hi ha hagut un gran diàleg ecumènic, una discussió càlida i un debat teològic sobre els temes fonamentals que ens divideixen: però, som conscients que estem davant un gran repte pastoral i evangelitzador…»

Vadell, davant un possible «declivi d’ànims» per part de les diferents confessions, per perdre la credibilitat als ulls del món o anar en descens, va animar a lluitar amb el mateix testimoni amb la mateixa unió dels cristians. Va recordar, com més enllà de buscar enfortir-se cada un a si mateix, «cal posar la unitat al centre de la nostra agenda i la nostra oració». «En definitiva, el nostre cor, el cor de les nostres comunitats cristianes ha de créixer i ser capaç d’obrir-se (EG 20), com ens exhorta tantes vegades el papa Francesc.», va afegir.

Viure-ho des del cor

Abans d’acabar, el bisbe va convidar a viure aquesta setmana buscant «reconèixer en l’altre un germà, reconèixer en ell la presència del Senyor, i des d’aquí estimem-nos, impliquem-nos en la vida dels germans». En aquest sentit va assegurar que «si les nostres relacions no les vivim des del cor, d’aquí a 25 anys no haurem donat cap passa endavant, i segurament els allunyats de l’Església estaran més lluny, perquè no podran admirar-se dient «mireu com s’estimen», o meravellar-se per rebre un tractament humà poc corrent». «Preguem perquè des de la diferència, siguem un signe del seu amor infinit cap a tota la humanitat».

Amb aquesta celebració s’obre aquesta setmana d’unitat, per això, fins al 25 de gener, hi ha diferents actes programats a la diòcesi amb motiu de la convocatòria.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)