Bisbe Toni: «Que ens mirin i diguin “com s’estimen”»

Se celebra la 25a celebració ecumènica a la catedral amb el lema "Ens tractaren amb una humanitat poc corrent"

20 Gen, 2020
Montse Punsoda
Fotografies: Agustí Codinach

Aquest dissabte 18 de gener, ha tingut lloc a la catedral de Barcelona la Celebració Ecumènica, que marca l‘inici de la Setmana de Pregària per a la unitat dels Cristians. Enguany han estat les “noces de plata” d’aquest esdeveniment, pels 25 anys que fa que s’uneix les diferents confessions cristianes per pregar i reforçar així els lligams.

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, va presidir la celebració al temple, on van assistir els representants i fidels de les diferents confessions presents a la diòcesi. Entre aquests, la directora del Secretariat d’Ecumenisme a Barcelona, Montserrat Puigdellívol.

25 anys units en la pregària

Montserrat Puigdellívol va iniciar la trobada amb unes paraules de benvinguda i agraïment per a tots els presents. Va mencionar el to especial d’aquesta edició, per fer vint-i-cinc anys que l’arxidiòcesi de Barcelona va acordar fer la Setmana de Pregària en aquesta Catedral, amb la participació d’evangèlics, ortodoxos i catòlics.

La directora del Secretariat, va presentar el lema d’enguany: “Ens tractaren amb una humanitat poc corrent”. Una cita dels Fets dels Apòstols sobre el naufragi de Sant Pau i l’arribada del cristianisme a l’illa de Malta quan supervivents van ser rebuts amb gran hospitalitat.

«La història ens interpel·la»

Tal com va dir Puigdellívol, el lema «és de gran actualitat, si pensem en les travessies dels immigrants i refugiats a la recerca de port segur al Mediterrani, perseguits per la seva fe o les seves idees».

Marcant la importància avui dia d’aquesta cita, va recordar que «com a cristians la història ens interpel·la i serem còmplices respecte d’actituds distants i llunyanes o reaccionarem “amb una humanitat poc corrent”». Va convidar que la pregària «ens serveixi d’estímul per tractar-nos des de la mirada del Senyor i confortats per la seva misericòrdia, amb hospitalitat i estimació fraterna».

Tal com ens arriba l’amor de Déu

El bisbe Toni, en l’homilia, va centrar-se en el lema per aprofundir en l’acollida i el tracte entre germans. «Preguntem-nos: com és el nostre tracte?», interpel·lava el bisbe. «La manera com tractem a la gent, i el millor testimoni que podem donar enmig de la nostra societat és un tracte humà, poc corrent, entre nosaltres». El bisbe Vadell va destacar com la clau d’aquest tracte rau en la manera com Jesucrist ens mostra que ens estima. «Descobrir aquest amor tan gran de Déu ens ajudarà afrontar la relació amb els altres».

«Estem davant d’un repte pastoral»

Mirant aquests vint-i-cinc anys de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, va donar gràcies al Senyor per «la naixença i creixença durant el segle passat d’aquest moviment ecumènic». Així mateix, va recordar un sacerdot francès, Paul Couturier, el qual va animar que aquesta setmana fos celebrada de manera universal. Una prova de l’impuls per part de molts per tal d’unir totes les confessions. «Hi ha hagut un gran diàleg ecumènic, una discussió càlida i un debat teològic sobre els temes fonamentals que ens divideixen: però, som conscients que estem davant un gran repte pastoral i evangelitzador…»

Vadell, davant un possible “declivi d’ànims” per part de les diferents confessions, per perdre la credibilitat als ulls del món o anar en descens, va animar a lluitar amb el mateix testimoni amb la mateixa unió dels cristians. Va recordar, com més enllà de buscar enfortir-se cada un a si mateix, «cal posar la unitat al centre de la nostra agenda i la nostra oració». «En definitiva, el nostre cor, el cor de les nostres comunitats cristianes ha de créixer i ser capaç d’obrir-se (EG 20), com ens exhorta tantes vegades el papa Francesc.», va afegir.

Viure-ho des del cor

Abans d’acabar, el bisbe va convidar a viure aquesta setmana buscant «reconèixer en l’altre un germà, reconèixer en ell la presència del Senyor, i des d’aquí estimem-nos, impliquem-nos en la vida dels germans». En aquest sentit va assegurar que «si les nostres relacions no les vivim des del cor, d’aquí a 25 anys no haurem donat cap passa endavant, i segurament els allunyats de l’Església estaran més lluny, perquè no podran admirar-se dient “mireu com s’estimen”, o meravellar-se per rebre un tractament humà poc corrent». «Preguem perquè des de la diferència, siguem un signe del seu amor infinit cap a tota la humanitat».

Amb aquesta celebració s’obre aquesta setmana d’unitat, per això, fins al 25 de gener, hi ha diferents actes programats a la diòcesi amb motiu de la convocatòria.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sou els fills dels qui van assassinar els profetes.

(Mt 23,27-32)