Bassas i Heredia reflexionen sobre l’actualitat

La Fundació Joan Maragall ha celebrat la sessió número 200 del seminari Reflexió sobre l’actualitat cultural i religiosa. Per aquesta darrera reunió de la temporada, el Patronat de la Fundació va organitzar un debat entre els periodistes Lídia Heredia i Antoni Bassas, a l’auditori de la Facultat Comunicació Blanquerna. L’encarregat de moderar les intervencions va ser el cap de comunicació de l’entitat, Òscar Bardají. El diàleg es va centrar en l’actualitat periodística, la situació política o en la religió des de la perspectiva dels mitjans de comunicació.

L’aspiració del periodisme

La sessió va començar amb la discussió sobre la situació del periodisme en l’actualitat. Es va subratllar com els “signes dels temps són una roda de la qual costa escapar”. També, l’aspiració de l’objectivitat, “fent un ús responsable de la subjectivitat”, deia Bassas. Segons el periodista, sempre s’enfoca la realitat des d’un angle, però tal com va dir Herèdia, s’ha d’evadir amb la màxima de “no faltar el respecte a l’espectador”. “S’ha de canviar objectivitat per honestedat, rigor i ofici”, va afegir.

D’altra banda, es va parlar de la pressió a què estan sotmesos els periodistes que treballen en mitjans públics. Un tema on “cal que el periodista sobreposi el dret a la llibertat d’expressió a disposició del receptor”, van coincidir.

La millor bandera eclesial

Després de repassar la situació política, en “ple moment d’incertesa”, es va passar a l’enfocament de la religió en l’actualitat. Van coincidir, com des de l’òptica dels mitjans, el papa Francesc ha suposat un punt a favor que “facilita les coses a la imatge de l’Església”.   

Respecte a la religió catòlica, Antoni Bassas va subratllar el gran paper que han pres les entitats socials d’Església. Una acció sobretot en els moments de crisi econòmica, contrarestant els greuges econòmics d’aquells més vulnerables. En aquesta línia, es va destacar el paper de Càritas Diocesana, com “la millor bandera per guanyar adeptes”. Una entitat que, sovint, és notícia per la seva tasca diària. Des dels habitatges socials, els serveis de les Càritas parroquials, l’atenció personalitzada als usuaris més marginals o fins els ajuts en la inserció al mercat laboral, a través d’entitats com Feina amb Cor.

El soroll de l’Església i de la religió

A banda d’aquesta imatge social més positiva, van sortir els elements que “posen en interrogant” allò que predica l’Església. Tal com va dir Bassas, modes de fer que “fan soroll”. Accions que no permeten que en el missatge que vol donar la institució arribi. “Deixen les paraules en evidència davant dels fets”, va dir. En aquest sentit, el periodista va destacar el paper de la dona. «L’Església ha de fer un pensament en la igualtat de gènere», ja que “la discriminació allunya l’Església del llenguatge actual”. “Un altre gran soroll de l’Església que allunya”, també, son els temes de pederàstia, va dir.  

En un mode general, respecte les religions, va destacar el «lligam a la violència” fent que es “transmetin» com a tal. En un altre nivell, es va subratllar “la religió com element vital de la gent”. Segons Bassas són “les bones experiències vinculades a la religió, les que tenen sortida”.

I si fossis director Sala Stampa?

Tancant el tema de la religió, el moderador va preguntar als convidats què farien en cas que se’ls nomenés directors del departament de premsa de la Santa Seu, conegut com la Sala Stampa. Com a resposta, Lídia Heredia va assegurar que “cal professionalitzar-ho i tractar-ho com una especialitat més”. Antoni Bassas, per la seva banda, va afegir que, tot i que el Sant Pare pot facilitar les coses en el missatge que es transmet, “hi ha uns dèficits estructurals que dificulten la feina”, els quals caldria resoldre.