Barcelona ordena set nous preveres a la Sagrada Família

Fotos: A. Codinach

La basílica de la Sagrada Família de Barcelona ha acollit aquest diumenge l’ordenació sacerdotal de sis joves diocesans -Mn. Joan Piñol, Mn. Xavier Campmany, Mn. Javier Casals, Mn. David Lucena, Mn. Santiago Claret i Mn. Guillem Lisicic- i un religiós -Pablo Jesús Jorge Díaz, S. F.- de la congregació dels Fills de la Sagrada Família, fundada per sant Josep Manyanet. La cerimònia ha estat presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i concelebrada pels seus bisbes auxiliars, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova.

En la seva homilia, el cardenal Omella s’ha dirigit als nous preveres recordant-los que «entreu a formar part del Col·legi Presbiteral, de la família dels preveres de l’arquebisbat de Barcelona. Estem cridats a ser germans que es respecten, que s’estimen, que comparteixen penes i alegries, que treballen junts. Per aquí passa la nostra santedat: per la comunió amb el bisbe i amb els germans preveres».

Davant de més de 2.000 persones que omplien la nau del temple, el prelat barceloní ha fet referència a la Mare de Déu per interpel·lar novament els ordenants: «[Santa Maria] us ajudarà a mantenir l’alegria espiritual, a ser fidels al ministeri rebut, us consolarà en totes les vostres afliccions i us aconseguirà del Senyor l’ajuda necessària per ser pastors sol·lícits del ramat que se us confia».

«La vostra missió és un ofici d’amor»

El cardenal Omella ha recordat als nous preveres que la seva missió és «un ofici d’amor: estimar Déu i estimar el poble a vosaltres confiat». «No només els propers, els pietosos, els creients, sinó també els allunyats, els pecadors, els que us rebutgen. El vostre ofici és donar la vida per cercar l’ovella perduda, sense separar-vos mai del Bon Pastor que és Crist. Sempre heu d’estar en comunió amb Ell», ha remarcat.

L’arquebisbe de Barcelona també ha alertat sobre la temptació de seguir el model del sacerdot de l’Antic Testament més que no pas el del Nou: «Ministres que imposen càrregues pesades als altres, en lloc de posar sobre les seves espatlles les càrregues dels més febles i fer-se companys de camí humils i bondadosos. Busquen el prestigi en lloc d’agenollar-se per rentar els peus o posar-se dempeus per servir els germans».