La Mare de Déu del Carme torna a congregar el poble de la mar al Port de Barcelona

Centenars de fidels van participar en la tradicional processó terrestre i marítima, que va culminar amb una missa solemne i un homenatge als difunts de la mar

22 Jul, 2025
Església de Barcelona

Fidels a la cita anual, centenars de persones es van aplegar per celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de mar. La jornada, que va començar a la Parròquia de Sant Miquel del Port, al cor del barri de la Barceloneta, va reunir mariners, pescadors, feligresos, veïns i diverses autoritats per retre homenatge a la Verge.

Després de sortir de l’església, la imatge de la Mare de Déu, guarnida amb flors i portada a coll, va ser acompanyada en processó fins al moll dels pescadors, travessant el passeig Joan de Borbó enmig d’un ambient devot i festiu. Un cop al port, la Verge fou embarcada en una barca, i seguida per embarcacions de pesca engalanades i dues “golondrines” plenes de fidels, va navegar per les aigües del Port de Barcelona en una processó marítima plena d’emoció.

A la tornada, a l’esplanada coneguda com la Platgeta, es va celebrar l’Eucaristia solemne, presidida per Mn. Antoni Reina, rector de Sant Miquel del Port, i concelebrada pel diaca Ricard Rodríguez-Martos, responsable de l’Apostolat del Mar i director de Stella Maris, juntament amb els diaques Mn. Àngel Zambrana i Mn. Miguel Octama.

Una festa de les comunitats del mar

Durant l’homilia, Mn. Reina va recordar el sentit profund de la festa: “La festivitat del 16 de juliol no és només una tradició religiosa, sinó una expressió viva de la relació ancestral entre les comunitats costaneres i el mar. La Mare de Déu del Carme segueix sent, per a moltes famílies marineres, un símbol de protecció, fe i esperança.” També va fer referència a la imatge de la barca com a metàfora de la comunitat cristiana: “Fixeu-vos que es tracta d’una barca (em +salvo amb altres), no d’un salvavides (em salvo jo sol). És una forma de dir que els camins del Regne que Déu ens proposa es recorren sempre en comunitat.”

El rector va destacar que la Mare de Déu del Carme “és la Stella Maris que confia i espera en tot esdeveniment de la vida, per escabrós que sigui, i ve en el nostre auxili, sosté i convida a confiar i a seguir esperant.” I va afegir amb emoció: “María és la dona que sempre va dir SÍ als plans de Déu; és model de creient per a tots nosaltres.”

Representació institucional i gran afluència

Entre les autoritats presents, cal destacar la presència del president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, així com representants de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, del sector marítim i de la política local. L’assistència va ser molt nombrosa, i la platja es va omplir completament per seguir la celebració.

Un dels moments més colpidors va ser quan la imatge de la Mare de Déu va ser col·locada davant de l’altar, envoltada de flors, moment que fou rebut amb un llarg aplaudiment. Al final de la missa, els celebrants es dirigiren en processó fins a la vora del moll per llençar una corona de flors al mar en memòria dels difunts de la mar, mentre sonava el toc de silenci interpretat amb trompeta. Un gest senzill però profundament emotiu.

El diaca Ricard Rodríguez destaca que aquesta celebració “evoluciona amb una inèrcia natural, amb una força que neix d’una devoció profunda i arrelada a la Mare de Déu del Carme”, que uneix tant la gent de mar com la gent de terra. En paraules finals de l’homilia, Mn. Reina va fer seves les paraules del bisbe Antonio Valín: “Que Maria ens sostingui a tots en l’esperança, ens refugiï en la dificultat i ens apropi sempre al seu Fill Jesús, port de salvació.”

Un any més, la tradició s’ha mantingut viva i ha tornat a fer del Port de Barcelona un espai de fe, memòria i esperança.
¡Visca la Mare de Déu del Carme!

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

10 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)