Barcelona celebra el centenari de Fàtima

Els carrers de la ciutat commemoren l’aniversari de la Verge amb la primera processó encapçalada pels feligresos de la patrona i de Sant Francesc Xavier

15 Maig, 2017
Església de Barcelona

Amb motiu del centenari de l’aparició de la Mare de Déu de Fàtima, la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima de Barcelona i la de sant Francesc Xavier han organitzat per primer cop, la processó de la Verge. Aquesta transcorre entre els carrers que separaven ambdues capelles, on hi va destacar una gran rebuda per part dels feligresos, devots i, fins i tot algun que altre turista que transitava per la zona. Un cop finalitzat el recorregut, van adorar-la en una Eucaristia presidida pel Mn. Manel Pérez, rector de la parròquia de sant Francesc Xavier.
La processó va estar protagonitzada pels portadors de la Mare de Déu de Fàtima que, sense cap experiència, van recórrer els carrers de Barcelona sense cap incidència amb l’acompanyament de tot el barri, que des dels balcons celebrava el centenari.

Eucaristia del Cardenal
El dia anterior, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, va presidir una Eucaristia a la mateixa parròquia de Fàtima, per commemorar el centenari de la Mare de Déu. Un acte emotiu que va cloure amb una ofrena floral a la seva estàtua i amb un petit refrigeri al “Jardinet de la Verge”, tal com anomenen el claustre.

El Papa canonitza als germans Francesc i Jacinta Marto
Aquests dies també, durant el pelegrinatge del papa Francesc a Fàtima el mateix pontífex va presidir la Santa Missa i va canonitzar els germans Francisco i Jacinta Marto, els pastorets, testimonis al costat de santa Llúcia dels fets esdevinguts el 1917 ara fa cent anys. Una celebració que commemora el miracle de la verge de Fàtima qui es va aparèixer davant els dos petits beats.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)