Barcelona atorga la llicència d’obres a la Sagrada Família

L’Ajuntament entrega a la Junta Constructora del temple el permís per les obres de l’edifici, un acord històric que ha trigat més de 130 anys a fer-se realitat

24 Jul, 2019
Església de Barcelona

El procés històric de la llicència d’obres de la Sagrada Família arriba al seu final. L’Ajuntament ha fet entrega formal de la llicència d’obres del temple a la Junta Constructora. Així, la mateixa junta ja ha ingressat els 4,6 milions d’euros corresponents als impostos i les taxes del permís. Per tant, aquest dimecres 24 de juliol s’ha regularitzat de manera definitiva un assumpte pendent des de fa més de 130 anys.

Un pas darrere l’altre

La llicència d’obres del temple estableix les condicions per a la construcció de la basílica ubicada al carrer Marina. Un fruit de l’acord signat prèviament en el qual la junta es comprometia a pagar 36 milions d’euros en 10 anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai públic de l’entorn. El pacte es va formalitzar i ara arriba el següent pas, el permís d’obres. En concret, la llicència preveu una gran rehabilitació amb una edificació que consta de l’edifici principal, diverses torres i dues plantes de soterrani. Amb això el president delegat de la Junta Constructora ha afirmat que: “La Sagrada Família sempre pagarà el que per llei toqui, i així ho hem fet”. Un projecte al qual encara falten molts acords per arribar però la postura de la Junta és clara “diàleg, diàleg i diàleg”.

Què inclou la llicència d’obres

El sostre màxim edificable és de prop de cinquanta-tres mil cinc-cents metres quadrats i la superfície construïda sobre rasant arriba als quaranta-un mil metres quadrats. Pel que fa a les dues plantes soterrànies, la -2 conté magatzems i la -1 compta amb la cripta, galeries sota la nau principal i instal·lacions. La llicència també descriu una construcció del temple per etapes, i preveu un termini d’execució total que finalitzarà l’any 2026.

Sagrada Família, religió i cultura

En paral·lel a la llicència d’obres, l’Ajuntament i el temple també ha tramitat els permisos d’activitat pel que fa als usos de la basílica. Així, l’activitat principal de l’edifici és de centre de culte visitable, obert al públic més enllà de l’horari dels actes litúrgics. I inclou una part de museu, per la qual cosa l’ús és religiós i cultural.  S’hi inclouen, a més, usos compatibles relacionats amb el funcionament i l’administració del centre, com la sagristia, oficines o tallers de manteniment. Alhora, s’hi fa constar l’ús comercial com a complementari, ubicat a les plantes del soterrani.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)