Barcelona acull un congrés internacional sobre sociologia de les religions

Del 9 al 12 de juliol Barcelona acollirà el 35è Congrés de la International Society for Sociology of Religion (ISSR), amb el lema «The politics of religion and spirituality» (Polítiques de les religions i de l’espiritualitat). L’organitzen Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR-UAB), el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS-UB). També han col·laborat en la preparació del congrés l’Associació Catalana de Sociologia i la Facultat de Comunicació i Relacions Institucionals Blanquerna- URL . 

Religió i bé comú, en profunditat

Enguany, el congrés pretén posar en relleu la religió i l’espiritualitat en relació amb el poder i la política i la seva connexió tant en l’àmbit geogràficament com amb el temps. L’última conferència del SISR sobre «religió i política» es va organitzar a Venècia el 1979. Per aprofundir en el tema estan convocats especialistes d’arreu del món, per tal de reflexionar en diversos aspectes que compren aquesta àmplia temàtica. 

Dins de la sociologia i la religió s’abordaran nombrosos temes. Entre aquests destaquen: la religió i les relacions internacionals, les reivindicacions d’identitat i la sobirania dels estats nacionals, els debats sobre els drets sexuals i reproductius, els partits contra l’Islam i les noves demandes de religió, el secularisme, el paper dels valors religiosos i les influències polítiques, els conflictes motivats religiosament, l’extremisme religiós, la religió i la crisi dels refugiats.

Punt de vista “acadèmic”

«La mirada que fa el congrés cap a la sociologia de les religions és des d’un punt de vista acadèmic, amb una visió respectuosa per entendre què succeeix avui dia i per mantenir un espai d’estudi». Així ho explica la sociòloga de la Universitat Autònoma, Mar Griera,  directora del grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la religió) i coorganitzadora d’aquesta edició juntament amb Manuel Delgado, llicenciat en Història de l’art i doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona.

Tercer cop a Catalunya

En la presentació del Congrés, tant Griera com Delgado expliquen que ja havia tingut lloc a Barcelona el 1965. De fet, el va portar el sociòleg i sacerdot Rogel·li Duocastella i Rosell (1914- 1984). Més endavant, el 1975 el van acollir a Lloret de Mar. Va ser un congrés molt intens per tota la situació sociopolítica que es vivia en aquell moment. Segons expliquen els organitzadors, «es va qüestionar el rol de l’Església Catòlica pels seus vincles amb règims poc democràtics i on es va discutir fortament a nivell ideològic». 

Programa en profunditat

Les conferències començaran el dimarts al matí i a la tarda tindrà lloc la inauguració, que comptarà amb la presència de la consellera de Jutícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella.  Tot el programa inclou documents sobre temes d’interès per a la sociologia de la religió i per a les ciències socials de la religió.

Durant els dies en què transcorrerà el congrés, tindran lloc al Centre de Cultura Contemporani de Barcelona (CCCB)  les conferències plenàries, centrades en tot allò que abordi directament el tema entre religió i poder. D’altra banda, la Universitat de Barcelona (UB) acollirà les sessions paral·leles, dedicades a discutir sobre diferents subtemes relacionats. En aquestes intervencions intervindran més d’un centenar d’investigadors i especialitzats.

 A banda de les conferències, paral·lelament hi haurà un  programa social, relacionat amb  una oferta d’activitats culturals com passis audiovisuals a la Filmoteca de Catalunya  o visites a llocs destacats de la ciutat. 

Sobre el diàleg interreligiós

Entre els interventors a les sessions paral·leles, destaca el director del Secretariat de Relacions interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona, Joan Hernández. Aquest, membre del grup de recerca del departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona, participarà en el grup de treball «Mobilitat, ritual i espai públic. Escenaris transnacionals catòlics a grans ciutats». Juntament amb tres interventors més desenvoluparà aquest tema, cada un des del seu estudi. Hernández, concretament presentarà una part de la seva tesi, amb el nom «Complex Systems Between Religions: Interreligious Dialogue» (Sistemes complexos entre religions: diàleg interreligiós). 

Sistemes complexos entre religions

En la seva tesi, Hernández parteix de com un sistema complex es compon de diversos elements o parts interconnectats o entrellaçats. «D’aquests llaços es crea informació addicional no vista anteriorment per l’observador», explica l’especialista en declaracions.  Segons afegeix el director del Secretariat de Relacions Interreligioses, «com a resultat de les interaccions entre elements, sorgeixen noves propietats que no es poden explicar a partir de les propietats dels elements aïllats».

En aquesta línia, «l’exposició se centrarà a crear un marc per analitzar la relació entre grups de religions diferents, dins d’un sistema complex interreligiós. Així, es pretén -continua Hernández-  descobrir aquestes propietats o processos d’un sistema que no es podran reduir a les propietats o processos de les seves parts constituents».