Badalona acull la 4a trobada d’Ecoparròquia i Xarxa Laudato Si’

La jornada reuneix parròquies i entitats per reflexionar sobre alimentació sostenible, consum responsable i cura de la casa comuna

16 Març, 2026
Església de Barcelona

Aquest dissabte, 14 de març, s’ha celebrat a Badalona la 4a Trobada d’Ecoparròquia i Xarxa Laudato si’, promoguda per Justícia i Pau amb el lema «La bona alimentació i la cura de la casa comuna». La trobada, acollida per l’escola Salesians de Badalona, ha reunit prop de 80 representants de parròquies i entitats amb l’objectiu d’aprofundir en la relació entre els models alimentaris i la sostenibilitat ambiental i social.

Produir aliments respectant la terra

La jornada s’ha iniciat amb les ponències de Dolors Clotas, membre de l’agrocooperativa ecològica Conreu Sereny, i Michelle Neves Capuchinho, del Movimento dos Sem Terra del Brasil. Ambdues ponents han denunciat el model dels «agronegocis», basat en la producció a gran escala, els monocultius i l’ús intensiu de productes químics, orientat a una rendibilitat econòmica a curt termini però amb greus conseqüències mediambientals, com la desforestació o la contaminació, i amb aliments de menor qualitat.

Davant d’aquest model, han defensat l’agroecologia, que aposta per formes de cultiu que respectin el sòl, els cicles naturals i la biodiversitat. També promou l’ús eficient de l’aigua, la recuperació de conreus tradicionals i el valor dels productes de temporada i de proximitat, reduint així el cost energètic del transport i la conservació.

La representant del Movimento dos Sem Terra —un dels moviments socials més rellevants en la lluita per la reforma agrària i la justícia alimentària a l’Amèrica Llatina— ha remarcat que l’agroecologia implica també un nou model de relacions humanes basat en la cooperació. La seva participació ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Pere Casaldàliga.

Consum responsable i compromís social

Les ponents han recordat que l’alimentació és també un acte polític. Tal com subratlla l’encíclica Laudato si’, tot acte de consum és també un acte moral. Per això han convidat a prendre consciència de tot el que hi ha en joc en l’alimentació, tant a nivell personal com a escala global, i a revisar tant els nostres hàbits de consum com la dieta que seguim.

Durant la trobada, diverses entitats de la Xarxa Laudato si’ han presentat experiències de promoció d’estils de vida sostenibles i compromesos amb el bé comú.

L’ONG salesiana Bosco Global ha exposat projectes de cooperació al Senegal i a l’Equador que ajuden famílies amb dificultats alimentàries mitjançant la formació i la creació d’horts agroecològics, promovent l’ús de productes locals.

Mans Unides ha presentat iniciatives d’alimentació i agricultura sostenible a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina, orientades a millorar la producció, la distribució, la seguretat alimentària i la capacitat d’adaptació al canvi climàtic. Alguns d’aquests projectes inclouen la recuperació de terres de cultiu degradades per sistemes productius no sostenibles.

Experiències locals de solidaritat

També s’han compartit diverses iniciatives socials i comunitàries. Càritas ha explicat el canvi progressiu del model tradicional de repartiment d’aliments en espècie cap a sistemes de bons d’alimentació o ajuts econòmics, que permeten a les persones beneficiàries escollir els productes que necessiten i eviten el malbaratament alimentari.

En aquesta línia, Càritas de Premià de Mar ha impulsat horts ecològics socials cultivats per voluntaris i persones que reben ajuda alimentària, amb l’objectiu que puguin produir els seus propis aliments. Una part de la producció es destina també al banc d’aliments i a activitats educatives per a escoles i entitats socials.

La Fundació Escoles Parroquials ha presentat un projecte de millora de l’alimentació escolar que inclou accions de sensibilització i formació, així com canvis en el funcionament dels menjadors escolars.

Per la seva banda, l’Ecoparròquia de Molins de Rei ha explicat una campanya de sensibilització contra el malbaratament alimentari desenvolupada al conjunt de la població, amb activitats al mercat municipal, a l’escola i a l’església.

Altres iniciatives han estat presentades per Badalona Acull, que destina el reaprofitament alimentari a l’atenció de persones vulnerables, i per l’Agrupament Escolta Jaume Ortiz de la parròquia de Santa Maria de Badalona, amb el projecte «Posar guapa Santa Maria», que apropa els infants al cultiu de la terra i al model agroecològic dels horts de Conreu Sereny a Sant Jeroni de la Murtra.

Visita a Sant Jeroni de la Murtra

El bisbe Javier Vilanova ha compartit una estona amb els participants i els ha agraït la seva tasca, animant-los a continuar promovent iniciatives en favor de la cura de la casa comuna. També s’ha informat de la celebració a Catalunya del Fòrum per la Sobirania Alimentària, que treballa propostes per transformar el sistema alimentari.

Després de dinar els assistents s’han desplaçat a Sant Jeroni de la Murtra per visitar els horts de Conreu Sereny i conèixer de prop el projecte d’aquesta cooperativa agroecològica.

La jornada s’ha clos amb una visita guiada al monestir, que ha permès recordar el paper històric dels monestirs en la promoció d’un cultiu respectuós amb la terra.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)