Andreu Ibarz: «La Pasqua ens convida a impulsar les benaurances per viure una Església pobra»
Andreu Ibarz: «La Pasqua ens convida a impulsar les benaurances per viure una Església pobra»
El director general de Blanquerna-Universitat Ramon Llull reflexiona sobre la lectura i impuls del Pla Pastoral a la llum de la Pasqua
21 Abr, 2021
Església de Barcelona
En aquest temps Pasqual, el Dr. Andreu Ibarz, director general de Blanquerna-Universitat Ramon Llull ha fet una reflexió sobre la lectura i impuls del Pla Pastoral a la llum de la Pasqua. Ibarz s’ha centrat en l’eix dels pobres del Pla Pastoral Sortim! Citant diferents impulsos que proposa el pla i que són engrescadors per viure aquest temps litúrgic i arribar a una conversió pastoral.
Impuls sorpresiu
«Vol dir sortir dels nostres sepulcres manifestant transformació Pasqual». El Dr. Andreu Ibarz explica que l’experiència del sepulcre va ser la vivència que més va mostrar la condició radical humana de Jesús i és un fet que la societat viu constantment a causa del mateix aïllament, la indiferència o la rutina. Per això, «la Pasqua ens ha d’impulsar sorpresivament a sortir dels nostres sepulcres transformant el nostre llenguatge, la nostra fe, les nostres celebracions o la nostra manera viure». El director general de Blanquerna-URL, ha posat dos exemples sorpresius com són el Via Crucis d’enguany que partia d’experiències de nens o l’exposició que ha fet Càritas Diocesana de Barcelona: Obre els ulls. Una lectura social i ecològica explicant la pandèmia des d’un nou punt de vista.
Impuls integrador i joiós
«La Pasqua és un moment privilegiat per integrar i viure amb plenitud tots els eixos del Pla Pastoral, i per recuperar l’encontre amb Jesús, la fraternitat, els joves i, sobretot aquest any, els pobres. És molt important centrar-nos cada any amb un però no podem oblidar-nos del tot» ha explicat Andreu Ibarz.
Impuls relator
Sobre aquest impuls el professor de Blanquerna ha ressaltat una de les característiques més importants després de la resurrecció de Jesús que va ser l’esforç per recollir i escriure totes les experiències que havien viscut amb Jesús i com a comunitat amb els evangelis, els fets dels apòstols, les epístoles o les cartes. Per això afirma que «la Pasqua ens ha de portar aquest impuls de relat i hem de construir el relat de la nostra pròpia comunitat. Tot relat, com va passar amb el nou testament, es converteix en testimoni. La Pasqua ens convida a testimoniar el que estem vivint».
El Dr. Andreu Ibarz no només ha parlat dels impulsos que proposa el Pla Pastoral en general i per tots els eixos sinó que també ha posat especial atenció en aquelles propostes que es poden aplicar específicament a l’eix dels pobres.
Impuls comunitari
L’inici de l’eix dels pobres del Pla Pastoral explica que assolirem el que el papa Francesc defineix com a Hospital de Campanya si «vivim la solidaritat en les diferents formes de pobresa i de sofriment humà, acollint i fent-nos missioners de les perifèries geogràfiques i existencials». Per aquest motiu el Dr. Ibarz assegura que «l’impuls comunitari significa tornar a la comunitat i plantejar-nos el Pla Pastoral amb una mentalitat col·lectiva».
Impuls del reconeixement
Aquesta proposta parla de canviar la mirada de les situacions per la mirada de Jesucrist, quelcom que no pot ser només un canvi de mirada sinó que, tal com relata el director general de Blanquerna, «s’ha de complementar amb la paraula i amb els gestos». El Dr. Ibarz afirma que «ens toca reconèixer als pobres, reconèixer les causes, les situacions, reconèixer-los a ells en la seva dignitat i amb el seu futur. La Pasqua és un impuls al reconeixement sobre la realitat dels pobres».
Impuls de revisitar
Aquesta proposta del Pla Pastoral ens demana revisitar les persones, els llocs o les comunitats. «La Pasqua ens convida a revisitar aquells llocs que pensàvem que coneixíem, però des de la mirada de Jesús podem trobar-nos amb noves situacions de precarietat o de fragilitat que ens proposen un nou projecte, una nova actitud o una nova acció» explica Ibarz.
Impuls d’una Església pobra
«En el Pla Pastoral se’ns diu que no és fàcil trobar concrecions sobre aquesta Església pobra, ens parla que aquesta pobresa hauria de passar per les persones concretes, per les institucions, i sobretot per l’estil de vida dels creients. El centre del nostre estil són les benaurances. Per tant, la Pasqua ens convida a impulsar les benaurances en el dia a dia per poder viure aquesta Església pobra» assegura el Dr. Andreu Ibarz que finalitza dient «que l’experiència pasqual suposi aquest impuls sorpresiu, integrador i joiós, relator, comunitari, que reconeix, que revisita, que evidencia les benaurances i que tot això ens ajudi al nostre Pla Pastoral com una veritable conversió pastoral».
Aquest dimarts, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231)…
El dissabte dia 17 d’octubre a Solsona es va celebrar el 14è Congrés d’Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes amb seu a Catalunya. De bon matí, al Seminari de Solsona,…
La basílica de Santa Maria de Mataró commemora enguany el 500è aniversari de la seva dedicació, que va tenir lloc el 28 d'octubre de 1526. Amb motiu d'aquesta efemèride, el proper diumenge…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...