Francesc Llonch: «Ajudar-nos a ajudar»

Entrevista realitzada a l'actual director de Càritas Diocesana de Terrassa

10 Jul, 2020
Església de Barcelona

Després que Francesc Llonch acabés la seva etapa laboral, el bisbe Josep Àngel Saiz li va demanar que assumís la direcció de Càritas Diocesana de Terrassa (www.caritasdtr.org), responsabilitat que va acceptar “sense dubtar-ho”. A casa seva coneixen bé el treball de l’entitat: la seva dona n’és voluntària des de fa 12 anys. Aquest mes compleix el primer any en el càrrec.

Com valora la situació actual?

Amb les dades de la memòria de 2019 i l’informe FOESSA hem vist com la crisi de 2008 va deixar tot un conjunt de la població en situació d’exclusió severa, que ara també està patint les pitjors conseqüències del coronavirus, juntament amb moltes famílies que mai no havien necessitat ajuda i que ara es veuen obligades a venir a Càritas. Ara bé, cal agrair la col·laboració solidària de la societat catalana perquè voluntaris, socis i donants, particulars i empreses ens estan ajudant molt.

Què li cal a la persona que acudeix a Càritas?

D’entrada, tota persona necessita ser acollida per algú que l’escolti amb respecte, empatia i esperança; que l’acompanyi i que l’ajudi a veure quines opcions hi ha. Les necessitats que tenen són majoritàriament d’aliments i recursos per poder pagar les despeses de la llar. Per això, Càritas necessita sobretot diners, per vetllar per la salut de les persones i, en molts casos, evitar desnonaments que agreugen la seva situació.

Què ha de canviar perquè la situació millori?

Les ajudes, tan alimentàries com per a la llar, són una solució puntual a una necessitat, però des de Càritas acompanyem les persones perquè puguin realitzar el seu itinerari que culmini amb la inserció plena a la societat, amb un treball digne, estable i que els permeti viure de forma autònoma. Però, per fer-ho, necessitem la coresponsabilitat de tothom per ajudar-nos a ajudar.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 12 de juliol

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però, al principi no era pas així.

(Mt 19,3-12)