Francesc Llonch: «Ajudar-nos a ajudar»

Després que Francesc Llonch acabés la seva etapa laboral, el bisbe Josep Àngel Saiz li va demanar que assumís la direcció de Càritas Diocesana de Terrassa (www.caritasdtr.org), responsabilitat que va acceptar “sense dubtar-ho”. A casa seva coneixen bé el treball de l’entitat: la seva dona n’és voluntària des de fa 12 anys. Aquest mes compleix el primer any en el càrrec.

Com valora la situació actual?

Amb les dades de la memòria de 2019 i l’informe FOESSA hem vist com la crisi de 2008 va deixar tot un conjunt de la població en situació d’exclusió severa, que ara també està patint les pitjors conseqüències del coronavirus, juntament amb moltes famílies que mai no havien necessitat ajuda i que ara es veuen obligades a venir a Càritas. Ara bé, cal agrair la col·laboració solidària de la societat catalana perquè voluntaris, socis i donants, particulars i empreses ens estan ajudant molt.

Què li cal a la persona que acudeix a Càritas?

D’entrada, tota persona necessita ser acollida per algú que l’escolti amb respecte, empatia i esperança; que l’acompanyi i que l’ajudi a veure quines opcions hi ha. Les necessitats que tenen són majoritàriament d’aliments i recursos per poder pagar les despeses de la llar. Per això, Càritas necessita sobretot diners, per vetllar per la salut de les persones i, en molts casos, evitar desnonaments que agreugen la seva situació.

Què ha de canviar perquè la situació millori?

Les ajudes, tan alimentàries com per a la llar, són una solució puntual a una necessitat, però des de Càritas acompanyem les persones perquè puguin realitzar el seu itinerari que culmini amb la inserció plena a la societat, amb un treball digne, estable i que els permeti viure de forma autònoma. Però, per fer-ho, necessitem la coresponsabilitat de tothom per ajudar-nos a ajudar.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 12 de juliol