Afers Religiosos impulsa amb la URL la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència

L'Observatori Blanquerna conduirà el projecte que «té com a prioritat la recerca, anàlisi i divulgació de la llibertat religiosa, amb la mirada posada a Catalunya i arreu del món»

15 Set, 2021
Església de Barcelona

La Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia de la Generalitat , juntament amb la Universitat Ramon Llull han presentat la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència, impulsada per les dues entitats. Concretament, serà gestionada per la Fundació Blanquerna, en el marc de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Facultat  Blanquerna de Comunicació i Relacions Internacionals

El propòsit d’aquest projecte, ja en marxa des de fa uns mesos segons han informat els responsables, es apropar a la ciutadania el reconeixement i l’abast del dret fonamental a la llibertat religiosa així com el principi de no discriminació per motius religiosos. Partint d’aquesta premissa, les principals accions seran:  la recerca, la divulgació i la sensibilització sobre tot allò que versi en la llibertat religiosa i de Consciència. 

En l’acte, que s’ha fet en línia, han intervingut principalment la directora d’Afers Religiosos Ivone Griley, el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Maria Carbonell i la Dra. Míriam Díez Bosch, directora de l’Observatori i vicedegana de recerca, postgrau i relacions internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL. 

El degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Maria Carbonell, ha destacat la llarga trajectòria i l’experiència de vuit anys en el fet religiós de l’Observatori, a Barcelona. Tal com ha argumentat, «té com a prioritat la recerca i anàlisi en llibertat religiosa, així com la divulgació d’aquesta. Amb la mirada posada a Catalunya i arreu del món». «Seguim amb molt d’interès les tendències religioses i la presència d’aquesta en la informació i treballem per apropar la religió a través de diferents mitjans especialment a la gent jove», ha afegit.

Comunicació i internacionalització

Míriam Díez ha subratllat la «comunicació» i la «internacionalització» com a eixos principals de la Càtedra, perquè «interessa comunicar i saber que està passant en altres indrets». En aquest sentit ha destacat el caràcter universal d’aquesta ja que la recerca es desenvoluparà i estarà vinculada amb molts instituts i centres especialitzats d’arreu del món. «Per saber quins motius per als quals hi ha discriminació i qui està més amenaçat. Ens interessa que la càtedra estigui a fora i es faci recerca arreu del món», ha dit Díez.  

Tal com ha exposat la directora de l’Observatori, es vol analitzar els diferents casos relacionats amb la llibertat religiosa i de consciència per «visibilitzar les minories i detectar les necessitats». La «La producció i recollida de dades primordial i comunicació d’aquesta crucial en aliança amb els mitjans de comunicació, per tal que el dret a la llibertat religiosa va seguir cada vegada més Conegut vist i emulat com una bona pràctica institucional on la gent hi té molt a dir». Així, en el web de la càtedra hi ha un formulari perquè tot aquell coneixedor d’algun cas relacionat en la llibertat religiosa pugui donar-ho a conèixer.

Segons ha informat la directora de l’Observatori, en aquesta primera fase es vol centrar els diferents focus grup relacionats en la llibertat religiosa i de consciència. «Estem contínuament escoltant què diuen les entitats i atents als inputs que ens venen de fora» – explicava Díez -. És una feina necessaria per vetllar perquè no hi hagi discriminació en motius religiosos».

Un repte per a la cohesió social

La directora d’Afers Religiosos Ivone Griley ha destacat la seva satisfacció poder compartir aquesta càtedra que «respon a la voluntat de garantir que els que viuen a Catalunya puguin tenir llibertat religiosa i pensament un dret fonamental dels drets humans». Ha destacat el «context de creixent pluralitat religiosa» de Catalunya i la «necessitat de promoure la llibertat religiosa i consciència com un gran repte en ordre per a la cohesió i implementació i millora de les polítiques per afavorir convivència i el benestar i cohesió a la societat catalana. 

Càtedra en marxa: futures línies d’acció

Entre altres activitats, es publicarà un informe sobre la temàtica, se celebrarà un congrés internacional amb experts de l’àmbit, es convocarà un Premi de Treballs Finals de Grau i de Màster sobre llibertat religiosa i es faran formacions en verificació de dades sobre el tema. Tot plegat es durà a terme amb un equip integrat per investigadors de les diverses facultats Blanquerna. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)