Adopcions amb necessitats especials

La Núria Vadillo i en Lluís Pallàs es van casar fa 30 anys. Tot i que l’any 2005 tenien sis fills biològics, van decidir iniciar el procés per a l’adopció d’un infant, “però dels que no vol ningú, amb alguna malaltia, amb preferència cap als síndrome de Down”. “Sentíem dir a la gent: no avortis, dóna’l en adopció; però després vèiem que aquests nens es quedaven als centres, sols. Així, ho vam portar a l’oració i ens vam animar a veure-ho clar”, assegura la Núria. Després de l’Anna van arribar l’Oriol, la Maria i l’Aslan, els quatre adoptats amb necessitats especials. Actualment, són pares de 10 fills, d’entre 28 i 8 anys. La Núria Vadillo col·labora com a voluntària amb la Fundació IRES, per a fomentar l’adopció i acolliment de nens amb necessitats especials, i és membre del Consell Escolar de l’escola Nen Déu.

Per què us va plantejar l’adopció de nens amb discapacitat?

Com a cristians que volem viure l’Evangeli en la nostra vida diària no podíem viure còmodament mentre hi ha nens sense família. Nens que, en alguns casos, decideixen eliminar perquè són diferents.

És una crida que us fa Déu?

Totalment. Nosaltres diem que és una vocació dins de la nostra vocació matrimonial. D’una forma o d’una altra, Déu ens ha fet veure quin era el nostre camí i què volia de nosaltres a cada moment. No podíem dir que no. No podíem girar la cara a les necessitats d’aquests nens amb capacitats diferents.

Com us sentiu “recompensats”, a nivell de fe?

Déu és sempre molt generós. Sempre està al nostre costat en les dificultats, que no són poques. No és ni de lluny un camí fàcil. Sense Déu seria impossible. Ens ha fet confiar molt més en Ell i en la seva providència. Això dóna molta pau. Ara som capaços de valorar el que tenim i el que és realment important. I veure que per a nosaltres és un luxe tenir aquest fills. Ho fas per amor i reps amor.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 25 de novembre