Actituds per a la no violència

En el marc polític i social de Catalunya, experts reflexionen entorn les conductes que cal prioritzar per alleujar el conflicte 

03 Nov, 2017
Església de Barcelona

Davant la situació política i social que es viu aquests dies a Catalunya, l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna ha organitzat una taula rodona per reflexionar sobre la “No violència“, en la qual han intervingut el sacerdot i missioner Jordi Cussó, i Eduard Sala, cap de departament d’Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona. 

Cussó va iniciar la xerrada compartint amb els assistents que “hem de ser forts d’aquells valors que ja hem interioritzat i es converteixen en les nostres pautes de conducta” i que els més fràgils són aquelles persones que “es deixen portar per les circumstàncies”. En aquest sentit, va fer referència els ressentiments que es mencionen a la carta de la Pau  i ho va relacionar amb el context actual, explicant que hi ha dos classes de ressentiments a Catalunya: els històrics, perquè es viuen els fets antics com si passessin avui, i els de “sentir-se víctimes d’algun fet” que ens creen una sensació de repulsió cap a l’altre. Cussó va confessar que els sentiments de ressentiment “intoxiquen” i “creen situacions de no viure” i que per la no violència s’ha de  gestionar l’ira, la por i la ràbia, davant una actitud d’humilitat. Va acabar la seva intervenció demanant diàleg per trobar el fonament.

El punt de vista d‘Eduard Sala va ser que “sempre l’explicació d’un conflicte ve per les percepcions diferents d’una mateixa realitat” és a dir, la tensió ve generada per una “mala gestió de la diferència”. “Què està passant que no ens mirem als ulls?”, va preguntar-se. Tot seguit, va plantejar com a solució a la no violència “perdonar i demanar el perdó“. “La no violència és l’esforç de no doblegar la llibertat de l’altre i construir ponts escoltant i reconèixer el valor de l’altre.

Durant l’acte, també es va oferir l’oportunitat d’assistir a grups de xerrada formats per 8 persones i un moderador per verbalitzar i escoltar les vivències que comporta la situació política i social de Catalunya, un cop al mes.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)