962 aniversari de la Dedicació de la Catedral de Barcelona

El 18 de novembre se celebra la consagració de la catedral romànica de Barcelona

19 Nov, 2020
Església de Barcelona

Aquest 18 de novembre de 2020 s’ha celebrat la festa del 962 aniversari de la Dedicació de la Catedral. Una data significativa per l’arxidiòcesi de Barcelona, ja que es commemora la consagració de la catedral romànica, l’anterior a la gòtica que hi ha actualment. Per celebrar aquest aniversari s’han fet unes vespres i una missa conventual per la solemnitat de la dedicació de la catedral que s’ha pogut seguir per Ràdio Estel i el canal de YouTube de la Catedral.

Les tres catedrals de Barcelona

La catedral paleocristiana

En un mateix lloc podem trobar la catedral gòtica que conserva restes de la romànica i la paleocristiana. Per tant ens trobem amb tres catedrals de diferents estils i èpoques que resideixen en un mateix lloc. De la catedral paleocristiana es conserva la piscina baptismal que encara es pot veure a uns quatre metres de profunditat als peus de l’actual temple. El baptisteri és del segle IV, l’època de Sant Pacià. A més es troben també dues piles baptismals: una del segle XII i una altra gòtica del segle XV. Aquesta catedral apareix citada com a títol de la Santa Creu ja al 599. Es va refer de nou després de la Reconquesta l’any 877. Per llavors, ja acollia les relíquies de Santa Eulàlia i rebia el títol d’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia.

La catedral romànica

Anys més tard, la invasió d’Al-Mansur va destruir la catedral que va instigar a l’edificació d’una nova seu, aquest cop romànica, on havia estat la seva antecessora, la destruïda catedral paleocristiana. La catedral romànica es va consagrar el 18 de novembre de 1058, convertint-se en l’última consagració que s’ha fet a la catedral de Barcelona.

La catedral gòtica

Els documents asseguren que la catedral gòtica va ser construïda al mateix lloc i amb la mateixa orientació que la romànica, tractant-se «d’una gran ampliació, però no d’una nova catedral». La demostració d’aquesta teoria rep l’aval en la documentació que demostra que no es va celebrar cap nova consagració i que se segueix celebrant, cada 18 de novembre, la consagració de la catedral romànica que s’ha mantingut vigent. Per això, es van fer les obres sense interrompre el culte. A mesura que s’anava construint un tram gòtic destruïen l’anterior romànic. Aquesta nova construcció embolcallava l’antiga, és a dir que la catedral romànica quedava dins la catedral gòtica. Per altra banda, La cripta de Santa Eulàlia va conservar la seva localització, però es va fer un sarcòfag nou gòtic.

Els pergamins de la consagració de la catedral romànica

Encara es conserven els pergamins originals que fan referència a aquesta nova catedral romànica, conservats a l’Arxiu de la Catedral. Un d’aquests pergamins és l’acta de consagració del 18 de novembre de 1058, on apareix Ramon Berenguer I, juntament amb el bisbe de llavors Guislabert. Al document es diu que la nova catedral es va iniciar deu anys abans i que aquell mes de novembre es podia procedir a la seva consagració. Com a dotació d’aquesta nova catedral es van atorgar innumerables esglésies, totes les pertinences i els drets d’aquestes i es van confirmar les possessions de totes les esglésies de Mallorca i Menorca i els bisbats de Dénia i Orihuela amb les seves respectives jurisdiccions.

Juntament amb l’acta de consagració també s’hi troba un pergamí escrit en llatí i en àrab datat del 28 de desembre del 1057, un any abans de la consagració. En allà el valí Alí, duc de Dénia i les illes Balears, confirmava la donació a la catedral de Barcelona de totes les esglésies i del bisbat que hi havia a les illes Balears així com del bisbat dels territoris de Dénia amb la corresponent jurisdicció eclesiàstica.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

18 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)