84ena Assemblea General de la Unió de Religiosos de Catalunya

El president de l'URC convida els religiosos i religioses a fer-se visibles treballant en comunitat i «apuntant l'únic referent veritable: Déu»

28 Juny, 2022
Església de Barcelona

Aquest 23 de juny ha tingut lloc la 84ena Assemblea General de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). El punt de trobada va ser a les Salesianes de Sarrià, a l’arxidiòcesi de Barcelona, on es van reunir els diferents superiores i superiors generals i provincials, abadesses i abats, priores i priors, així com, delegades i delegats episcopals de Vida Consagrada. Va assistir també el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, que va presidir la celebració de la missa de benvinguda, acompanyat del president de l’URC fra Eduard Rey.

Entre els presents hi havia la delegada diocesana de Pastoral de Fe y Cultura de l’Arquebisbat de Barcelona, Margarita Bofarull i el responsable de la delegació diocesana de Vida Consagrada, el salesià Joan Josep Moré.

En el moment de l’homilia, el bisbe Romà Casanova va convidar els religiosos i religioses a ser testimonis de Crist, amb “misericòrdia, proximitat i tendresa”. “La nostra consagració ens demana ser testimonis en la nostra vida amb la paraula i els fets – va dir-. Ser creients en Déu i també creïbles i que es manifesti des de la fe que nosaltres tenim al cor”. Alhora, va exhortar els religiosos i religioses a “fer-se present, cada un des del seu carisma, donant mostra així de Déu present en cada un de nosaltres”.

“Cridats a ser la humil visibilitat de Déu”

També va incidir en el paper de la vida religiosa i, especialment en la seva presència, avui, el president de l’URC. Després de la missa, el caputxí fra Eduard Rey va obrir l’Assemblea citant una de les frases utilitzades per l’Ajuntament de Barcelona en la campanya de l’”Orgullosa Barcelona” que diu: “La visibilitat és essencial per naturalitzar i crear referents”. Fra Eduard va reflexionar al voltant d’aquesta premissa, i va adaptar-ho al sentit de la vida religiosa, parant atenció en la importància de la visibilitat que “no és tant de la imatge sinó de la paraula i del gest”, va dir.

Fra Eduard va apuntar que “la visibilitat que es demana als religiosos ha d’apuntar a l’únic referent veritable, que és Déu mateix fet visible en Crist”. “Som homes i dones del nostre temps, del temps que no té paraules ni gestos per fer visible Déu- argumentava-. Cal que ens esforcem perquè les nostres comunitats, les nostres trobades, siguin espais on sigui possible parlar de Déu, del Déu de Jesucrist”.

Ser sinodals i fer visible Déu

Continuant amb la reflexió, en aquest Any de la Sinodalitat convocat pel Papa Francesc , Fra EduadRey  va assegurar que quan a l’Església “sapiguem compartir la nostra experiència de Déu en comunitat, no serà difícil que també en la presa de decisions o en el discerniment dels camins del futur tots, pastors, religioses i religiosos, seglars, realment caminem junts.” En aquest sentit, va subratllar també el paper intercongregacional en la vida religiosa i la necessitat de vetllar per aquest to plural en les trobades.

Amb aquests aspectes de base, el president de l’URC va convidar a la  missió, una missió que ha de “poder fer visible Déu”, tot i els impediments que conviuen amb aquest temps. “Hem d’estar especialment atents a la manera en què servim, i ser capaços d’afirmar la nostra llibertat de seguir l’evangeli quan els criteris no siguin coincidents”. “És important trobar el nostre propi estil segons els nostres propis criteris, però si no ho acompanya un discurs propi i que sigui explícit sobre Déu, i específicament sobre el Déu de Jesucrist, difícilment establiran l’interrogant que en un món com el nostre estem cridats a ser”.

Comiats i agraïments

Quant a la Unió de Religiosos de Catalunya, al final de la seva intervenció, el president de l’URC va anunciar el comiat del Secretari general Llorenç Puig i de la vocal de la Junta de l’URC, Asun Mató. Ambdós marxen a causa d’haver estat traslladats a nous destins des de les seves congregacions. Fra Eduard va agrair-los el seu servei a l’entitat durant aquest darrer període i va informar que els nous càrrecs es donaran a conèixer partir de la tardor.

A continuació va prendre la paraula el Secretari General, el jesuïta Llorenç Puig, el qual va fer el balanç de la memòria d’activitats i projectes del darrer any. D’altra banda, Maria Rosa Olivella va presentar els comptes actuals.

Projectes amb la vida religiosa

La segona part de l’Assemblea va anar a càrrec de Migra Studium. Van intervenir Pau Vidal, jesuïta, i Montserrat Massó, de la Companyia de Maria, que van presentar el projecte comunitari i la missió que té com a objectiu treballar en favor de la dignitat i els drets de les persones més vulnerables, així com, per sensibilitzar la societat sobre la diversitat cultural i religiosa.

Seguidament, es va presentar el projecte de l’Escola CINTRA. Ho va explicar Imma Bonada, carmelita vedruna i membre de l’equip directiu d’aquest centre educatiu, que acull joves en perill d’exclusió social. Ernest Botargues,  d’Escola Pia, va ser el següent en intervenir, explicant la situació actual de Benallar, que des de diferents àmbits ajuda i dona suport a persones en risc d’exclusió social.

Font: Unió de Religiosos de Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)